En segles passats, la dona tenia un paper molt definit i marcat per les convencions socials l’època, dictades aquestes normes pel patriarcat regnant. En la majoria de les societats, s’esperava que les dones s’ocuparen principalment de les labors domèstiques, la criança dels fills i la cura de la família. Això limitava la seua participació en activitats fora de la llar i el seu accés a l’educació i al treball remunerat.
A més, les dones solien tenir un estatus legal i social subordinat al dels homes. En molts casos, estaven subjectes a l’autoritat dels seus pares o esposos i tenien pocs drets legals, com el dret a heretar propietat o a participar en assumptes polítics.
És important destacar que, encara que existien aquestes tendències generals, a relegar a la dona a l’entorn privat de la família, l’experiència de les dones variava àmpliament segons la seua posició socioeconòmica, el seu estatus familiar i altres factors.
Malgrat tots aquests condicionants i desavantatges, hi va haver dones que van desafiar les normes socials de les seues èpoques i van deixar un llegat durador en la història, demostrant que les dones han exercit rols importants en l’escena pública al llarg del temps.
Per això ara i ací, per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora volem parlar de dones de les comarques de Castelló, que han tingut un impacte significatiu i un paper rellevant en l’escena pública en diversos àmbits, des de la cultura, les arts, l’educació… fins a la política i han contribuït a fer sentir la seua veu i influència en la societat, contribuint al desenvolupament i al reconeixement del seu entorn i la seua comunitat.
Algunes d’aquestes dones destacades i que han fet història per ser pioneres en els seus àmbits, podrien ser:
Escriptores
ANNA MARIA EGUAL Y MIGUEL. Marquesa de Castellfort (Castelló de la Plana, 1655 – València, 1735)
Castellonenca de naixement, va ser filla de José Egual Borrás i de Basilia Miguel, família d’ascendència noble i amb abundants possessions agrícoles d’hortes, cereals, oliveres i vinyes. Va ser
poetessa i dramaturga, però només es conserva un volum de Poesies, que va quedar inèdit i està dipositat en la Biblioteca Nacional d’Espanya, publicat per Mas i Usó i Vellón Lahoz que fan també una interpretació dels seus escrits (1997).
AMALIA FENOLLOSA PERIS. (Castelló de La Plana, 1825 – Barcelona, 1869)
Poetessa, novel·lista i dramaturga, representant del Romanticisme, moviment artístic caracteritzat pel fatalisme i la melancolia. Pertany a la denominada Germanor Lírica, grup de dones escriptores que va sorgir en la segona part del segle XIX, en l’època isabelina, donant-se a conéixer per la poesia i el relat, principalment. En el nostre catàleg de la biblioteca, podeu trobar bibliografia d’ella i sobre ella.
ANGELINA ABAD CANTAVELLA (Vila-real, 1893-1965)
Mestra de professió a més d’autora teatral i poetessa, era també coneguda com a Celia. Són nombrosos els escrits que va deixar per a la posteritat, convertint-se en un dels majors referents de la literatura local. Va ser una dona catòlica de fortes conviccions religioses i ho plasma en obres com El novio de la niña, Dos madres o dignidad de la madre cristiana i El rosario en familia. Cal destacar també la seua obra poètica, publicada en diverses revistes de l’època, com la de l’Heraldo de Castellón. La seua poesia és predominantment intimista, en la qual conrea sonets, octaves i dècimes.
CONCHA ALÓS. (València, 1926 – Barcelona, 2011)
Encara que va néixer a València, passa la seua infància i adolescència a Castelló, on cursa estudis de Magisteri i exerceix un temps com a mestra. La seua obra es va emmarcar dins del realisme i del testimoniatge social. Va escriure amb un llenguatge directe, ple de força i de vegades brutal. Els seus temes eren poc habituals en la literatura espanyola de llavors, com el sexe, l’homosexualitat i la prostitució. A causa d’això, va tenir inconvenients amb la censura franquista, malgrat això diverses de les seues obres van ser èxits de venda en els anys 60 i 70. És l’única persona que ha guanyat el premi Planeta dues vegades. En el catàleg de la biblioteca pots trobar dues edicions diferents de Los Enanos, una de les novel·les premi Planeta.
CRISTINA ALLOZA SANZ. (Castelló de la Plana, 1922 – 2009)
Fou novel·lista i funcionària. Filla de l’il·lustre metge i escriptor Maximià Alloza i d’Isabel Sanz Blanco. Des dels anys 60 va col·laborar en la revista Festividades i altres publicacions magdaleneres. En 1949, l’editorial Pueyo, de Madrid, va publicar la novel·la Encontré mis blasones i, en 1951, Más allá de las nubes, que la productora Cifesa va voler portar al cinema, però finalment no va haver-hi acord. A més de ser una novel·lista reconeguda en els llistats professionals del país, va treballar com a funcionària a Castelló, primer a la Delegació de la Fiscalia de Taxes, i després, a la Hermandat de Labradores, com a ajudant de l’advocat Alfonso Gil Matía i, finalment, en la delegació del Ministeri d’Agricultura, com a funcionària de l’Estat. La seua tercera novel·la, La gran esmeralda, es va editar, en 1969, entre la llibreria Armengot i la Junta Central de Festes.
Pintores
ELENA ARQUIMBAU FLORS (Vila-real, 1880 – 1940)
Pintora que va formar part de l’ambient artístic de la seua ciutat a principis del segle XX i que va ser una de les pintores més nomenades en els mitjans de comunicació locals de la seua època. Utilitzava una tècnica pictòrica que consistia a imitar el brodat a través de dissenys propis.
CONCHA BELTRÁN RAMOS. (Vila-real, 1896 – 1988)
Era coneguda com a Concha La Pintora i fou alumna del mestre José Benlliure, per això la seua influència en l’estil i manera de pintar. Donà classes de pintura en l’agrupació Coral Els XIII, a més de ser professora de dibuix en les escoles La Mercé a Borriana. El 1930 va obrir una acadèmia de dibuix a Vila-real que va romandre oberta més de 50 anys.
Si en vols saber més sobre aquestes pintores prou desconegudes i d’altres de Castelló, podeu consultar en el catàleg de la biblioteca, Pintoras en Castellón 1900–1936, d’Herminia Samblás Arroyo, publicat per la Diputació el 2003.
BEATRIZ GUTTMANN GOLDBERGER. (Castelló de la Plana, 1931 – 2014)
Castellonera de pares vienesos, es va doctorar en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, professora de dibuix per l’Institut de Ciències de l’Educació de València, i tècnic superior en Arts Plàstiques i Disseny (Ceràmica-artística). La seua pintura, en la línia de l’art abstracte, sempre ha estat rica en sensacions i emocions. Va tenir una gran vinculació professional i personal amb el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, al qual sempre va estar lligada, ocupant diversos càrrecs com a secretària, directora adjunta i membre de la junta rectora. Podeu llegir sobre ella i la seua obra en llibres del nostre catàleg. Va publicar nombrosos articles monogràfics i estudis, com el llibre publicat amb motiu de la seua tesi doctoral El Museo de Vilafamés: un hecho insólito.
Dones en la música
ELENA ARMANDA NICOLASA SANZ Y MARTÍNEZ DE ARIZALA (Castelló de la Plana, 1849 – Paris 1898)
El seu pare era cosí del marqués de Cabra, per la qual cosa, encara que sense fortuna, tenia una certa pàtina aristocràtica. Amb 10 anys va ingressar en el madrileny col·legi de les Xiquetes de Leganés, on va aprendre cant, arribant els seus dots a oïda de la reina Isabel II, mare d’Alfons XII, que es convertiria en la seua més rendida admiradora. Després d’estudiar en el Real Conservatori, va entrar en la companyia de la diva Adelina Patti, amb la qual va recollir èxits per tot el món. Va ser contralt i una de les poques i escassíssimes veus espanyoles d’aquesta tessitura.
QUITERIA HERMINIA GÓMEZ SERRA (Almassora, 1891 – Ventimiglia, Italia, 1977)
Quan tenia tres anys, a l’escola de pàrvuls la seua veu ja sobresortia entre les altres xiquetes. En sis anys, va començar a cantar en la parròquia en el mes de Maria. El director de la Unió Musical d’Almassora i organista de la parròquia, Federico Agut va ser l’encarregat de modular el seu estil i la seua veu, i amb setze anys ja va ser matriculada en el Conservatori de València, rebent lliçons del tenor i professor Lamberto Alonso. La seua veu de soprano la va portar a viatjar per tot el món. Si en voleu saber més, sobre aquesta soprano almassorina, tenim la seua biografia.
També en el nostre Repositori UJI tenim un article que parla d’Elena Sanz i Herminia Gómez cantants líriques, a més de la cupletista Maria Conesa Redó.
MATILDE SALVADOR I SEGARRA (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007)
Compositora, musicòloga i pintora. Fou una de les figures més representatives de la música i de la cultura de la segona meitat del segle XX. Com a compositora, va ser autora de més d’un centenar de cançons de concert, musicant poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc. També va compondre música religiosa com la Missa de Lledó (per a solistes i instruments de vent en 1967), en honor de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de la Plana, a més d’òpera, com “La Filla del Rei Barbut”. En el nostre Repositori UJI, dintre de l’Arxiu Digital de Castelló, en la col·lecció d’Autors i autores de Castelló, tenim nombroses obres de Matilde Salvador.