Vicent Pitarch i Almela va néixer el 1942 a Vila-real, localitat de la Plana Baixa. Fill d’una família de llauradors, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València i a la de Barcelona, on es va doctorar en Filologia Catalana. És també un reconegut sociolingüista al País Valencià i destaca per ser un gran activista de la llengua, la qual cosa el portà a fer un programa radiofònic anomenat “Nosaltres els valencians”. Aquest començà a emetre’s el 1969 a Vila-real i va romandre en antena fins al començament dels anys vuitanta. Fou un programa pioner de les emissions en valencià que difonia la cultura valenciana i l’ús de la llengua (vegeu El combat per la premsa. Al Vent i Nosaltres els valencians,UJI, 2009). L’endemà de la desaparició del general Franco va promoure i fou cofundador de la primera escola en valencià a les comarques del nord del país, “El Rotgle”. A més, també cal destacar que la seua professió ha estat bàsicament la docència en l’ensenyament mitjà.
Vicent Pitarch és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica), de la Societat Catalana de Sociolingüística, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana… A més fou dirigent de la formació política Esquerra Independent de Castelló (en representació de la qual fou elegit regidor, el 1979) i portaveu de la coalició Unitat del Poble Valencià.
Ha rebut nombrosos guardons i premis literaris, com per exemple el Guardó Extraordinari d’Escola Valenciana (2013), el Premi d’Assaig dels Escriptors Valencians (1997) i el IV Premi Ulisses de Narrativa (2002), entre d’altres. Va promoure la creació de la Fundació Carles Salvador, de la qual és membre, així com també ho és de la Fundació Huguet.
La major part de la seua obra versa sobre la sociolingüística del País Valencià: Defensa de l’idioma (1972), el manual de llengua i cultura del País Valencià Penyagolosa (1981, amb J. Palomero i V. Pascual), El català al País Valencià: retracció i resistència (1984), Reflexió crítica sobre la llei d’ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988), Bases de política lingüística per al País Valencià (1992, amb T. Mollà), Parlar i (con)viure al País Valencià (1994), L’eix castellonenc de la cultura contemporània (1995), Control lingüístic o caos (1996) i Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme (2011), entre d’altres. Destaquen dintre de les seues publicacions altres estudis filològics: Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI (1982, amb L. Gimeno), Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan (1988) i Gaetà Huguet. Els valencians de secà (2003). També es troben entre la seua producció llibres de viatges com per exemple De camí a Fisterra (2003) i La Via de la Plata (2005). Ha publicat diversos treballs sobre Carles Salvador, del qual ha editat A l’ombra del Penyagolosa (2005, 2015) i Les veus de la terra. Poema de Benicarló (2016).
Al juny de l’any 2009 signà un conveni amb la nostra universitat, en què donava tot el seu fons bibliogràfic. La Universitat Jaume I es comprometia a inventariar i catalogar tot aquest material bibliogràfic i documental, d’acord amb les normes internes de la Biblioteca-Centre de Documentació. Aquest material no deixa de créixer, ja que el mateix Vicent Pitarch continua aportant monografies i revistes. En aquest moment hi ha catalogades a la Biblioteca 5.777 monografies i disposem de 273 títols de revistes.
Com no podia ser d’una altra manera, la major part del fons bibliogràfic de Vicent Pitarch, tracta sobre literatura i filologia catalana, a més d’altres llibres de sociologia, història i política al País Valencià. Aquesta col·lecció especial la podeu trobar al nostre catàleg amb el topogràfic VPA i número corrent i està ubicada al dipòsit de la biblioteca (planta -1), per la qual cosa s’ha de demanar al taulell de préstec de l’entrada, mitjançant un formulari.
Acabe de rebre una impressió gratíssima en obrir aquest web de la Biblioteca de la nostra UJI, una de les plataformes angulars en la transformació sociocultural i modernització del País Valencià. Enhorabona. En c.e. a banda us faig arribar una nota una miqueta extensa sobre la informació que publiqueu referent a la col·lecció bibliogràfica VPA.
Ens complau molt que haja llegit el post i sobre tot ens complau ser els depositaris de la seua col·lecció bibliogràfica. Moltes gràcies.