PATRIMONI DOCUMENTAL DE CASTELLÓ EN OBERT, EN L’ANY EUROPEU DEL PATRIMONI CULTURAL
En la Setmana de l’Accés Obert us presentem els resultats dels projectes de digitalització de patrimoni documental dels pobles de Castelló que estem portant a terme des de la Biblioteca amb l’estreta col·laboració dels ajuntaments.
Aquests projectes s’emmarquen en l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que promou iniciatives durant tot el 2018 per fer valdre el ric patrimoni dels pobles europeus, amb el lema: “Nuestro patrimonio: donde el pasado se encuentra con el futuro”.
I en això precisament consisteix el nostre projecte d’Arxiu Digital de Castelló: apropar a investigadors, estudiants i ciutadans documents i publicacions de segles passats que es conserven als nostres pobles mitjançant la seua digitalització i la seua difusió en obert al Repositori UJI. El seu interés, idoneïtat i utilitat és evident si tenim en compte la temàtica, documents històrics sobre l’organització i gestió municipal, el terme, els costums, etc., i les dates (entre 1243 i 1970).
Els següents projectes de digitalització continuen els treballs de digitalització del patrimoni bibliogràfic, explicats en un post anterior.
Arxiu Municipal de VilafamésS’han digitalitzat i estan accessibles en accés obert 563 documents (483 llibres i documents en paper, i 80 pergamins) datats entre 1264 i 1916, el que permet evidenciar l’evolució de Vilafamés al llarg de la història.
Escrits en pergamins, datats entre 1264 i 1701, hi ha concessions i confirmacions de drets i privilegis a Vilafamés, sentències judicials, censals,… Entre ells destaquem la Carta pobla de Vall d’Alba, com a pergamí més antic, datat en 1264, o la renovació dels furs, costums i privilegis de Vilafamés per part del Mestre de Montesa, en 1374 i posteriorment en 1410 i 1506.
En format llibre destaquen els llibres de Capítols i establiments de la vila de Vilafamés, de 1585, 1630 i 1646; la sèrie completa dels “manuals de consells”, datats entre 1609 i 1672; el llibre del Mustassaf, de 1753; o el “Libro Capatrón de bienes, sitios e inmuebles de Villafamés”, de 1522.
També resultaran molt útils per a la investigació, la sèrie dels llibres de “Amillaramiento”, entre 1817 i 1906, on consten les diferents propietats i els seus titulars.
Per altra part, s’ha digitalitzat correspondència relativa a diferents assumptes municipals: sanitat, agricultura, beneficència, territori, etc. La correspondència de l’escrivania del consell consta per una part dels llibres registres d’entrada i eixida, i per altra part, de la correspondència pròpiament dita.
El resultat final és la digitalització i disponibilitat de 27 documents per a la seua consulta en línia, que abracen un ampli ventall cronològic. Estan datats entre 1688 i 1929, el que permet evidenciar l’evolució de Vistabella al llarg de gran part de la seua història.
Destaquen per la seva antiguitat i per la seua importància cabdal per a la investigació històrica les “visures”, documents que especifiquen els camins, fonts, mallades, abeuradors, assegadors i espais comunals dels territoris que formaven la Setena de Culla. Es poden consultar les visures fetes als anys 1688, 1759, 1769 i 1759.
Arrendaments, reclamacions, “deslindes”, etc. foren habituals en el segle XIX, i permeten estudiar la seua història econòmica.
També resultaran molt útils, els llibres d’actes municipals, que des de 1911 a 1929 retracten la vida municipal.
Arxiu Municipal de CabanesConsta fins ara de 13 documents, en paper i en pergamí, que permeten estudiar i conéixer el Cabanes de l’època medieval i moderna, escrits en llatí, castellà o valencià de l’època.
El document més antic és un pergamí datat en 1395, probablement un testament.
Destaquen el privilegi de fira a la vila de Cabanes atorgat per Germana de Foix el 1507 i la confirmació de privilegis signada en diferents anys: 1622 i 1626.
Per conéixer com funcionava la vila al segle XVII són interessants les “Ordinaciones por las que antiguamente se governava la Villa de Cabanes”. L’evolució del terme (camins, espais comunals, fites, etc.) i la problemàtica amb els pobles veïns es pot estudiar en els diversos plets digitalitzats i en documents tan importants com el Llibre de fitades de 1560 i el posterior “Estatuto para la conservación de los caminos…” de 1792.
Protocols notarials de Borriol
S’han digitalitzat 132 volums de protocols de Borriol del segle XVIII, que es conserven a l’Arxiu Històric Provincial de Castelló. Corresponen als notaris José Artola (1747-1800), Felipe Melià (1761-1771) i Joaquin Artola (1771-1791).
Entre els documents transcrits en aquests protocols trobem testaments, compravendes, acords, cessions,… dels veïns de Borriol i també de pobles veïns.
Es pot consultar en accés obert la història del poble a través dels 61 documents digitalitzats, datats entre 1600 i 1963.
Començant pel primer document, de 1600, coneixem els seus orígens. Es tracta d’una còpia de documents anteriors: la Concordia de 1431 entre Valldecrist, Alcublas i Altura, que conté entre d’altres una transcripció de la donació que fa Jaume I en 1257 del lloc de Les Alcubles.
Els llibres d’actes de la Junta Escolar o el cens escolar són testimonis de la vida escolar al poble, entre 1870 i 1911. També la indústria alcublana de la mateixa època es pot estudiar a través de la sèrie de Contribución industrial y de comercio.
Un altre “tresor” obert és la Historia de Alcublas. Es tracta de les memòries inèdites del que fou secretari de l’Ajuntament de 1917 sobre la vida, usos i costums d’Alcublas.
I per últim, però no menys importants, la sèrie de llibres d’actes municipals permeten seguir l’evolució històrica en la primera meitat del segle XX.
Aquest projecte continua obert. El fons municipal de Culla és molt ric i ampli en el temps. Comença amb el pergamí de la Carta Pobla de Culla, de l’any 1243, sent el document més antic disponible en accés obert al Repositori UJI.
Conté la documentació de la Setena de Culla, institució medieval, creada en 1345 i que va perdurar fins principis del segle XX, amb la finalitat d’explotar els recursos agropecuaris i forestals de set poblacions. A més, de les actes de govern municipal (1723-1905), el registre de veïns i padrons municipals (1492-1924) o documents notarials (1440-1620). També es conserva en aquest arxiu municipal la documentació medieval de l’antic poblat de Molinell (1365-1410).
Amb la digitalització i catalogació al Repositori UJI, s’ha aconseguit l’objectiu inicial: preservar, difondre i valorar el ric patrimoni documental que tenim a les comarques de Castelló. Però la seua projecció no acaba ací. Amb els documents en accés obert, teniu una nova eina per a consultar, conéixer i estudiar la memòria col·lectiva per crear nous coneixements.
Bibliografia:
- Falomir-Delcampo, V.; París-Folch, M.-L. (2017). L’arxiu de les comarques de Castelló. A: XXII Jornades Plana de l’Arc, Vilafamés.
- París-Folch, M.-L.; Falomir-Delcampo, V. (2018). Construyendo el patrimonio digital de Castellón. A: J. A. Merlo Vega (Ed.), Ecosistemas del Acceso Abierto (pp. 325-338). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.