Què és un ex-libris?
Consisteix en una marca, estampa o segell que solem posar al revers de la coberta (guarda anterior o la contra guarda) d’un llibre i que generalment conté el nom del propietari del llibre o de la biblioteca, i/o la locució llatina ex-libris (literalment significa , d’entre els llibres de …, és a dir, llibre procedent de… o llibre pertanyent a…) i una il·lustració personalitzada. També hi podem trobar l’expressió “soy de…” o altres variants paregudes.
Un poc d’història de l’ex-libris
El primer antecedent el trobem a l’Antic Egipte amb forma de placa de fang cuita i esmaltada que es feia servir per a marcar els rolls de papir de la biblioteca del faraó Amenhotep III (s. XV aC.). Després durant l’Edat Mitjana, els ex-libris més difosos consistien en anotacions manuscrites als còdecs. Però és a partir de la invenció de la impremta i l’ús de la tècnica del gravat quan es generalitzen a Alemanya i des d’allí a tota Europa. En una primera etapa són de temàtica heràldica, però a partir del segle XVIII ja podem veure al·legories, símbols i emblemes. Més tard, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, influenciats per l’estètica modernista, és quan tenen la difusió més gran. També és en aquesta època quan hi apareixen els primers col·leccionistes i estudiosos del tema.
Tècniques d’un ex-libris
Les tècniques empleades al llarg del temps varien i ofereixen un gran ventall de possibilitats. Aquestes poden anar des de la xilografia a l’aiguafort, passant per la calcografia, el gravat a burí, la litografia, etc. A la nostra època la gran majoria dels ex-libris estan dissenyats per ordinador, fets amb segells de cautxú amb l’estampació en relleu.
Temàtiques dels ex-libris
Com ja he dit abans és a partir de finals del segle XIX quan augmenta la utilització de l’ex libris i ara no només havia d’assenyalar la marca de propietat, també havia de representar simbòlicament al seu propietari. Així la temàtica figurativa dels seus dissenys també s’amplia. Els temes iconogràfics poden ser molt variats segons les inquietuds dels posseïdors. Per això en podem trobar aleshores amb temàtica heràldica, mitològica, professional, paisatgística, arquitectònica, musical, librària, sexual, macabra…
Ex-libris a la Biblioteca
Els ex-ibris que presentem en aquest post són un exemple dels molts que es conserven en els nostres fons.de col·leccions especials.
L’ex-libris d’ Enric Soler i Godes (1903 – 1993) és un dels dos que el mestre va tenir. De traces simples, està format per un quadrat, al mig del qual està representada la bandera, amb les 4 barres, i al voltant la llegenda: “Sóc de la Biblioteca de Soler Godes”. Amb aquesta imatge Soler i Godes, mestre, poeta i escriptor, reivindica el seu sentiment valencià.
Un altre ex-libris original i autògraf és el que trobem als llibres de la biblioteca del poeta i professor universitari Manel García Grau (1962-2006). Es tracta d’un ex-libris molt complet, amb una imatge que l’identifica, un llibre i unes ulleres, el seu nom i la seua signatura manuscrita, i una llegenda, que representa el seu esperit: ”Bastaria sols un mot per fer més digne el món”. Aquesta frase extreta del seu poema “Alba de lluna”, d’Els signes immutables” representa tota una declaració de principis.
A la biblioteca del pintor i ceramista Manolo Safont (1928-2005) trobem ex-libris d’ell i d’altres persones, com el que presentem: una imatge modernista, comercial per a enquadrar el nom de la propietària del llibre, Ana del Moral.
Per últim presentem l’ex-libris del mestre, gramàtic, poeta i escriptor Carles Salvador (1893-1955), amb la bandera al centre i dues llegendes: a la part superior: “Valencià per damunt de tot” , que representa el seu amor per la terra i per nostra llengua, el seu compromís vital. En la part inferior: “ Carles Salvador”.