Objectiu: obtenir panells de perovskita híbrida més eficients

Dos científics de l’INAM han participat en un important avanç pel que fa al funcionament i eficiència dels materials híbrids de perovskita.

capa-pocs-defectes-menuda

Dos científics de l’INAM han participat en un important avanç pel que fa al funcionament i eficiència dels materials híbrids de perovskita, utilitzats en panells solars d’última generació. Les perovskites híbrides són una família de materials que alberga un gran potencial per a les tecnologies fotovoltaiques, ja que el seu cost és reduït i la seua eficiència a l’hora de generar energia elèctrica no té precedents: en només cinc anys, el seu rendiment ha superat els rècords marcats per tecnologies consolidades com són les basades en silici monocristal·lí, policristal·lí i amorf.

Els membres de l’INAM Antonio Guerrero —investigador Ramón y Cajal— i Clara Aranda —estudiant de doctorat— han participat en un estudi que ha permés descobrir els principis químics que poden ocasionar defectes estructurals en els materials híbrids de perovskita. Aquests defectes resulten perjudicials per al funcionament del panell, ja que disminueixen la seua eficiència en el procés de conversió de la llum solar en electricitat. D’altra banda, Guerrero i Aranda també han estudiat la química de coordinació que intervé en la síntesi dels materials, i han aconseguit augmentar la seua eficiència fins a un 18 %, tot reduint els costos de producció en processar els panells en condicions ambientals d’humitat.

Més informació:

Coordination Chemistry Dictates the Structural Defects in Lead Halide Perovskites.

Formation criteria of high efficiency perovskite solar cells under ambient conditions.

@inam_uji

Universitat Jaume I

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

El análisis estructural llega a Twin Peaks

El misterioso octavo episodio de la tercera temporada de Twin Peaks ha llamado la atención de todos los seguidores de la serie. Desde la UJI hemos querido ayudar a comprender un poco mejor su funcionamiento mediante una técnica de análisis estructural.

Aaron Rodriguez Serrano | @AaronRodriguezS
Grupo de Investigación ITACA
Departamento de Ciencias de la Comunicación
www.mastercomunicacion.uji.es

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , , , , , , | Deja un comentario

¿De qué color es el mar?

Como integrantes del proyecto Ágora Digital, de comunicación científica transmedia de la UJI, elegimos conjuntamente la Sierra de Irta como inspiración estival para avanzar en la creación de contenidos. Como amante de la naturaleza, he de confesar que la Sierra de Irta, para mí, es uno de esos lugares mágicos que posee nuestra provincia. Me encanta y la visito en varias ocasiones a lo largo del año. Como científica se me plantea un doble dilema ¿de qué hablo? y ¿cómo lo escribo? Porque lo cierto es que estamos adiestrados para escribir un artículo científico, pero no para escribir un blog ni divulgar la ciencia. Así que ser indulgentes conmigo que estoy en el proceso de aprendizaje…

Si me preguntáis que es lo que más me gusta de la Sierra de Irta, lo tengo claro, ese contraste entre mar y montaña, el poder acceder a una cala vacía partiendo de un bosque… Y el mar, simplemente el mar, ver cómo las olas de mar se baten con las piedras, el sonido, el olor, los pequeños animalillos (estrellas de mar, cangrejos, tomates de mar, etc.) que son pequeños tesoros que encuentro en mi camino. Me gusta mucho pensar y reflexionar mirando al mar. Cuando estoy angustiada nunca me contesta, pero al menos siempre me relaja. El mar define y matiza nuestro clima, nos da alimento, nos ofrece multitud de actividades de ocio… Nosotros tenemos suerte de poder disfrutar de él todo el año, porque sí, yo tengo claro que soy de esas personas a la que incluso les gusta mucho más fuera de la temporada estival, cuando puedo establecer con él un contacto más intimo y lo puedo mirar más de tu a tu, sin ninguna sombrilla de por medio. Así que perdonarme, pero este post se lo voy a dedicar al mar de la Sierra de Irta uno de mis favoritos de la provincia.

¿Os gusta esta foto? La hice yo en navidades, haciendo una ruta que parte del faro, bordea la costa y te acerca al mar en multitud de ocasiones. ¿No veis nada que os llame la atención? Miradla un par de minutos y pensad qué puede ser… pista, estoy en el grupo de óptica de la UJI 😉

color mar p

Pues sí, eso es, el color del mar. ¿De qué color es el mar? Todos diremos “azul” o quizás después de ver la foto también digamos “o con tonos verdosos”, pero… ¡el agua es transparente! ¿no?. Pues como dice la canción “depende, todo depende, de según como se mire todo depende”. Y así es, dame un vaso de agua, claramente es transparente, pero dame la inmensidad del océano, y voilà el agua cuando buceas (¡y si está limpia!, claro), es azul. ¡Menudo lío!. Intentar entender estas cosas simples que nos rodean en la vida es uno de los motivos que me indujo a estudiar Ciencias Físicas.

Efectivamente, nos han enseñado desde bien pequeños que el agua es un líquido incoloro, afirmación cierta para pequeñas cantidades. Vamos a intentar entenderlo. El espectro de luz que somos capaces de ver con nuestros ojos cubre todos los colores del arcoíris, desde el azul (las longitudes de onda más cortas) al rojo (las longitudes de onda más largas). Cuando todas las longitudes de onda atraviesan por igual un objeto decimos que es transparente, como una ventana de nuestra casa. Sin embargo, en ocasiones, la luz de ciertos colores puede pasar mejor por un medio que otros colores que son absorbidos, esto pasa por ejemplo en una vidriera de colores. Los colores que son capaces de atravesar la vidriera y se reflejan son los que nos definen su color. Por tanto, en una vidriera de color rojo, el rojo se transmite con facilidad pero los azules se absorberán. ¿Y qué pasa con el agua? Pues el agua tiene una ligerísima tendencia a absorber más las longitudes de onda largas frente a las cortas. Al absorber un poquito más la luz en la zona de los rojos que la correspondiente a la zona de los azules, lo que vemos es la luz que se trasmite y se refleja, que es de color azul. Esa diferencia en la absorción es tan pequeña que sólo se manifiesta el efecto cuando tenemos grandes cantidades de agua, pero no para cantidades modestas. Y… ¿por qué a veces se ve verde? Bueno, eso ya es motivo de otro post, a ver si otro compañero se anima… Por ahora, ya tenemos un inmenso mar azul para disfrutar este verano. ¡Qué así sea! ¡A disfrutar de unas buenas vacaciones! :-)

mezcla irta

Gladys Mínguez Vega
@MinguezVega
Grupo de investigación de Óptica, GROC·UJI: http://bit.ly/GROCUJI
Departamento de Física, Universitat Jaume I

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

El INAM participa en el projecte europeu A-LEAF finançat amb prop de 8 milions d’euros

Els investigadors Juan Bisquert i Sixto Giménez de l’Institut de Materials Avançats (INAM) de la Universitat Jaume I de Castelló participen en el projecte A-LEAF, un dels majors projectes d’investigació en fotosíntesi artificial finançats per la Comissió Europea, amb prop de 8 milions d’euros.
CapturaEl projecte A-LEAF té com a objectiu dissenyar, construir i validar un dispositiu fotoelectroquimic capaç de transformar el CO2 en productes de valor afegit d’una manera sostenible i rendible per a ser transferits a la indústria europea. La idea bàsica és reproduir el procés de la fotosíntesi de les plantes per a obtindre combustibles nets utilitzant com a matèries primeres llum solar, aigua i CO2. d’esta manera, la investigació contribuirà a la transició del model energètic actual, basat en combustibles fòssils, a un model sostenible i respectuós amb el medi ambient centrat en l’energia solar.
El projecte A-LEAF proposa un enfocament fortament multidisciplinari que comprén ciència dels materials, física i química computacional física de superfícies, enginyeria de dispositius i tècniques de caracterització avançades. El projecte està coordinat pel Prof. José Ramón Galant-Mascarós, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i participen 13 institucions associades de huit països: ETH Zuric, Universitat de Leiden, IMDEA Nanociència, EPFL, Technische Universität Wien, Universitat Jaume I de Castelló, Imperial College, Universitat Tècnica de Darmstadt i Forschungszentrum Jülich, Université de Montpeller, INSTM i COVESTRO.

Sixto Giménez

@inam_uji

Universitat Jaume I

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Estrenem grup d’investigació #CiènciaUJI

Semiconductors Avançats. Aquest és el nom del nou grup d’investigació de l’UJI que he començat a coordinar al Departament de Física de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, alhora que integrat en l’Institut de Materials Avançats (INAM).

Així,  liderant una nova responsabilitat amb il·lusió per formar un bon equip de científics i una investigació de qualitat, tanquem un curs molt intens i enriquidor. Molts han estat els resultats, els congressos, etc, però sobretot he de destacar la satisfacció d’haver aconseguit el projecte #NoLimit la primera grant de l’ERC a UJI amb un finançament de 2 milions euros per a cinc anys.

Les línies més importants del Grup de Semiconductors Avançats (GAS) de l’UJI són òbviament els materials semiconductors més novedosos com ara els punts quàntics col·loïdals o les perovskites d’halur, i l’aplicació d’aquests materials en dispositius optoelectrònics. Estem especialment interessats en els dispositius fotovoltaics i emissors de llum com ara els LED.

GAS

GAS dóna els seus primers passos amb un grup joves investigadors com ara Marta Vallés Pelarda, Bruno Clasen Hames, Thi Tuyen Ngo i Ehsan Hassanabadi. Un grup internacional provinent de tres continents i que esperem ampliar en breu. Fent equip, esperem desenvolupar la millor ciència possible per atendre noves necessitats de la societat com ara les energies renovables, les fonts de llum eficients i barates, o nous camins de comunicació de senyal.

 

Iván Mora Seró
@IvanMoraSero
@inam_uji

@IvanMoraSero
@inam_uji
http://www.inam.uji.es/research-division-f4
Universitat Jaume I

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Gràcies #àgorers, fem junts #CiènciaUJI

Tan sols fa uns mesos, no podria haver imaginat que estaria immers en un projecte de comunicació científica transmèdia. Trans… què? Transmèdia!!! I molt menys, utilitzant eixa eina diabòlica de les xarxes socials que, durant temps, m’han allunyat de molts coneguts, entre d’ells, de la meua pròpia filla Maria. Maria immersa en la xarxa social, mentre jo, el seu desesperat pare, tractava d’estimular una conversa utilitzant el rudimentari canal de la comunicació verbal…

Havia decidit prendre una decisió… I en aquest moment va aparèixer la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Universitat Jaume I. Luz Blanco, Rosana Sanahuja, @RosanaSanahuja, i Maria Josep Picó @mariajpico, amb la coordinació del cap del Servei de Comunicació i Publicacions, Paco Fernández Beltrán, @franferbel. De sobte, em vaig adonar de l’enorme potencial d’aquesta, per a mi fins aleshores, eina diabòlica, per fer sabedors als meus col·legues del treball què fem al laboratori de recerca de l’UJI. Nous contactes per al grup, noves possibilitats de col·laboració, creació d’equip, estímul d’integració per als joves i els nouvinguts, projecció social… Tots plegats ens vam il·lusionar per engegar aquest projecte per apropar allò que fan els investigadors i investigadores de la nostra universitat a la societat amb les eines més innovadores i creatives, tot establint un diàleg permanent i participatiu amb la ciutadania. I, sempre, fent comunitat #CiènciaUJI

D’aquesta manera, només faltava pujar a la nau als actors més importants: els investigadors i investigadores de la Jaume I, els generadors del coneixement que volem transmetre. En aquest moment 12 grups d’investigació, dos instituts d’investigació i el Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I, juntament amb tres de les seues empreses – 4TIC, Outcome’s10 i Solucions Cuatroochenta- omplin de contingut i entusiasme el projecte anomenat #ÀgoraDigital: narratives transmèdia i cultura participativa en la comunicació científica, el qual compta amb el suport de la FECYT.

M’agrada, i molt, el concepte d’#àgorers, recentment apuntat pel professor Emilio Sáez. Ben segur, que aquest repte atraurà nous #àgorers en el futur que pujaran a bord del vaixell. Un projecte que ha salpat cap a un emocionant viatge i a la Serra d’Irta té una de les seues parades aquest estiu a fi d’il·lusionar també en el disseny de gamificació de la iniciativa.

irta_lancis

 

Parc Natural de la Serra d’Irta.   Foto: Juan Carlos Segarra Soriano

Com a responsable, en aquest moment, de la Investigació i el Doctorat a la Universitat Jaume I tinc l’oportunitat de transmetre l’agraïment de la nostra institució acadèmica per participar en el projecte pioner #ÀgoraDigital i fer possible un dels reptes de la universitat espanyola: “estar més a prop de la societat”.  Gràcies per la vostra col·laboració desinteressada, pel vostre temps i ganes d’integrar aquesta comunitat universitària #SomUJI. Ben segur, que aquest esforç tindrà uns retorns en forma de nous contactes, noves col·laboracions, nou estudiantat, més finançament, més reputació, etc. I, per què no, també noves formes de fer ciència de qualitat amb el màxim impacte en la societat, tenint en compte els temes que  preocupen a la ciutadania i el model RRI promogut des de la Unió Europea.

Gràcies en majúscules a totes les persones que des de l’àmbit de la comunicació institucional i des de la recerca i la docència feu possible la innovació en la comunicació a través de les propostes #ÀgoraDigital #CiènciaUJI

 

Jesus Lancis
@jesus_lancis
Vicerectorat d’Investigació i Doctorat
Universitat Jaume I

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Reivindicando los comienzos de Ingmar Bergman

En la UJI nos preparamos para la celebración del centenario del nacimiento del maestro sueco Ingmar Bergman con un pequeño análisis de una de sus películas menos conocidas de la primera etapa: “Llueve sobre nuestro amor”.

 

Aaron Rodriguez Serrano | @AaronRodriguezS
Grupo de Investigación ITACA
Departamento de Ciencias de la Comunicación
www.mastercomunicacion.uji.es

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , , , | Deja un comentario

“Musica Rudolphina” des de Praga

Per fi, i ja tocava, el MedRen del 2017 s’ha celebrat a Praga. Ha passat alguns anys des de les calors de la bella Certaldo (Toscana) al més de juliol quan els estimats Jan i Jiri contaven mig d’amagat que estaven intentant portar el Medieval & Renaissance Music Conference a la seua ciutat. Des d’aquesta xicoteta crònica, la meua enhorabona per una edició que es recordarà molt de temps entre els habituals de la cita.

Un any més, una edició més (i ja en porten 45) el MedRen va reunir a gran part del món investigador musicològic d’aquestes especialitats. Com deia, enguany ha estat a Praga (del 4 al 8 de juliol), organitzat per l’Institut de Musicologia de la Univerzity Karlovy v Praze i Nadace pro dějiny kultury ve střední Evropě (Associació per als Estudis Culturals a Centre Europa).

El MedRen té la particularitat que els anys parells s’organitza a alguna universitat de la Gran Bretanya o Irlanda i els anys imparells es “mou” a algun altre indret d’Europa. A més, al ser un congrés anual esdevé un lloc d’encontre habitual d’equips internacionals de recerca i projectes globals (als dinars el tema recurrent dels col·legues que treballen a les universitats americanes era els problemes en els controls d’accés). Els objectes d’estudi solen comprendre diferents èpoques i temàtiques. Aquesta edició, els punts principals proposats eren: “Música i Cultura a Centre Europa” i “Música i Reforma”. L’esdeveniment es va realitzar al Convent de Santa Agnés de la capital bohèmia (juntament amb altres localitzacions amb exposicions, concerts, visites). Realment un marc incomparable (tot i algun problema amb la sonorització). L’organització va ser de les millors dels darrers anys i les coffee tables permanents afavorien l’intercanvi personal a algun racó o alguna taula.

Aquesta edició l’organització va dedicar un dia complet, el dijous 7, com no podria ser d’altra manera, (de les 4 sales paral·lels que hi havia) a Musica Rudolphina. Aquí ens vam reunir aquells investigadors que ens dediquem a l’estudi d’algun dels àmbits musicals relacionats amb la cort de Rodolf II al Sacre Imperi Romà (amb capital a Praga) (ca. 1576-ca 1612). A més, va ser la primera vegada que ens vam trobar físicament la major part dels membres del grup de recerca Musica Rudolphina, projecte del què vaig començar a participar en 2013 arran d’algunes recerques per a la meua tesi doctoral.

19884382_10101250088499450_470450509172829115_n
El títol del meu paper era “The procession of Relics of São Roque (Lisbon, 1588): individual and collective representations with musical background” sobre el què he dedicat temps darrerament per a un article que es publicarà en breu. He d’agraïr les aportacions dels i les col·legues del Grup d’Investigació IHA de la UJI al darrer workshop realitzat. Tot i que sembla allunyat del topic principal, els vincles amb els jesuïtes, les reliquies i els Habsburgs són ben presents.
Dintre de les línies futures de treball dins l’equip continuaré en la línia dels intercanvis culturals i musicals entre les elits diplomàtiques a les corts de Madrid (i Lisboa) i Praga/Viena i les col·leccions de música de l’entorn de Rodolf II.

IMG_0457
D’altra banda, la presència de col·legues de la resta de l’Estat o que treballen a a altres centres de recerca europeus també va ser notable. Tot i que els Iberian Studies són una minoria (recordava Tess Knighton quan van incloure una xicotet panel sobre música hispànica en l’edició de 1983 a Oxford), els i les investigadores en aquestes èpoques continuem mostrant els treballs que realitzem i els projectes internacionals on participem. De fet, hi ha una demanda d’informació i una necessitat de mostrar les recerques de la musicologia sobre temes hispànics als fòrums internacionals.

La musicologia és una disciplina amb bastants problemes (institucionals, de visibilitat, de finançament,…) al món acadèmic espanyol. La presència a les universitats públiques és menor. A més, no existeix ni grau ni màster en cap de les cinc universitats públiques valencianes (tot i ser “terra de músics”). Per diversos motius històrics i polítics, l’estudi acadèmic de la música –en totes les seues vessants– no té el reconeixement que mereixeria per la quantitat de gent formada i l’interès en augment que es demostra encontre rere encontre. De moment, seguim cercant la visibilitat des de les posicions que ens ho permeten amb l’entusiasme, energies i reconeixement que ens donen aquests tipus d’encontres.

Ferran Escrivà Llorca
Departament d’Educació
@ferranet2

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

De la tirania del plom a l’era transmèdia

Més contents no podem estar amb aquesta setmana #ÀgoraDigital. Hem aconseguit avançar en identitat digital de la comunitat investigadora de l’UJI amb el professor Francesc Esteve, del Grup GREAT, hem acordat col·lectivament el repte transmèdia de l’estiu, amb la inspiració de la Serra d’Irta -ja us contarem- i hem aprofundit en el disseny de la gamificació del projecte de comunicació científica transmèdia i RRI.

Diàleg sempre enriquidor, un autèntic luxe! Conèixer el periodisme polític dels EUA de la mà de la professora Eulàlia P.Abril de la Universitat d’Illinois de Chicago amb els companys del Grup de Recerca en Periodisme, Comunicació i Poder -dirigit per Andreu Casero-, reflexionar amb Ramón Pardo sobre l’evolució del periodisme. Ramón, excompany de la redacció de Levante-EMV -ell a Castelló, jo a València- recordava l’època que es vivia “sota la tirania del plom”…. I ara, al paradigma digital, explorant les noves possibilitats de les narratives transmèdia, des del Servei de Comunicació i Publicacions i el Departament de Ciències de la Comunicació.

gamificant_agora

Amb Esteban Galán i Emilio Sáez a la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l’UJI.

Per acabar, injecció en vena de creativitat i reflexió innovadora gràcies a Emilio Sáez (@evocion) i Esteban Galán (@galaneteban) del Grup de Recerca ITACA. El seu know how en transmèdia és clau en #ÀgoraDigital, com també la complicitat. Gràcies! I tot, sense renunciar a passar-nos-ho bé!

Perquè no podem gamificar la comunicació científica sense gaudir del repte!!! Emilio, benvingut pel nou terme! #àgorers! Ni tampoc deixar de compartir els reptes personals, paral·lels a la vida universitària i la recerca acadèmica. El nostre vessant humà i humanístic -com destacaria el degà de la nostra Facultat de Ciències de la Salut, Rafael Ballester- és imprescindible.

Mireu i compartiu el repte de córrer descalç fins a Ourense!
Més info 

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Creant identitat digital #CiènciaUJI

 

agora_digital

 

 

 

 

Espaiec va acollir ahir una trobada molt entusiasta d’investigadores i investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) que participen al projecte pilot de comunicació científica transmèdia #ÀgoraDigital #CiènciaUJI, el qual compta amb el suportarla de la FECYT. Al final d’aquest post trobareu la informació oficial que vam enviar als mitjans de comunicació ahir des del Servei de Comunicació i Publicacions. Tanmateix, com que aquest blog vol esdevindre un lloc de trobada on comunicar i establir diàleg mitjançant vies més informals, us hem de confessar que la reunió d’ahir amb científics de dotze grups de recerca i dos instituts de l’UJI va ser tant interessant com il·lusionant.

Entre totes i tots estem explorant noves vies de comunicació científica amb la societat, a través de les noves eines digitals, com ara aquest blog o la xarxa Twitter, fent servir els hashtags #ÀgoraDigital #CiènciaUJI -i sempre citant el perfil oficial de l’UJI: @UJI_noticies o @UJI_noticias. Encara no han passat tres mesos de la presentació d’#ÀgoraDigital i el projecte comença a tindre entitat pròpia, a demostrar les noves possibilitats de l’entorn 2.0 i 3.0 per transferir els coneixements generats a l’UJI a la societat, afavorir la cultura científica i, alhora, afavorir el prestigi i projecció de la nostra universitat.

Des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC-i) de l’UJI hem d’agrair molt sincerament l’esforç i temps de la comunitat investigadora integrada a #ÀgoraDigital, en especial, als professors del Grup ITACA Emilio Sáez i Esteban Galán, per l’ajuda en la construcció de les bases d’aquesta iniciativa tan innovadora, impossible sense la col·laboració d’un gran equip. I també l’agraïment especial al professor Francesc Esteve, del grup GREAT, per la magnífica, amena i utilíssima sessió sobre creació d’identitat digital per a la comunitat investigadora. I jo també la complicitat i professionalitat de les companyes Rosana Sanahuja i Amparo Soriano.

Pròximament, us explicarem l’enorme repte #narratives #transmèdia que, junts, vam definir per a aquestes vacances… Inspiració: Serra d’Irta… 😉

agora_digital_taula

 

 

Ara sí, la informació oficial de la jornada:

LA UJI IMPULSA LA IDENTITAT DIGITAL DE LA COMUNITAT INVESTIGADORA
PER COMUNICAR LA CIÈNCIA

El projecte de comunicació científica transmèdia Àgora Digital, promogut per la Universitat Jaume I, impulsa el desenvolupament de la identitat digital de la comunitat investigadora amb la finalitat d’aproximar la ciència a la ciutadania a través de canals innovadors. Científics de dotze grups de recerca i empreses i representants d’Espaitec, el Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, han participat en la jornada sobre les eines i xarxes socials per a crear la identitat personal en l’entorn digital impartida en el campus pel professor del Departament d’Educació Francesc Esteve, membre del grup de recerca GREAT.

Els professors del Departament de Comunicació de l’UJI Esteban Galán i Emilio Sáez, del grup de recerca ITACA, han participat en el diàleg d’anàlisi i desenvolupament de la iniciativa «Àgora digital: narratives transmèdia i cultura participativa en la comunicació científica», la qual compta amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. Durant la sessió també s’han abordat nous desafiaments per a la ciència com ara la perspectiva RRI (Responsible Research & Innovation) fomentada per la Comissió Europea.

 

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

 

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario