Raquel Sanz Moreno, Universitat de València
Aquest treball ofereix una reflexió al voltant de l’audiodescripció com a garantia d’accés a la cultura del col·lectiu de persones amb discapacitat visual. Després de revisar la legislació internacional, europea i nacional sobre accessibilitat, repassarem la situació actual de l’audiodescripció a Espanya respecte als usuaris, i sobretot pel que fa a la tasca del descriptor. La seua funció és tan essencial com complexa: no tan sols es tracta de l’intermediari privilegiat entre el producte audiovisual que descriu i el discapacitat visual, sinó que, a més, atesa la seua posició, té un coneixement profund de la discapacitat i de la ceguesa, com també de les necessitats i expectatives d’aquest col·lectiu. Gràcies a ell, les persones amb discapacitat visual no tan sols accedeixen als productes culturals, sinó que tenen la possibilitat de gaudir-los en les mateixes condicions i al mateix temps que les persones normovidents. Per tant, la seua tasca consisteix essencialment a facilitar la integració d’aquesta minoria amb discapacitat visual en la societat de forma participativa i activa. El descriptor s’erigeix, en definitiva, en peça clau en la desminorització del col·lectiu amb discapacitat i contribueix a la seua incorporació efectiva i activa en la comunitat social i cultural.
Paraules clau: accessibilitat; audiodescripció; drets humans; minories; discapacitat