#ÀgoraDigital | Universitat Jaume I

Fomentar la curiositat per la tecnologia i promoure activitats extraescolars en família són les dues prioritats de la iniciativa impulsada aquest curs pel professor Òscar Belmonte i l’informàtic Juan José Girón, ambdós de la Universitat Jaume I, al CEIP Manel Grau de la ciutat de Castelló de la Plana.

Belmolte i Girón han organitzat un taller setmanal de construcció de robots comandats amb smartphones amb materials quotidians com ara carmanyoles i motors de joguet, fent servir la plataforma open hardware Arduino, i dirigits a estudiants de d’educació primària acompanyats amb els seus pares.

«El nostre objectiu ha estat acostar la programació i la robòtica a xiquets i xiquetes d’educació primària de la mà dels seus pares i mares, amb materials fàcils d’aconseguir i projectes adequats a aquestes edats», assegura Óscar Belmonte (@oscarbelmon), professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de l’Escola Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals. Aquest projecte, a més a més, ha comptat amb el suort de la Càtedra Enric Soler i Godes.

«Per a nosaltres ha estat molt enriquidor comprovar com els pares i les mares de deu famílies treballaven amb els seus xiquets en les activitats. Sense dubte, l’èxit de l’experiència ha sigut l’interès dels xiquets, però també dels seus pares i mares els quals han assistit regularment als tallers estimulant la curiositat dels més menuts»

BRAÇOS ROBÒTICS EN IMPRESSORES 3D
El taller de robots es tornarà a repetir el pròxim curs al CEIP Manel Grau amb la novetat principal que es farà servir una impressora 3D, adquirida amb l’ajuda de la Càtedra Enric Soler i Godes. D’aquesta manera, els participants podran  construir models de braços robòtics que permetran desenvolupar el raonament espacial als xiquets i xiquetes, mitjançant la seua programació a fi de realitzar tasques senzilles com ara moure peces d’escacs.

@UJI_noticies
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

El podcast Transmedia ha llegado también a la sierra de Irta en Castellón y ha decidido abordar el verano y hacerlo desde el origen de todo: la infancia. Hemos acudido a un colegio de Primaria, justo el día antes del comienzo de las vacaciones para ver cómo es el verano de nuestros niños y cómo se relacionan con los medios de comunicación. El resultado es una experiencia emocionante sobre educomunicación.

 36.  Del verano azul. Patricia Medina 

Patricia Medina Talaverano es la profesora en el Colegio El Cid de Mislata en Valencia que nos ha acompañado en este maravilloso recorrido en el que los protagonistas son los estudiantes de 9 y 10 años. Esos «locos bajitos» a los que cantaba Serrat, nos dan una lección sobre comunicación, justo antes de partir hacia unas vacaciones que encuentran en Irta su paraíso para seguir soñando.

Esteban Galán
Grupo Investigación ITACA
@galanesteban

Paisatges d’alta muntanya, platges del Carib, aurores boreals…. Res més poderós que la identitat, el territori propi. La imatge elegida per les investigadores i els investigadors de l’UJI com inspiració de narratives transmèdia aquest estiu va ser la Serra d’Irta.

A les portes de les vacances, les persones que participem en el projecte de comunicació científica ÀgoraDigital -promogut per la UCC+i de l’UJI, gràcies al suport de la FECYT del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat- ens hem il·lusionat en un repte col·lectiu: crear tot tipus de continguts -textos (divulgació, narrativa, poesia, teatre…), fotografies, música, vídeos, etc- inspirats per qualsevol vessant del Parc Natural de la Serra d’Irta. També seran benvinguts i molt valorats els selfies a Irta!

Tot aquest material concluirà en aquest blog i serà compartit a través de la xarxa social Twitter amb els hashtags #ÀgoraDigital #CiènciaUJI i nomenant @UJI_noticies.

Parc Natural de la Serra d’Irta.   Foto: Juan Carlos Segarra Soriano

El nostre desafiament: crear relats diversos i compartir-los amb el màxim nombre de persones, col·lectius, institucions… amb l’objectiu d’obrir la #CiènciaUJI a tota la ciutadania i fomentar noves vies de diàleg amb la societat.

De moment, la professora i investigadora Gladys Mínguez ja ha fet la primera aportació amb el text ¿De qué color es el mar? i Emilio Sáez, ho ha fet a través de Twitter, compartint fotografies d’Irta. A més a més, comptem amb el suport del vicerector d’Investigació i Doctorat, Jesús Lancis, qui també s’ha llançat a fer servir Twitter @Jesus_Lancis.

Foto d’Emilio Sáez.

Anem a veure de què som capaços!

Bon estiu! ÀgoraDigital #CiènciaUJI

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

Dos científics de l’INAM han participat en un important avanç pel que fa al funcionament i eficiència dels materials híbrids de perovskita.

Como integrantes del proyecto Ágora Digital, de comunicación científica transmedia de la UJI, elegimos conjuntamente la Sierra de Irta como inspiración estival para avanzar en la creación de contenidos. Como amante de la naturaleza, he de confesar que la Sierra de Irta, para mí, es uno de esos lugares mágicos que posee nuestra provincia. Me encanta y la visito en varias ocasiones a lo largo del año. Como científica se me plantea un doble dilema ¿de qué hablo? y ¿cómo lo escribo? Porque lo cierto es que estamos adiestrados para escribir un artículo científico, pero no para escribir un blog ni divulgar la ciencia. Así que ser indulgentes conmigo que estoy en el proceso de aprendizaje…

Si me preguntáis que es lo que más me gusta de la Sierra de Irta, lo tengo claro, ese contraste entre mar y montaña, el poder acceder a una cala vacía partiendo de un bosque… Y el mar, simplemente el mar, ver cómo las olas de mar se baten con las piedras, el sonido, el olor, los pequeños animalillos (estrellas de mar, cangrejos, tomates de mar, etc.) que son pequeños tesoros que encuentro en mi camino. Me gusta mucho pensar y reflexionar mirando al mar. Cuando estoy angustiada nunca me contesta, pero al menos siempre me relaja. El mar define y matiza nuestro clima, nos da alimento, nos ofrece multitud de actividades de ocio… Nosotros tenemos suerte de poder disfrutar de él todo el año, porque sí, yo tengo claro que soy de esas personas a la que incluso les gusta mucho más fuera de la temporada estival, cuando puedo establecer con él un contacto más intimo y lo puedo mirar más de tu a tu, sin ninguna sombrilla de por medio. Así que perdonarme, pero este post se lo voy a dedicar al mar de la Sierra de Irta uno de mis favoritos de la provincia.

¿Os gusta esta foto? La hice yo en navidades, haciendo una ruta que parte del faro, bordea la costa y te acerca al mar en multitud de ocasiones. ¿No veis nada que os llame la atención? Miradla un par de minutos y pensad qué puede ser… pista, estoy en el grupo de óptica de la UJI 😉

Pues sí, eso es, el color del mar. ¿De qué color es el mar? Todos diremos «azul» o quizás después de ver la foto también digamos «o con tonos verdosos», pero… ¡el agua es transparente! ¿no?. Pues como dice la canción «depende, todo depende, de según como se mire todo depende». Y así es, dame un vaso de agua, claramente es transparente, pero dame la inmensidad del océano, y voilà el agua cuando buceas (¡y si está limpia!, claro), es azul. ¡Menudo lío!. Intentar entender estas cosas simples que nos rodean en la vida es uno de los motivos que me indujo a estudiar Ciencias Físicas.

Efectivamente, nos han enseñado desde bien pequeños que el agua es un líquido incoloro, afirmación cierta para pequeñas cantidades. Vamos a intentar entenderlo. El espectro de luz que somos capaces de ver con nuestros ojos cubre todos los colores del arcoíris, desde el azul (las longitudes de onda más cortas) al rojo (las longitudes de onda más largas). Cuando todas las longitudes de onda atraviesan por igual un objeto decimos que es transparente, como una ventana de nuestra casa. Sin embargo, en ocasiones, la luz de ciertos colores puede pasar mejor por un medio que otros colores que son absorbidos, esto pasa por ejemplo en una vidriera de colores. Los colores que son capaces de atravesar la vidriera y se reflejan son los que nos definen su color. Por tanto, en una vidriera de color rojo, el rojo se transmite con facilidad pero los azules se absorberán. ¿Y qué pasa con el agua? Pues el agua tiene una ligerísima tendencia a absorber más las longitudes de onda largas frente a las cortas. Al absorber un poquito más la luz en la zona de los rojos que la correspondiente a la zona de los azules, lo que vemos es la luz que se trasmite y se refleja, que es de color azul. Esa diferencia en la absorción es tan pequeña que sólo se manifiesta el efecto cuando tenemos grandes cantidades de agua, pero no para cantidades modestas. Y… ¿por qué a veces se ve verde? Bueno, eso ya es motivo de otro post, a ver si otro compañero se anima… Por ahora, ya tenemos un inmenso mar azul para disfrutar este verano. ¡Qué así sea! ¡A disfrutar de unas buenas vacaciones! 🙂

Gladys Mínguez Vega
@MinguezVega
Grupo de investigación de Óptica, GROC·UJI: http://bit.ly/GROCUJI
Departamento de Física, Universitat Jaume I

Els investigadors Juan Bisquert i Sixto Giménez de l’Institut de Materials Avançats (INAM) de la Universitat Jaume I de Castelló participen en el projecte A-LEAF, un dels majors projectes d’investigació en fotosíntesi artificial finançats per la Comissió Europea, amb prop de 8 milions d’euros.
El projecte A-LEAF té com a objectiu dissenyar, construir i validar un dispositiu fotoelectroquimic capaç de transformar el CO2 en productes de valor afegit d’una manera sostenible i rendible per a ser transferits a la indústria europea. La idea bàsica és reproduir el procés de la fotosíntesi de les plantes per a obtindre combustibles nets utilitzant com a matèries primeres llum solar, aigua i CO2. d’esta manera, la investigació contribuirà a la transició del model energètic actual, basat en combustibles fòssils, a un model sostenible i respectuós amb el medi ambient centrat en l’energia solar.
El projecte A-LEAF proposa un enfocament fortament multidisciplinari que comprén ciència dels materials, física i química computacional física de superfícies, enginyeria de dispositius i tècniques de caracterització avançades. El projecte està coordinat pel Prof. José Ramón Galant-Mascarós, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i participen 13 institucions associades de huit països: ETH Zuric, Universitat de Leiden, IMDEA Nanociència, EPFL, Technische Universität Wien, Universitat Jaume I de Castelló, Imperial College, Universitat Tècnica de Darmstadt i Forschungszentrum Jülich, Université de Montpeller, INSTM i COVESTRO.

Sixto Giménez

@inam_uji

Universitat Jaume I

Semiconductors Avançats. Aquest és el nom del nou grup d’investigació de l’UJI que he començat a coordinar al Departament de Física de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, alhora que integrat en l’Institut de Materials Avançats (INAM).

Així,  liderant una nova responsabilitat amb il·lusió per formar un bon equip de científics i una investigació de qualitat, tanquem un curs molt intens i enriquidor. Molts han estat els resultats, els congressos, etc, però sobretot he de destacar la satisfacció d’haver aconseguit el projecte #NoLimit la primera grant de l’ERC a UJI amb un finançament de 2 milions euros per a cinc anys.

Les línies més importants del Grup de Semiconductors Avançats (GAS) de l’UJI són òbviament els materials semiconductors més novedosos com ara els punts quàntics col·loïdals o les perovskites d’halur, i l’aplicació d’aquests materials en dispositius optoelectrònics. Estem especialment interessats en els dispositius fotovoltaics i emissors de llum com ara els LED.

GAS dóna els seus primers passos amb un grup joves investigadors com ara Marta Vallés Pelarda, Bruno Clasen Hames, Thi Tuyen Ngo i Ehsan Hassanabadi. Un grup internacional provinent de tres continents i que esperem ampliar en breu. Fent equip, esperem desenvolupar la millor ciència possible per atendre noves necessitats de la societat com ara les energies renovables, les fonts de llum eficients i barates, o nous camins de comunicació de senyal.

Iván Mora Seró
@IvanMoraSero
@inam_uji

@IvanMoraSero
@inam_uji
http://www.inam.uji.es/research-division-f4
Universitat Jaume I

Tan sols fa uns mesos, no podria haver imaginat que estaria immers en un projecte de comunicació científica transmèdia. Trans… què? Transmèdia!!! I molt menys, utilitzant eixa eina diabòlica de les xarxes socials que, durant temps, m’han allunyat de molts coneguts, entre d’ells, de la meua pròpia filla Maria. Maria immersa en la xarxa social, mentre jo, el seu desesperat pare, tractava d’estimular una conversa utilitzant el rudimentari canal de la comunicació verbal…

Havia decidit prendre una decisió… I en aquest moment va aparèixer la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Universitat Jaume I. Luz Blanco, Rosana Sanahuja, @RosanaSanahuja, i Maria Josep Picó @mariajpico, amb la coordinació del cap del Servei de Comunicació i Publicacions, Paco Fernández Beltrán, @franferbel. De sobte, em vaig adonar de l’enorme potencial d’aquesta, per a mi fins aleshores, eina diabòlica, per fer sabedors als meus col·legues del treball què fem al laboratori de recerca de l’UJI. Nous contactes per al grup, noves possibilitats de col·laboració, creació d’equip, estímul d’integració per als joves i els nouvinguts, projecció social… Tots plegats ens vam il·lusionar per engegar aquest projecte per apropar allò que fan els investigadors i investigadores de la nostra universitat a la societat amb les eines més innovadores i creatives, tot establint un diàleg permanent i participatiu amb la ciutadania. I, sempre, fent comunitat #CiènciaUJI

D’aquesta manera, només faltava pujar a la nau als actors més importants: els investigadors i investigadores de la Jaume I, els generadors del coneixement que volem transmetre. En aquest moment 12 grups d’investigació, dos instituts d’investigació i el Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I, juntament amb tres de les seues empreses – 4TIC, Outcome’s10 i Solucions Cuatroochenta- omplin de contingut i entusiasme el projecte anomenat #ÀgoraDigital: narratives transmèdia i cultura participativa en la comunicació científica, el qual compta amb el suport de la FECYT.

M’agrada, i molt, el concepte d’#àgorers, recentment apuntat pel professor Emilio Sáez. Ben segur, que aquest repte atraurà nous #àgorers en el futur que pujaran a bord del vaixell. Un projecte que ha salpat cap a un emocionant viatge i a la Serra d’Irta té una de les seues parades aquest estiu a fi d’il·lusionar també en el disseny de gamificació de la iniciativa.

Parc Natural de la Serra d’Irta.   Foto: Juan Carlos Segarra Soriano

Com a responsable, en aquest moment, de la Investigació i el Doctorat a la Universitat Jaume I tinc l’oportunitat de transmetre l’agraïment de la nostra institució acadèmica per participar en el projecte pioner #ÀgoraDigital i fer possible un dels reptes de la universitat espanyola: “estar més a prop de la societat”.  Gràcies per la vostra col·laboració desinteressada, pel vostre temps i ganes d’integrar aquesta comunitat universitària #SomUJI. Ben segur, que aquest esforç tindrà uns retorns en forma de nous contactes, noves col·laboracions, nou estudiantat, més finançament, més reputació, etc. I, per què no, també noves formes de fer ciència de qualitat amb el màxim impacte en la societat, tenint en compte els temes que  preocupen a la ciutadania i el model RRI promogut des de la Unió Europea.

Gràcies en majúscules a totes les persones que des de l’àmbit de la comunicació institucional i des de la recerca i la docència feu possible la innovació en la comunicació a través de les propostes #ÀgoraDigital #CiènciaUJI

Jesus Lancis
@jesus_lancis
Vicerectorat d’Investigació i Doctorat
Universitat Jaume I