A l’hora de redactar un bon treball acadèmic o un article d’investigació cal que tingues en compte que deus nomenar totes les fonts que has consultat en treballs prèviament publicats per altres. Així estàs donant fiabilitat al teu treball, perquè estaràs documentant l’origen de les teues teories i afirmacions, en definitiva de tot el contingut del treball. Però a més, d’aquesta manera també estàs reconeixent els mèrits d’altres autors impedint el plagi i donant la possibilitat a qui està llegit el teu treball, d’ampliar informació en la font directa de l’autor citat.
Però per començar has de saber reconéixer i distingir els següents conceptes: una cita i una referència bibliogràfica.
Cita: La cita bibliogràfica serveix per a identificar quins documents s’han consultat per a l’elaboració d’un treball i es presenta de forma abreujada, entre parèntesis i inserida en el cos del text del teu treball. Aquesta apareixerà de forma extensa i completa en la bibliografia final o bé en una referència bibliogràfica a peu de pàgina, si la cita és numèrica en el cos del text del teu treball.
Exemple cita directa dins del cos del text: «Immediatament després del triomf del Front Popular es va perfilar una conspiració de les forces de la dreta.» (Monlleó Peris i Oliver Expósito 2014, 37) (exemple en estil Chicago)
_____________________
- Rosa Monlleó Peris i David Oliver Expósito (eds.). Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló : entre la repressió latent i la resistència quotidiana (Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014), 37 (exemple en estil Chicago)
Referència bibliogràfica: Es tracta de la forma completa de la cita i serveix per a mostrar la informació necessària de la font utilitzada que t’ha servit per a preparar i fonamentar el teu treball. En aquesta referència haurà de constar del nom l’autor, l’any de publicació, el títol de l’obra i les dades de publicació. Si es cau posaràs també les pàgines consultades. En definitiva són les dades que permetran la identificació exacta i segons el tipus de document: volum, fascicle, pàgines en les quals apareix la informació, URL i data de consulta (en el cas de pàgines web), versió (per a algun material informàtic), etc.
Exemple: Monlleó, Rosa i David Oliver Expósito. 2014. Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló: entre la repressió latent i la resistència quotidiana. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions.
Més sobre les cites i com deus citar.
Deus citar sempre que utilitzes idees elaborades prèviament per altres autors, quan esmentes paraules o un text que ha escrit o ha dit un altre autor. També cal citar dades concretes, teories, descobriments, imatges…de l’autor que has consultat. Però no cal citar dades i fets generals que es poden trobar fàcilment a una enciclopèdia.
Recorda que pots citar directament dins del cos del teu text (sistema autor-data, conegut també com a anglosaxó o sistema Harvard), o bé amb els números de nota al peu de pàgina (sistema cita-nota, conegut també com a sistema tradicional, continental, europeu o clàssic) o al final d’un capítol o article (sistema numèric o seqüencial) ordenades les cites amb el mateix número volat que s’ha indicat dins del text.
Existeixen tres tipus de cites que deus conéixer a l’hora de redactar un bon treball i no fer plagi:
- La cita textual, que consisteix a copiar exactament, paraula per paraula el text d’un autor, però entre cometes per identificar-lo i diferenciar-lo del teu. Si el text citat no supera les tres línies, el deus posar intercalat en el teu, però si és més llarg cal que el poses a part en un paràgraf separat, amb un marge superior al normal i sense cometes ni cursiva i amb un cos de lletra menor. Les paraules o frases omeses aniran entre claudàtors i tres punts suspensius […] i també al principi o al final del paràgraf, si falte text original.
- Parafrasejar, és fer una cita no textual on sense perdre la idea original de l’autor has de dir el mateix, però en les teues paraules i el teu estil, explicant el que vol dir la font original; i no val canviar unes poques paraules deixant la mateixa estructura del text.
- Cita de cita. Es pot donar el cas que vulgues citar algun text que ja està citat per l’autor que estàs consultant, però no tens al davant l’obra original citada. Pots fer-ho citant també a l’autor original i l’any. Però el millor seria que buscares la font original i fer la cita directament.
Sistemes de citació.
Cal que tingues molt present que per citar i referenciar bibliogràficament has de triar abans de començar el sistema de citació que vols utilitzar, emprant el mateix per a tot el teu treball. Segons l’àrea del coneixement tractada en un treball, existeixen unes determinades normes regulades internacionalment, donant lloc a diferents estils de citació. Aquestes normes i directrius faran que el teu treball estiga correctament presentat.
ISO 690 (norma internacional – multidisciplinar), (manual Universitat Carlos III)
Chicago Style (multidisciplinar), (manual del Instituto Tecnológico de Santo Domingo)
MLA Style (literatura i humanitats), (manual Biblioteca UCLM)
APA Style (psicologia i ciències socials), (manual Biblioteca UAM)
Estil Vancouver (ciències de la salut), (manual Universitat de Navarra)
IEEE Style (enginyeries)
Estil Harvard (física, ciències socials i naturals) (manual de la Universitat d’Alacant)
Gestors bibliogràfics.
Et permeten treballar al voltant de les cites perquè són ferramentes informàtiques per crear, mantenir, organitzar, gestionar o donar forma a referències bibliogràfiques des de qualsevol font d’informació (articles de revistes, llibres…). Ací et presentem alguns gestors bibliogràfics que pots utilitzar de manera gratuïta:
A més des del nostre catàleg en línia Primo, en fer la cerca de qualsevol document, tens la possibilitat de guardar-te la referència bibliogràfica en diferents sistemes de citació. Però si el que penses, és publicar un treball, el Servei de Publicacions de l’UJI que utilitza el sistema de citació Chicago, perquè desenvolupa completament el nom de l’autor/autora, per donar visibilitat a la producció literària de les dones; et facilita unes normes de presentació d’originals que et poden servir a l’hora de fer un bon treball.