Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Ernest Abadal, Javier Guallar

Universitat de Barcelona

La publicació de l’informe Finch (2012) va tenir un notable impacte no només dins de l’àmbit acadèmic, sinó també entre el gran públic gràcies a la seva difusió a través dels mitjans de comunicació. L’informe proposa l’adopció de la via daurada per tot el sistema de comunicació científica a Gran Bretanya i té el mèrit de propugnar una política global a favor de l’accés obert per part de l’administració pública. Com és ben sabut, es tracta d’incloure els costos de comunicació científica en els pressupostos de recerca i, d’altra banda, d’establir un sistema de revistes en accés obert que siguin finançades mitjançant el pagament per part dels autors. No és cap sorpresa anunciar que els editors comercials estan totalment d’acord amb aquest model.

Deixa de banda repositoris

L’informe ha suscitat molta polèmica entre els acadèmics especialistes en accés obert perquè es desvia de l’ortodòxia del moviment OA de mantenir les dues vies (l’informe Finch no valora la funció dels repositoris) i, a més, perquè basa la via daurada (les revistes) exclusivament en el pagament de taxes per part dels autors.

Les darreres recomanacions de la Budapest Open Access Initiative (BOAI, 2012) segueixen mantenint la vigència de les dues vies i insisteixen en què cal disposar d’infraestructura de repositoris (recomanació 3.1). Per altra banda, en la seva recomanació 3.5, propugna un model de costos raonables de les taxes que cal pagar per a la publicació dels articles i, fins i tot, defensa el finançament institucional de revistes OA per tal que no es demanin taxes als autors.

Més dubtes 

La proposta de l’informe Finch pot ser entesa i apreciada en països amb un mercat editorial potent i consolidat (com és el cas de GB i també dels USA o els Països Baixos), amb unes sòlides agències de finançament, públiques i privades, que fonamenten els sistemes estatals d’R + D i en els quals no és difícil per als autors aconseguir recursos econòmics per a la publicació.

 Ara bé, què passa en aquells països i disciplines que disposen d’unes ajudes a la investigació més aviat escasses? Sembla clar que no és factible per a ells seguir les propostes de l’informe Finch i que han de trobar altres vies adaptades a les seves condicions i circumstàncies. Aquest és el cas de Brasil i altres països emergents amb xifres d’accés obert properes al 90% i també d’Espanya i altres estats del sud d’Europa.

 Els mateixos problemes es troben en les àrees d’humanitats i ciències socials, que disposen de xifres modestes de finançament de la seva recerca. Els científics d’aquestes disciplines són partidaris de l’accés obert però ja indiquen que el sistema “author pays” és un greu inconvenient.

Vigència dels repositoris

És per tot això que pensar en polítiques d’OA només basades en el suport a la via daurada presenta encara molts dubtes i problemes i, per tant, els repositoris tenen avui dia encara plena vigència. Per què?

 En primer lloc, la via verda permet incloure treballs de recerca que no són estrictament articles de revista (tesis doctorals, llibres, working papers, informes, congressos, etc.) i això és especialment rellevant per àrees, com les humanitats o ciències socials, que no difonen la recerca de manera exclusiva per mitjà de les revistes científiques.

En segon lloc, l’obligatorietat de dipositar la producció científica és una acció política que pot ser adoptada de manera unilateral (i més ràpida, per tant, que la via daurada que requereix un acord global més complex) per part de qualsevol finançador o institució, i també a nivell estatal i a un cost relativament baix. Peter Suber (2012) encara afegeix un altre argument en favor dels repositoris: des del punt de vista econòmic, no tenen cap cost per al dipositant.

Referències

BOAI (2012). Budapest Open Access Initiative: ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open.

http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-recommendations

Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications. Report of the Working Group on Expanding Access to Published

Research Findings (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf) (http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf)

Suber, Peter (2012). Open access. Boston: MIT Press. (http://mitpress.mit.edu/books/open-access)

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *