A la cartografia hispànica el reflex de tots aquests canvis polítics i administratius es manifesta de forma molt poc o gens evident, ja que els cartògrafs i editors, majoritàriament estrangers, com acabem de dir, tenien un gran desconeixement de la realitat jurídica espanyola que, per altra banda, no els importava gens ni mica. Aquesta és una raó per la qual quan es decideixen, en el pas del segle XVI al XVII, i també després, a començar a confeccionar mapes parcials de la península Ibèrica per enriquir el contingut dels seus atles, no tenen cap problema a dividir artificialment les terres de la Corona de Castella, la més extensa dels territoris peninsulars; és així com naixen mapes d’Andalusia, Castella la Vella, Castella la Nova, Galícia, Granada i altres, que formaven part d’una mateixa unitat política i es regien per unes mateixes lleis. Els territoris de la Corona d’Aragó, en ser més menuts i clarament diferenciats políticament, no van experimentar aquesta mutilació.
Pel que fa a l’antic Regne de València, fou precisament el mal coneixement que se’n tenia el que va fer que el geògraf valencià Jeroni Muñoz es preocupara per elaborar un mapa general, que es pot datar el 1568, i que a partir de 1584 va publicar Abraham Oertel a la ciutat d’Anvers, en el seu atles de món. Aquest mapa valencià era molt perfecte i estava confeccionat seguint mètodes científics, una iniciativa pionera a casa nostra. Pocs anys després, potser per mimetisme, potser per sana enveja, catalans en primer lloc i aragonesos després, es van afanyar a encomanar amb caràcter oficial la confecció de mapes dels respectius territoris, a través dels diputats de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació General d’Aragó, respectivament; el resultat fou la publicació d’uns grans mapes murals que, en el cas de Catalunya, és, ara com ara, anònim i que es pot datar, segons els catàlegs més recents, entre 1602 i 1605; d’altra banda hi ha el d’Aragó, obra de Joao Baptista Lavanha que va ser el publicat el 1619. El Regne de Mallorca, que també era independent, no es va preocupar en aquells moments per portar endavant una iniciativa semblant.
Actualment tan sols es coneix un mapa significatiu del conjunt dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, obra del cartògraf francés Nicolas Sanson l’any 1653, titulat « Les Estats de la Couronne d’Arragon en Espagne, ou sont l’Arragon royaume, la Catalogne principauté, la Valence royaume et les Isles de Maiorque ». És una imatge emblemàtica, ja que tots els altres mapes relatius a aquests territoris ens mostren imatges soltes de cadascun d’ells, o com a molt, en agrupacions de dos, que quasi sempre són els mateixos: Aragó i Catalunya o València i Mallorca.
Siga com siga, a partir del segle XVII, tant els cartògrafs espanyols com els estrangers van donar origen a una gran quantitat de mapes que ens mostren la imatge d’aquestes terres, a voltes d’una manera més perfecta, a voltes no tant, però que formen en conjunt una col·lecció ben significativa i numèricament important, la qual cosa fa que tinga sentit una cartoteca que els reunisca. I això és precisament el que s’està tractant de fer des de l’any 2001 a la Universitat Jaume I, és a dir, formar una cartoteca històrica de la Corona d’Aragó del segle XVI al XVIII, fins i tot fins al segle XIX, la més completa possible i sempre en edicions originals d’època; a partir de la qual s’ha pogut organitzar aquesta primera exposició que reuneix al voltant de seixanta dels seus mapes més importants, que constitueixen un dels més importants tresors de la Biblioteca de la Universitat Jaume I.
