Per fi, i ja tocava, el MedRen del 2017 s’ha celebrat a Praga. Ha passat alguns anys des de les calors de la bella Certaldo (Toscana) al més de juliol quan els estimats Jan i Jiri contaven mig d’amagat que estaven intentant portar el Medieval & Renaissance Music Conference a la seua ciutat. Des d’aquesta xicoteta crònica, la meua enhorabona per una edició que es recordarà molt de temps entre els habituals de la cita.
Un any més, una edició més (i ja en porten 45) el MedRen va reunir a gran part del món investigador musicològic d’aquestes especialitats. Com deia, enguany ha estat a Praga (del 4 al 8 de juliol), organitzat per l’Institut de Musicologia de la Univerzity Karlovy v Praze i Nadace pro d?jiny kultury ve st?ední Evrop? (Associació per als Estudis Culturals a Centre Europa).
El MedRen té la particularitat que els anys parells s’organitza a alguna universitat de la Gran Bretanya o Irlanda i els anys imparells es “mou” a algun altre indret d’Europa. A més, al ser un congrés anual esdevé un lloc d’encontre habitual d’equips internacionals de recerca i projectes globals (als dinars el tema recurrent dels col·legues que treballen a les universitats americanes era els problemes en els controls d’accés). Els objectes d’estudi solen comprendre diferents èpoques i temàtiques. Aquesta edició, els punts principals proposats eren: «Música i Cultura a Centre Europa» i «Música i Reforma». L’esdeveniment es va realitzar al Convent de Santa Agnés de la capital bohèmia (juntament amb altres localitzacions amb exposicions, concerts, visites). Realment un marc incomparable (tot i algun problema amb la sonorització). L’organització va ser de les millors dels darrers anys i les coffee tables permanents afavorien l’intercanvi personal a algun racó o alguna taula.
Aquesta edició l’organització va dedicar un dia complet, el dijous 7, com no podria ser d’altra manera, (de les 4 sales paral·lels que hi havia) a Musica Rudolphina. Aquí ens vam reunir aquells investigadors que ens dediquem a l’estudi d’algun dels àmbits musicals relacionats amb la cort de Rodolf II al Sacre Imperi Romà (amb capital a Praga) (ca. 1576-ca 1612). A més, va ser la primera vegada que ens vam trobar físicament la major part dels membres del grup de recerca Musica Rudolphina, projecte del què vaig començar a participar en 2013 arran d’algunes recerques per a la meua tesi doctoral.
El títol del meu paper era «The procession of Relics of São Roque (Lisbon, 1588): individual and collective representations with musical background» sobre el què he dedicat temps darrerament per a un article que es publicarà en breu. He d’agraïr les aportacions dels i les col·legues del Grup d’Investigació IHA de la UJI al darrer workshop realitzat. Tot i que sembla allunyat del topic principal, els vincles amb els jesuïtes, les reliquies i els Habsburgs són ben presents.
Dintre de les línies futures de treball dins l’equip continuaré en la línia dels intercanvis culturals i musicals entre les elits diplomàtiques a les corts de Madrid (i Lisboa) i Praga/Viena i les col·leccions de música de l’entorn de Rodolf II.
D’altra banda, la presència de col·legues de la resta de l’Estat o que treballen a a altres centres de recerca europeus també va ser notable. Tot i que els Iberian Studies són una minoria (recordava Tess Knighton quan van incloure una xicotet panel sobre música hispànica en l’edició de 1983 a Oxford), els i les investigadores en aquestes èpoques continuem mostrant els treballs que realitzem i els projectes internacionals on participem. De fet, hi ha una demanda d’informació i una necessitat de mostrar les recerques de la musicologia sobre temes hispànics als fòrums internacionals.
La musicologia és una disciplina amb bastants problemes (institucionals, de visibilitat, de finançament,…) al món acadèmic espanyol. La presència a les universitats públiques és menor. A més, no existeix ni grau ni màster en cap de les cinc universitats públiques valencianes (tot i ser “terra de músics”). Per diversos motius històrics i polítics, l’estudi acadèmic de la música –en totes les seues vessants– no té el reconeixement que mereixeria per la quantitat de gent formada i l’interès en augment que es demostra encontre rere encontre. De moment, seguim cercant la visibilitat des de les posicions que ens ho permeten amb l’entusiasme, energies i reconeixement que ens donen aquests tipus d’encontres.
Ferran Escrivà Llorca
Departament d’Educació
@ferranet2