És una expressió anglesa que podríem traduir la com el bibliotecari integrat i que fa referència a un tipus de professional de la informació que no espera a què els usuaris vagin a ell cercant informació sinó que és el professional el que va als departaments dels diferents centres d’investigació per a integrar-se en ells, és a dir, per a participar de manera activa en el procés educatiu i formatiu, assessorant els investigadors en la seva tasca de publicar el resultat dels seus treballs.
I perquè publicar? Quines són les raons i els motius que porten a un investigador a posar a l’abast de tothom el resultat del seu treball?
Doncs, en primer lloc, per l’expressió anglesa “publish or perish”. Si no publiques, no ets ningú, estàs mort, metafòricament parlant, per a la comunitat científica. Si investigues, estàs en l’obligació de publicar i difondre entre els col·legues els teus “descobriments”. No fer-ho no tindria sentit. A més no seria ciència, ja que tot ha de poder ser contrastat.
Una altra raó primordial per publicar és l’avaluació a què estan sotmesos els investigadors a les universitats i que els obliga a estar entre els primers llocs de les classificacions per a mantenir els seus grups de treball i projectes d’investigació.
I de quina manera el bibliotecari pot donar suport a la investigació?
En realitat, el paper del bibliotecari a les universitats és cada vegada més el de formar i assessorar. És un professional que no sap els continguts però que coneix els formats, les normes i la metodologia de les publicacions.
En general, els investigadors no saben on publicar, desconeixen els criteris de qualitat i les bones pràctiques (ètica). Ací és on el professional de la informació juga un destacat paper ajudant a triar la revista on publicar, informant sobre factors d’impacte i índexs de qualitat. És expert en bases de dades i coneix els gestors bibliogràfics més actuals i que més poden cobrir les necessitats dels investigadors.
Els bibliotecaris coneixen els tipus de publicacions científic-tècniques i poden assessorar l’investigador a redactar un article, un informe o una presentació. També són una peça clau a l’hora de citar documents (impresos com electrònics o en altres suports), i d’elaborar i interpretar referències bibliogràfiques.
Els professionals de la informació donen suport als investigadors de manera que aquests adopten diverses estratègies des del principi que ajuden a augmentar la visibilitat de les seves publicacions. Una de les més demandades és la normalització de la signatura per poder recuperar tota la bibliografia d’un autor. Un exemple d’algunes de les eines d’ajuda són IRALIS i ORCID.
La majoria d’universitats i centres d’investigació públics han apostat decididament per la difusió del coneixement en obert i han creat els repositoris digitals, portals d’accés a tota la producció científica, acadèmica i docent pròpia.
Els bibliotecaris s’encarreguen d’arxivar, organitzar i difondre tota la producció científica dels membres de la comunitat universitària al repositori, proporcionant així major visibilitat al treball dels investigadors.
Els professionals de la informació assessoren els investigadors sobre les xarxes socials acadèmiques des d’on poder compartir bibliografia, accedir al text complet dels articles, cercar persones i crear grups amb interessos afins.
Algunes de les més conegudes són Academia.edu, Mendeley Research, ResearchGate…
Per avaluar les publicacions i per acreditar els investigadors existeixen diferents agències d’avaluació (ANECA, CNEAI) així com importants bases de dades de cites (Web of Science, Scopus) i també índexs de qualitat de les revistes (Journal Citation Reports, In-RECJ, IN-RECS, IN-RECH). El bibliotecari pot orientar sobre l’ús d’aquestes eines i extreure el nombre més gran de possibilitats segons els interessos i necessitats dels investigadors.