Coincidint amb la XIV Setmana Enric Soler i Godes organitzada per la Fundació “Càtedra Enric Soler i Godes” amb seu a la nostra Universitat Jaume I, volem adonar-vos d’una part d’aquest fons, producte de la donació que ens va fer el seu fill Joan Enric Soler Patiño.
En aquest fons bibliogràfic del mestre Enric Soler i Godes (Castelló 1903- València 1993), que podeu consultar al nostre catàleg, trobareu llibres, publicacions periòdiques i publicacions escolars i infantils de temàtica variada, però principalment sobre pedagogia, literatura i qüestions valencianes.
Deixant a banda les monografies, ens centrarem tan sols en les publicacions periòdiques que encara tenint una temàtica molt diversa, sempre són en funció de les inquietuds d’Enric Soler i Godes.
Moltes d’aquestes estan dedicades a l’ensenyament, donat que fou un mestre pioner en la renovació pedagògica emprant les tècniques Freinet i referent de l’escola en valencià. També hi podem trobar moltes revistes il·lustrades infantils i juvenils en castellà i naturalment en valencià, amb títols com: Camacuc: revista per a xiquets i xiquetes, En Patufet, Esquitx (suplement d’En Patufet). D’aquesta última, Esquitx, resulta curiosa la seua enquadernació. Es tracta d’un doble full amb dues historietes, que ve imprés i preparat per a ser plegat fins a formar un fullet.
Des de ben jove començà a exercir de periodista a Castelló al diari “La Provincia Nueva“. 
Encara que la seua principal professió era la de mestre, al llarg de la seua vida va col·laborar amb diverses publicacions i diaris. Per això en aquest fons ens trobem amb molta premsa valenciana de principis del segle XX ja desapareguda i també revistes que tracten qüestions valencianes, publicades ací i fóra de les nostres fronteres. Exemple clar és la revista Senyera: boletín mensual de la Casa Regional Valenciana, publicada en Mèxic D. F. per la colònia valenciana.
Enric Soler i Godes era un home compromés amb la nostra llengua, mostra d’això és que va ser un dels signants de les Normes de Castelló l’any 1932. També compromés amb les festes, costums i tradicions valencianes. A la seua col·lecció destaca un gran nombre de revistes amb temàtica fallera com ara, Flames: revista fallera, Fallero valenciano, Carcasa fallera, Estampa fallera, etc. Però el que més volem destacar al voltant del món de les falles, són els llibrets de falla. Els més antics estan datats als anys vint del passat segle
. Des de les falles més antigues de València a les més modernes, passant per altres que ja ni existeixen. Però no tan sols de les falles a València i província. Podem fer un recorregut geogràfic ben gran pels llocs on es planten encara, o s’han plantat falles alguna vegada, com per exemple a Castelló de la Plana o a Mèxic, amb el seu corresponent llibret de falla.
Aquests llibrets a més de contindre la relació i l’explicació del motiu de la falla, en els seus orígens servien també per a difondre la literatura popular. Literatura nomenada “de canya i cordell”, amb col·loquis de temàtica jocosa i satírica. Inserien també prosa burlesca, poemes de disbarats i poesia de festa. Tot això va portar al fet que Lo Rat Penat comencés a premiar els llibrets l’any 1903. Un premi molt emblemàtic que rebia el poeta guanyador del concurs de llibrets, com emblemàtics han estat també, els escriptors valencians que han escrit en aquests, per exemple Carles Salvador. Molt interessant resulta en el que es refereix a l’estudi de la nostra llengua, les anotacions escrites pel mateix Soler i Godes sobre els textos i poesies dels llibrets, on fa correccions a la gramàtica i a l’ortografia emprada. No debades com he esmentat anteriorment va ser un dels signants de les normes d’ortografia valenciana en 1932.