Justice and minorized languages under a postmonolingual order

Ens complau anunciar que les actes de les Jornades es van publicar el 8 de maig de 2017. Es poden descarregar gratuïtament i la Universitat Jaume I ofereix també un servei d’impressió sota demanda per tothom interessat a tenir-ne còpies impreses.

Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe

Les llengües han estat durant segles eixos vertebradors de l’espai polític i de la subjectivitat creadora. Identifiquen cultures, atorguen nacionalitats i defineixen els límits de l’autoritat. La coexistència normal de diverses llengües en espais compartits que defineix el segle XXI reclama que qüestionem un esperit monolingüe que entrebanca les nostres evolucions socials, polítiques, culturals i personals. Les contribucions que recull aquest volum ens porten a gaudir de la nostra condició postmonolingüe alhora que miren amb ulls crítics el monolingüisme encotillador.

Núria Molines, Universitat Autònoma de Barcelona

En aquest article analitzem la qüestió de la traducció de dialectes en obres literàries referint-nos específicament als dialectes i llengües regionals de l’àmbit germànic. Atenint-nos a les peculiaritats i a l’estatus tan especial que tenen les llengües regionals i els dialectes de l’àmbit de parla germànica, veurem quins problemes planteja la traducció d’una obra en la qual en conviuen diversos. Per això, ens servirem de l’anàlisi de diferents traduccions de dues obres germàniques, Eine Jugend in Deutschland i Schloß Gripsholm. El nostre enfocament no és el d’una anàlisi filològica o lingüística, sinó que reflexionem sobre qüestions ideològiques i ètiques. Per a l’anàlisi, la desconstrucció ens servirà com a marc per a qüestionar la idea d’equivalència que ha predominat en el debat sobre la traducció de dialectes. El canvi de paradigma que planteja la deconstrucció per a l’equivalència i l’estatus dels traductors i traductores, que passen a assumir un paper actiu i creador, implica també que assumeixen un paper responsable. L’anàlisi ens permet veure com s’invisibilitza la presència d’aquestes varietats lingüístiques amb l’aplicació d’un filtre monolingüe. La desconstrucció vista des de la traductologia pot aportar-nos una visió crítica de la decisió ètica que ha de prendre’s en traduir un original postmonolingüe.

Raquel Sanz Moreno, Universitat de València

Aquest treball ofereix una reflexió al voltant de l’audiodescripció com a garantia d’accés a la cultura del col·lectiu de persones amb discapacitat visual. Després de revisar la legislació internacional, europea i nacional sobre accessibilitat, repassarem la situació actual de l’audiodescripció a Espanya respecte als usuaris, i sobretot pel que fa a la tasca del descriptor. La seua funció és tan essencial com complexa: no tan sols es tracta de l’intermediari privilegiat entre el producte audiovisual que descriu i el discapacitat visual, sinó que, a més, atesa la seua posició, té un coneixement profund de la discapacitat i de la ceguesa, com també de les necessitats i expectatives d’aquest col·lectiu. Gràcies a ell, les persones amb discapacitat visual no tan sols accedeixen als productes culturals, sinó que tenen la possibilitat de gaudir-los en les mateixes condicions i al mateix temps que les persones normovidents. Per tant, la seua tasca consisteix essencialment a facilitar la integració d’aquesta minoria amb discapacitat visual en la societat de forma participativa i activa. El descriptor s’erigeix, en definitiva, en peça clau en la desminorització del col·lectiu amb discapacitat i contribueix a la seua incorporació efectiva i activa en la comunitat social i cultural.

Paraules clau: accessibilitat; audiodescripció; drets humans; minories; discapacitat