Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch
Universitat de Barcelona
La publicació de l’informe Finch (2012) va tenir un notable impacte no només dins de l’àmbit acadèmic, sinó també entre el gran públic gràcies a la seva difusió a través dels mitjans de comunicació. L’informe proposa l’adopció de la via daurada per tot el sistema de comunicació científica a Gran Bretanya i té el mèrit de propugnar una política global a favor de l’accés obert per part de l’administració pública. Com és ben sabut, es tracta d’incloure els costos de comunicació científica en els pressupostos de recerca i, d’altra banda, d’establir un sistema de revistes en accés obert que siguin finançades mitjançant el pagament per part dels autors. No és cap sorpresa anunciar que els editors comercials estan totalment d’acord amb aquest model.
Deixa de banda repositoris
L’informe ha suscitat molta polèmica entre els acadèmics especialistes en accés obert perquè es desvia de l’ortodòxia del moviment OA de mantenir les dues vies (l’informe Finch no valora la funció dels repositoris) i, a més, perquè basa la via daurada (les revistes) exclusivament en el pagament de taxes per part dels autors.
Les darreres recomanacions de la Budapest Open Access Initiative (BOAI, 2012) segueixen mantenint la vigència de les dues vies i insisteixen en què cal disposar d’infraestructura de repositoris (recomanació 3.1). Per altra banda, en la seva recomanació 3.5, propugna un model de costos raonables de les taxes que cal pagar per a la publicació dels articles i, fins i tot, defensa el finançament institucional de revistes OA per tal que no es demanin taxes als autors. Continue reading Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch
