Com n’és d’obert?
Oficina de Difusió del Coneixement, CRAI Universitat de Barcelona
Aquesta setmana sentirem a parlar molt de l’accés obert, però què entenem com a obert?
Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer quan veiem escrit el terme “OPEN” o sentim que algú el pronuncia. Actualment el terme “accés obert” s’utilitza amb diferents sentits i podem arribar a entendre coses que no són. Per exemple, hi ha gent que ofereix gratuïtament una obra, un recurs o unes dades i diu que ho fa de forma oberta. Però n’hi ha prou? Cal oferir alguna cosa més enllà de la gratuïtat en l’accés?
Si anem a cercar alguna definició més o menys consensuada ens trobarem que cal oferir algun tipus de reutilizació. Per exemple, la definició que segueix l’Open Knowledge Foundation ens indica clarament que cal permetre la redistribució i la reutilització, incloent-hi l’autorització per realitzar obres derivades, que no hi hagi cap tipus de discriminació per a cap persona ni per a cap ús, i que no s’imposi cap restricció tecnològica. Si llegim la definició proposada en la Iniciativa de Budapest ens trobarem que com a accés obert s’entèn “que estigui disponible de manera gratuïta a Internet, i que qualsevol usuari estigui autoritzat a llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o afegir un enllaç al text complet d’aquests articles, rastrejar-los per a la indexació, incorporar-los com a dades en un programa informàtic o utilitzar-los per a qualsevol altre propòsit que sigui lícit, sense barreres econòmiques, legals ni tècniques”
Així doncs, crec que és un bon moment per tornar als orígens i apostar per un accés obert, ben obert, i no quedar-nos en un accés públic, és a dir, a només permetre accedir gratuïtament a un recurs restringint-ne la reutilització. I per oferir l’accés obert ens cal indicar-ho clarament mitjançant alguna eina legal perquè no dir res significa “tots els drets reservats”. La millor eina que tenim al nostre abast per oferi l’accés obert és la llicència de Reconeixement de Creative Commons també coneguda com a CC BY.
Amb aquesta llicència, l’usuari pot reutilizar l’obra o el recurs que oferim sense cap restricció, només amb l’obligació de reconèixer l’autoria.
Entenc que passar de la situació de “tots els drets reservats” a la llicència CC BY pot no ser fàcil i que moltes vegades cal anar pas i pas i utilitzar altres llicències que imposen alguna altra restricció com per exemple la limitació a reutilitzar l’obra sense finalitat comercial o no autoritzar a priori la creació d’obres derivades. Per aquesta raó, trobo un gran encert la iniciativa de PLoS, SPARC i OASPA d’oferir una gradació d’obertura mitjançant el projecte “How Open is It?”( http://www.plos.org/about/open-access/howopenisit/). Aquest projecte permet situar qualsevol projecte d’obertura en l’espectre que va de l’accés tancat a l’accés obert. A més inclou altres aspectes més enllà de les llicències, com pot ser la titularitat dels drets de propietat intel·lectual, els permisos per poder publicar en un repositori o la inclusió de mecanismes perquè les màquines puguin “llegir”. Un dels objectius de la guia és poder comparar publicacions i polítiques, i, al mateix temps, unificar termes i criteris. Us convido a llegir la guia i a plantejar-vos la pregunta que encapçala aquesta text: “Com n’és d’obert?”
Feliç Setmana de l’Accés Obert!
