Archivo Digital España-Unión Europea (SEDAS)

open-acces

El Centre de Documentació Europea (CDE) de la Biblioteca de la  Universitat Jaume I, Imprimirpropuso, en el año 2011, a la red de CDE de las universidades españolas, la creación de una comunidad en el Repositori UJI que recogiera documentación sobre la Unión Europea y  a este proyecto se unieron  la Representación de la Comisión Europea y la Secretaría de Estado para la Unión Europa del Ministerio de Asuntos Exteriores.

Esta comunidad de documentos se denominó Archivo Digital España-Unión Europea/Spain-European Union Digital Archive (SEDAS)

SEDAS, recoge documentos relevantes, en todos los formatos (texto, imagen, audio, vídeo) sobre España y la Unión Europea, que estaban dispersos en los fondos bibliográficos y documentales de diversas instituciones. También recoge la producción intelectual de las universidades en la materia.

Continue reading Archivo Digital España-Unión Europea (SEDAS)

Bibliotecas Universitarias Valencianas Grupo 5U Habitat

open-acces

imagen-1

Las Bibliotecas y los Repositorios Institucionales de las Universidades valencianas, bajo el paraguas de trabajo del Grupo 5U del programa Habitat, se suman a la celebración anual del evento OPEN ACCES WEEK. Esta año el lema de la Semana de Acceso Abierto es “Open in Action”

http://www.openaccessweek.org/

Como preparación a esta intensa semana de actividades, desde el 24 al 30 de octubre, a lo largo del año se han ido realizando una serie de actividades conjuntas y/o coordinadas.

 

Continue reading Bibliotecas Universitarias Valencianas Grupo 5U Habitat

La ciència oberta en 10 infografies

open-acces

La Ciència Oberta és un moviment que pretén que les investigacions científiques siguen accessibles lliurement. Molts científics, centres d’investigació, institucions i biblioteques fan un gran esforç per tal que la investigació generada pel sector públic es difongue en mitjans digitals, amb les mínimes restriccions i amb totes les garanties legals. D’aquesta manera la ciència arriba a tots els ciutadans. La Ciència Oberta no és només publicar en obert, també implica els mètodes i la gestió de les dades d’investigació.

cropped-openscience2

Per clarificar conceptes, el subgrup d’Accés Obert de la Línea 2 de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)  ha dissenyat 10 infografies que ens ajuden a comprendre millor alguns aspectes relacionats amb el tema:

Continue reading La ciència oberta en 10 infografies

Què és l’Accés Obert

open-acces

Avui comença la Setmana Internacional de d’Accés Obert, amb el lema “Open in action”.

Volem començar la setmana amb un post informatiu sobre “Què és l’accés obert” i us proposem que, si teniu dubtes, li dediqueu  5 minuts a aquest vídeo divulgatiu de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Accés Obert, Open Access, Accés Lliure… es refereix a l’accés lliure, immediat i sense restriccions, per mitjans digitals, a material acadèmic rellevant per la docència, la investigació o amb interès social. Vol dir que qualsevol persona interessada pot consultar, baixar, imprimir, en definitiva utilitzar, per exemple, un article d’investigació.

Continue reading Què és l’Accés Obert

Com n’és d’obert?

Com n’és d’obert?

Ignasi Labastida

Oficina de Difusió del Coneixement, CRAI Universitat de Barcelona

Aquesta setmana sentirem a parlar molt de l’accés obert, però què entenem com a obert?

openaccesslogo

Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer quan veiem escrit el terme “OPEN” o sentim que algú el pronuncia.  Actualment el terme “accés obert” s’utilitza amb diferents sentits i podem arribar a entendre coses que no són.  Per exemple, hi ha gent que ofereix gratuïtament una obra, un recurs o unes dades i diu que ho fa de forma oberta. Però n’hi ha prou? Cal oferir alguna cosa més enllà de la gratuïtat en l’accés?

Si anem a cercar alguna definició més o menys consensuada ens trobarem que cal oferir algun tipus de reutilizació. Per exemple, la definició que segueix l’Open Knowledge Foundation ens indica clarament que cal permetre la redistribució i la reutilització, incloent-hi l’autorització per realitzar obres derivades, que no hi hagi cap tipus de discriminació per a cap persona ni per a cap ús, i que no s’imposi cap restricció tecnològica. Si llegim la definició proposada en la Iniciativa de Budapest ens trobarem que com a accés obert s’entèn “que estigui disponible de manera gratuïta a Internet, i que qualsevol usuari estigui autoritzat a llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o afegir un enllaç al text complet d’aquests articles, rastrejar-los per a la indexació, incorporar-los com a dades en un programa informàtic o utilitzar-los per a qualsevol altre propòsit que sigui lícit, sense barreres econòmiques, legals ni tècniques” Continue reading Com n’és d’obert?

Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Ernest Abadal, Javier Guallar

Universitat de Barcelona

La publicació de l’informe Finch (2012) va tenir un notable impacte no només dins de l’àmbit acadèmic, sinó també entre el gran públic gràcies a la seva difusió a través dels mitjans de comunicació. L’informe proposa l’adopció de la via daurada per tot el sistema de comunicació científica a Gran Bretanya i té el mèrit de propugnar una política global a favor de l’accés obert per part de l’administració pública. Com és ben sabut, es tracta d’incloure els costos de comunicació científica en els pressupostos de recerca i, d’altra banda, d’establir un sistema de revistes en accés obert que siguin finançades mitjançant el pagament per part dels autors. No és cap sorpresa anunciar que els editors comercials estan totalment d’acord amb aquest model.

Deixa de banda repositoris

L’informe ha suscitat molta polèmica entre els acadèmics especialistes en accés obert perquè es desvia de l’ortodòxia del moviment OA de mantenir les dues vies (l’informe Finch no valora la funció dels repositoris) i, a més, perquè basa la via daurada (les revistes) exclusivament en el pagament de taxes per part dels autors.

Les darreres recomanacions de la Budapest Open Access Initiative (BOAI, 2012) segueixen mantenint la vigència de les dues vies i insisteixen en què cal disposar d’infraestructura de repositoris (recomanació 3.1). Per altra banda, en la seva recomanació 3.5, propugna un model de costos raonables de les taxes que cal pagar per a la publicació dels articles i, fins i tot, defensa el finançament institucional de revistes OA per tal que no es demanin taxes als autors. Continue reading Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

pòster: Dipòsit científic a la Universitat Jaume I

poster UJI_DipositCientificEn el marc de les II Jornades Valencianes de Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) els dies 17 i 18 d’octubre baix el títol “Innovació i ocupabilitat”,  personal de la Biblioteca va presentar el pòster: Dipòsit Científic a la Universitat Jaume I.

Per què aquest pòster?

L’assessorament i recolzament a l’investigador ha esdevingut una de les principals línies estratègiques per a les biblioteques en els últims anys . Una de les activitats que inclou aquesta nova tasca és l’arxiu de la producció científica en el Repositori UJI.

El Repositori UJI és l’espai digital per a la investigació que gestiona la Biblioteca com un servei orientat a l’investigador i caracteritzat per una política de continguts oberts i la interoperabilitat amb altres repositoris i recol·lectors.

Per donar a conèixer  als nostres usuaris el resultat del nostre treball presentem aquest pòster, que es pot consultar a: http://hdl.handle.net/10234/74527 Continue reading pòster: Dipòsit científic a la Universitat Jaume I

12 razones para migrar a la versión 3 de DSpace

dspace-baner

Joaquim FerrerBits&Books

La versión 3 de DSpace lleva casi un año en funcionamiento, pero aún hay pocas instalaciones que la incorporen. Sabemos que la migración es costosa y mucha gente opina aquello de “si funciona no lo toques”, pero creemos que esta versión incorpora tantas mejoras que merece la pena probarla.

No vamos a valorar porqué se ha pasado de la versión 1.8 a la 3, y teniendo en cuenta que las versiones 3.1 y 3.2 solo resuelven bugs respecto a la 3.0, vamos a listar de forma bastante completa (aunque no exhaustiva) las principales mejoras de la versión 3:

  1. La herramienta Discovery junto con el motor de búsqueda y navegación Solr: además de las búsquedas, controla los índices y las estadísticas, ya existía en versiones anteriores, pero en ésta se da un salto cualitativo:
    • En la interfaz XMLUI, se han mejorado muchos aspectos:
      • Búsqueda más potente, por filtros (facetada), como la usada por Amazon.
      • Búsqueda y agrupación dinámica.
      • Documentos relacionados con los resultados.
      • Términos de la búsqueda resaltados en el resultado.
      • Los ítems restringidos no aparecen en las búsquedas, solucionando un problema que daba muchos quebraderos de cabeza.
    • Además, y muy importante, ahora se puede instalar en la interfaz JSPUI. Aquellos que no quieren deshacerse de esta interfaz, vale la pena que la prueben.
    • Navegación mejorada:
      • Se pueden usar los índices de Solr, más eficientes que los almacenados en base de datos.
      • Se indica el número de ítems en la navegación por autor, palabra clave… tanto en la interfaz XMLUI como JSPUI.

      Aún teniendo activado Discovery, el motor de búsqueda anterior (Lucene) no desaparece, pudiendo dar resultados desconcertantes en alguna ocasión. Continue reading 12 razones para migrar a la versión 3 de DSpace

Acceso abierto a la ciencia

Acceso abierto a la ciencia

Reme Melero

Científica titular CSIC, Miembro del grupo Acceso abierto a la Ciencia

En un post reciente de Tim Berners-Lee sobre la Open agenda, escribía (versión traducida):

me pidieron hablar sobre el concepto de “apertura (openness)”, y caí en la cuenta de que el término se utiliza, por lo menos, de ocho formas diferentes. Todas las interpretaciones son importantes y diferentes pero relacionadas entre sí. Confundirlas conduce a una malinterpretación por lo que se hace necesario repasarlas todas.

Cuando separamos sus diferentes significados podemos entender claramente qué aspectos de cada uno son los verdaderamente importantes. El primero, uno de los más relevantes para la apertura de la Web, es su universalidad….” (http://blog.digital.telefonica.com/2013/10/09/tim-berners-lee-telefonica-open-agenda/) Continue reading Acceso abierto a la ciencia