Fotografia de la 1ª promoció de Medicina UJI, al final de l’acte de graduació. Molts professors i professores volguérem ser-hi presents.
Fa un parell de setmanes la Universitat Jaume I es vestí de gala per celebrar una fita que, sense caure en el tòpic, qualificaria com històrica: junt amb la tercera promoció d’Infermeria es graduaven els primers metges i metgesses UJI. Vaig omplir el Twitter de piulades però crec que l’ocasió mereix una reflexió serena que no cap en uns pocs caràcters. A nivell personal, aquest esdeveniment m’ha fet plantejar-me moltes coses sobre el passat, el present i el futur del Grau de Medicina, que vull plasmar ací. Hui parlaré del passat i el present. Deixaré per una nova entrada el futur del Grau.
Fa quasi 10 anys que la nostra Universitat va decidir implantar els Graus clàssics de l’àrea de Ciències de Salut, Infermeria i Medicina. La decisió es va basar en un estudi detallat de demanda dels estudis, de la necessitat social de professionals de la salut, desprès de constatar la capacitat del teixit socioeconòmic de les nostres comarques d’absorbir als professionals que es formarien. Aquells anys jo, que tot i treballar a la Universitat de València he viscut sempre a La Plana, seguia amb il·lusió les defenses d’aquesta decisió per part de institucions i ciutadans, i la lluita (de vegades aferrissada) d’ajuntaments, diputació i col·legis professionals per adquirir un cert protagonisme en aquest assumpte.
Els estudis de Medicina suposaven la culminació d’un desig col·lectiu, i una mostra de la maduresa de la nostra societat. Sent com era professor titular de fisiologia acreditat a catedràtic, jo vaig veure també en aquesta decisió una oportunitat professional i personal, i m’hi vaig oferir a l’equip rectoral d’aleshores per formar part de la plantilla de medicina. No vull fer retrets, però em contestaren que “volem metges”. Un error gros que el temps i el nostre esforç estan esmenant. Les assignatures bàsiques, jo ho vaig dir aleshores, estan en mans de investigadors no metges (del món de la Biologia i la Bioquímica, com és el meu cas) en totes les universitats d’Europa.
Els primers tres anys del grau de Medicina es feren abans que jo arribara, no puc ni dec parlar-ne. Però sí vull contar el que vaig sentir quan, l’abril de 2014 vaig rebre una trucada de Conrado Martínez, el nostre benvolgut vicedegà de Medicina, proposant-me d’incorporar-me a Medicina de la UJI. D’immediat vaig vindre a visitar el departament i la facultat, i me vaig entrevistar amb els herois que hui son els meus companys: el propi Conrado, Paco Ros (el jove secretari de departament i coneixedor de tot i tots), Maria Muriach, Juanvi Sànchez (director del departament) i Ana Maria Sànchez, a qui ja coneixia i que va servir de contacte amb el departament. Jo venia d’un departament de la Facultat de Biologia de la Universitat de València on, desprès de 25 anys de treball seguia sent un dels joves (un departament molt envellit, doncs) però havia construït un grup d’investigació potent i havia fet un bon grapat de bons amics (als qui ara trobe a faltar a diari). Canviar a la UJI era dur, però tres coses m’impel·lien a fer-ho: en l’àmbit personal treballar en la meua terra i prop de la meua família. En l’àmbit professional el repte d’una nova titulació, ni més ni menys que Medicina, i incorporar-me a un grup de persones il·lusionades, brillants, joves i treballadores.
La sensació de canvi d’etapa encara no s’ha esmorteït, quan ho pense encara em sent afortunat pel tomb que ha pres la meua vida.
Els tres anys que duc treballant a Medicina de la UJI estan entre els més intensos que m’ha tocat viure, per a be i per a mal. Parlaré d’allò que ha segut bo, no vull entelar les celebracions amb dubtes. He conegut gent fantàstica dels àmbits acadèmic i mèdic.
D’una banda al departament he tingut la fortuna d’establir una autèntica amistat amb els meus companys, amb qui compartisc aquest estimulant projecte. A més, a proposta del nostre admirable degà Rafa Ballester, m’he incorporat a l’equip deganal fent-me, de cop, co-responsable del present i el futur del Grau de Medicina. Això m’ha permès conèixer a un equip humà fantàstic, amb Rafa i Conrado, Ana Alarcon, Soledad Quero, Eva Cifre i Eladio Collado, que m’ha acollit amb calidesa i, en pocs mesos, m’ha fet sentir jove una altra vegada. També he tingut la sort de conèixer be a Silvia Morro, el pilar sobre el que descansa el departament, i a Cèlia, Lidon i Javi, i Pilar i Rosa (incorporades recentment) que son els nostre suport a la Facultat, sense el que no sobreviuríem. Gent fantàstica que aprecies d’immediat.
La meua funció a la facultat ha sigut la de coordinar les pràctiques. Vull demanar perdó a Ana, Eladio i Sole, perquè no els he fet cap cas. Pràcticament tots els meus esforços s`han dirigit a Medicina, no per ser més preuada per a mi que Psicologia, Infermeria o els màsters de la facultat, sinó per què és molt més complexa. Afortunadament, la sort havia dut a la UJI a un grapat de metges/es implicats en la docència pràctica (i la no pràctica) que són l’esperit del Grau: Ricardo Tosca (cap de Pediatria de l’Hospital General Universitari de Castelló), Maria José Monedero (Metgessa de Família, amb majúscules, del Centre de Salut Rafalafena), Elena Sorli (Oftalmòloga de l’Hospital General), Eva Treviño (Intensivista de l’Hospital Provincial), Manolo Batalla (Metge de Família del Centre de Salut Rafalafena) i Manolo Bañó (Internista del Hospital de La Plana de Vila-real, jubilat i ara nomenat professor honorífic).
Aquest equip ha coordinat amb esforç tots els serveis hospitalaris i centres de salut dels Departaments de Castelló i de La Plana, per fer possible una docència pràctica basada en l’adquisició de competències tècniques i, sobre tot, humanístiques. Junt amb la resta del professorat i de gran part dels metges especialistes de la xarxa pública de centres sanitaris, aquest grup humà ha format una promoció de metges que, no ho dubteu, seran un referent en la medicina castellonenca, diferents, entusiastes, tècnica i científicament capaços i alhora, genuïnament preocupats per les persones malaltes: humanisme i ciència junts, com demana l’autèntica medicina. Espere que, tot i la queixa i l’escepticisme d’alguns, es continue valorant la formació pràctica dels estudiants i estudiantes de medicina, i que es faça amb l’escala de valors que aquest equip ha promogut des del bon començament.
Es hora de celebrar l’èxit improbable aconseguit i d’agrair a tots el seu grau d’implicació, que supera amb escreix el que els seus contractes demanaven. Ells i elles, són els artífex d’un miracle. També ho són, els autèntics protagonistes, l’estudiantat de medicina de la 1ª promoció UJI que han madurat ensenyant-nos com fer un Grau de Medicina. A tots, enhorabona.
Ferran Martinez-Garcia, @perguelofici
Unitat Predepartamental de Medicina de la UJI