‘La huella de una carta’ de Rosario Raro al Menador Espai Cultural

La Biblioteca de la Universitat Jaume I va organitzar, el passat divendres 26 de maig, la conferència “La huella de una carta: la realitat darrere de la ficció” on es va presentar la nova novel·la de Rosario Raro publicada per Editorial Planeta.

L’acte va tenir lloc a la sala d’actes del Menador Espai Cultural. Hi van participar en la La huella de una cartapresentació: Ester Agut, responsable del Servei d’Adquisicions de la Biblioteca de la Universitat Jaume I; Wences Rambla, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I; Auxiliadora Sales, professora del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I, i Rosario Raro, professora d’Escriptura Creativa en la Universitat Jaume I, escriptora i autora de La huella de una carta.

Auxiliadora Sales va fer una sinopsi de la novel·la, on ens va endinsar en la seua trama i seqüència, els diferents personatges, i en la tècnica i estil d’escriptura de Rosario, que va captivar els assistents.

Per la seua part, Rosario Raro ens va explicar l’origen de La huella de una carta, com va sorgir a partir de la lectura d’uns assajos que analitzaven el paper del consultori radiofònic d’Elena Francis (1947-1984). També ens va parlar del procés de creació de la novel·la, la construcció dels personatges, la fase de documentació, el perquè i el com del títol, entre altres temes relacionats amb la novel·la.

La huella de una carta està ambientada en la Barcelona dels anys 60 i gira entorn del mític consultori radiofònic d’Elena Francis, la seua influencia en l’educació sentimental de les espanyoles i les claus del seu funcionament. Aquest consultori estava patrocinat pel laboratori cosmètic del mateix nom i tractava de resoldre els dubtes i problemes que, a través de cartes —entre 25.000 i 30.000 mensuals— enviaven, en la majoria dels casos, dones. No totes les cartes es radiaven, hi havia una censura prèvia per part del règim franquista i les contestacions que rebien anaven encaminades a la construcció d’un model de dona d’acord amb el franquisme: esposa submisa, mare abnegada, dona discreta i entregada a l’home i a la família.

IMG_4055

En 2006 es van trobar per atzar en una masia de Cornellà de Llobregat més de 10.000 cartes, datades entre 1951 i 1972, que es van enviar en el seu dia al consultori d’Elena Francis. Actualment aquestes cartes es conserven i estan en procés de digitalització en l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

L’altra línia argumental és el drama de la talidomina, (medicament que es receptava a les dones embarassades per a mitigar les seues molèsties i que va provocar que milers de bebès nasqueren amb terribles deformacions), entrant en una trama farmacèutica i amb un final inesperat.

En paraules de Rosario Raro, La huella de una carta ens porta a la impossibilitat de mirar a un altre costat, perquè aquesta inacció té un preu: el soscavament continu de qui així actua. En aquesta història es planteja un cas de cobdícia criminal, de falta absoluta d’escrúpols on la vida humana es converteix en un valor més del mercat.

IMG_4041

Com l’altra novel·la de l’autora es tracta d’una novel·la coral, amb diversos protagonistes, ja que, com ella mateixa va explicar, és el treball en equip el que aconsegueix grans resultats.

Per conèixer més de la novel·la, et deixem el booktrailer.

Rosario Raro (Sogorb, Castelló, 1971) és professora d’Escriptura Creativa en la Universitat Jaume I, doctora en Filologia Hispànica amb una tesi sobre les estratègies d’escriptura en Internet i postgraduada en Comunicació Empresarial i Pedagogia. Des de fa més de vint anys imparteix cursos i tallers literaris per a nombroses institucions.

La seua obra ha sigut traduïda al català, al japonès i al francès, i reconeguda amb nombrosos premis literaris, tant nacionals com internacionals. Va viure durant una dècada a Lima, el Perú. De la seua novel·la Volver a Canfranc (Planeta, 2015) —en la seua versió francesa Dernier train pour Canfranc (Editions Kero, 2017)— s’han publicat fins al moment set edicions, ha sigut finalista dels premis de la crítica valenciana i la productora Diagonal TV n’ha adquirit els drets audiovisuals per a l’adaptació a la pantalla.

Podeu trobar més informació sobre l’autora a TwitterFacebook i al seu blog.

Gràcies per acompanyar-nos el passat divendres!

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*