Al llarg de la història de la humanitat i per diferents motius, circumstàncies i creences; ens podem trobar amb llibres què han estat prohibits. Llibres que una volta publicats, han estat retirats per l’església, pels governs o governants; pel seu contingut. Aquests textos han estat cremats en fogueres, confiscats, restringits i censurats.
També s’han qualificat històricament de maleïts, aquells llibres que influencien molt negativament als seus posseïdors, fins al punt de tornar-los bojos o provocar la seua mort.
La gran majoria d’aquests llibres tracten de temes relacionats amb la religió, la mitologia, la màgia, la bruixeria, l’espiritualitat, l’eternitat…
Ens podem trobar llibres que maten, obres perseguides per la Inquisició, manuals d’exorcismes, llibres amb secrets alquímics, llibres de presagis i profecies…
Exemple d’aquests són:
El libro de Thot, és un manuscrit egipci que està compost per làmines d’or pur, en les quals està la clau per desxifrar enigmes i misteris de la humanitat, de l’univers i de la vida després de la mort. A més és un llibre maleït, perquè pot reviure als morts.
Necronomicón, és una creació literària de terror, on es mescla la ficció i la realitat i segons conten, les persones que l’han llegit, sovint s’han tornat boges o bé han mort. Aquest llibre ha estat considerat com un dels més perillosos del món.
Manuscrito Voynich, és el llibre més enigmàtic del món, ja que a hores d’ara encara no ha estat desxifrat. En ell apareixen una gran quantitat de dibuixos i paraules amb 25 lletres o caràcters diferents. A més conté una secció de farmacologia, on les plantes dibuixades que no existeixen en la realitat, són tan enigmàtiques com el text que les acompanye.
D’altres textos han estat prohibits o censurats per governs i governants, pel seu contingut polític i/o filosòfic, per no voler transmetre certs missatges o continguts; evidentment sempre contraris a qui els prohibeix. Un exemple clar de prohibició i censura, el vam patir a l’estat espanyol durant la dictadura franquista. On per la seua ideologia, comunista i/o nacionalista es van prohibir. O simplement per estar en una altra llengua que no fora el castellà. Però també d’altres llibres, pel seu contingut sexual.
Un bon exemple d’aquests llibres i que podeu trobar a la nostra biblioteca són:
Rebelión en la granja, de George Orwell, prohibit en nombrosos països del món per criticar la corrupció de les elits de poder. Es va publicar a 1945, i va ser prohibit en l’URSS, Cuba, Corea del Nord i a altres països d’ideologia similar. Actualment, la censura solament segueix vigent a Corea del Nord.
El lazarillo de Tormes, va estar prohibit i buscat per la Inquisició espanyola per parlar malament de l’Esglèsia i si ha arribat al nostre temps, és perquè va estar durant molt de temps ocult.
Los versos satánicos, de Salman Rushdie, es basa parcialment en la vida de Mahoma i quan es va publicar, l’ayatolà Jomeini el va considerar com un llibre blasfemi i en contra de la religió musulmana. Per aquest motiu en algunes llibreries de EEUU i Canadà el van deixar de vendre, atenent a les queixes de grups musulmans. En Iran des de la seua publicació a 1989, continua prohibit.
Lolita, de Vladimir Nabókov. Aquest llibre va estar prohibit a diversos països com ara França, Regne Unit, Argentina, Nova Zelanda i Sud-àfrica, pel seu contingut sexual i obscé. Fou una obra molt polèmica al segle XX, en les dècades dels 50 i 60, per tractar d’una relació entre un adult i una menor.
La metamorfosi, de Franz Kafka es va publicar l’any 1915 i fou prohibit en diverses èpoques i llocs com per exemple a l’Imperi Austro-Húngar, Alemanya, l’URSS i els EUA. Tota l’obra de Kafka, va estar prohibida a l’Alemanya nazi per ser jueu.
El capital, de Karl Marx, pel seu contingut, ja que es tracta d’una crítica a l’economia política, va estar prohibit a molts països i durant diverses èpoques. Evidentment aquest llibre va estar prohibit a Espanya durant la dictadura franquista.
De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster. Aquest llibre durant la dictadura franquista va estar en principi prohibit en la seua totalitat i més tard el van permetre però amb parts censurades i omeses. Era considerat immoral i exaltava el comunisme.
Diccionari català, de Pompeu Fabra. En una següent edició d’aquest Diccionari General de la Llengua Catalana del 1932, es va prohibir també pel franquisme, per considerar-lo com «tendencioso de catalanismo de izquierda», a més per no estar escrit, per descomptat en llengua castellana.