Continuant amb el post d’ahir sobre difusió en accés obert, la pregunta següent que es fa l’investigador és:
On publicar en accés obert?
Hi ha bàsicament dos vies:
- en revistes OA, d’accés lliure i gratuït al text complet. Pots vore en l’enllaç reculls d’aquestes revistes.
- en Repositoris. Pots vore en l’enllaç un directori de repositoris a nivell mundial.
Què és un Repositori?
Es l’espai digital on s’arxiven els objectes digitals per a la seva difusió i preservació. Es pot accedir al text complet, a més de compartir i reutilitzar continguts.
Les principals característiques són per tant, la preservació, la interoperabilitat, la protecció dels drets d’autor i la reutilització de continguts.
Què és el Repositori UJI?
Aquestes característiques les pots trobar en el Repositori UJI, que és l’arxiu digital que reuneix i difon els resultats de l’activitat institucional, docent i investigadora de la Universitat Jaume I. El Repositori UJI va més enllà i és sols el repositori institucional sinó que recull també recursos d’informació dels pobles de Castelló en la Biblioteca Digital de Castelló i recursos externs d’interès per als nostres investigadors, com el documents de treball de la Sociedad Española de Historia Agraria o l’Arxiu Digital España – Unió Europea.
Actualment pots consultar més de 12.300 documents de diferent tipologia: text, imatges, vídeos,…
Aquests documents es poden localitzar en 11 buscadors i recol·lectors generals i específics. Per altra part, recull documents d’altres 6 repositoris.
Per tant, les avantatges són clares.
Quines són les avantatges de publicar el teu treball en el Repositori UJI?
- més visibilitat
- promou la citació del teu treball
- assegura que sempre està accessible i que es preservarà al llarg del temps
- mostra estadístiques d’accés i ús dels treballs
- reutilització dels continguts per a la docència i la investigació.
- augmenta la importància i prestigi de la institució
- representa el treball de la universitat
- promou l’accés obert
- serà amb el temps l’Arxiu de la memòria institucional
- permet preservar les col·leccions digitals
Com es protegeixen els drets d’autor en el Repositori UJI?
- Amb l’ús de l’identificador anomenat handle, una url que garateix l’accés permanent i unívoc al document, identifiquem autor, títol i altres dades de publicació i mostrem que està publicat en la Universitat Jaume I amb les autoritzacions necessàries. Per això, és molt útil, utilitzar l’identificador por citar o compartir un document. Per exemple: http://hdl.handle.net/10234/14073
- Amb Llicències Creative Commons. Si com autor d’un treball, indiques quin ús poden fer els demés de la teua obra, t’assegures un ús lícit del contingut. La Universitat Jaume I recomana la Llicència Reconeixement- Compartir igual, encara que la decisió final és de l’autor.
- Les publicacions electròniques editades per la Universitat Jaume I compten a més amb un DOI (Digital Object Identifier) que serveix per identificar i localitzar unívocament el document. Per exemple:
http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2011.1.19
Para reflejar en una menor medida el sentido de lo que supone el repositorio, me gustaría citar una frase extraída del artículo “La informacionalización de la cultura. A modo de presentación de Gloria Munilla: La investigación sin difusión de los resultados obtenidos sirve esencialmente para el beneficio de una élite intelectual y social, lo mismo que la conservación. Es evidente que la preservación del patrimonio debe acometerse aún cuando dichas actuaciones no cuenten con la compresión o el apoyo de la masa social, que pueda preferir dedicar los recursos disponibles a otro tipo de actividades, pero es justamente la conservación y protección la que debe permitir la transmisión y difusión de los conocimientos. Sin él, sin el acervo cultural, nada puede transmitirse perdiéndose así, no sólo los elementos tangibles que definieron el pensamiento de una estructura social, sino las ideas que les dieron origen. Porque, en última instancia, y al igual que sucede en la obra Farenheit 451, es el individuo quien protege y transmite el conocimiento hasta que alguien es capaz de plasmarlo sobre un soporte que permita su perennidad, como en el siglo VIII a.c. un desconocido o un grupo de individuos, a los que convencionalmente llamamos Homero, fueron capaces de articular definitivamente dos epopeyas, Ilíada y Odisea, transmitidas oralmente durante varios siglos, que siguen constituyendo hoy pilares básicos de lo que conocemos como cultura occidental”.
Esa perennidad y esa difusión del conocimiento se puede plasmar a través del repositorio, que difundirá y protegerá todo lo que en él se encuentre archivado.