La biblioteca de l´UJI ha participat al XIII Workshop sobre Projectes Digitals de REBIUN, celebrat el 2 i 3 d’octubre a Zamora, organitzat per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas), concretament per la sectorial de la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas), Línea 3 del III Pla Estratègic de REBIUN 2020.
Aquestes jornades han estat dedicades al llibre electrònic (llibre-e) des d’una perspectiva bibliotecària, en les quals s’ha fet una anàlisi de l’estat de la seua integració en les col·leccions de les biblioteques universitàries, de les modalitats de comercialització del llibre en format digital i de quines són les preferides per les biblioteques, així com de les diverses plataformes d’accés i els sistemes de lectura.
La trobada ha esdevingut un fòrum en el qual s’han compartit les experiències de les biblioteques sobre la gestió de les col·leccions, l’ús de la bibliografia recomanada en format electrònic, el disseny d’un pla de màrqueting intern per promocionar la seua compra i ús i altres accions al voltant del desenvolupament de les col·leccions de llibre-e.
Un altre dels temes tractats, i que és de gran actualitat en aquest moment, ha estat el model de préstec digital, servei que estan començant a oferir les biblioteques espanyoles.
La nostra comunicació
Les biblioteques de les universitats públiques valencianes hem presentat una comunicació conjunta en la que donem a conèixer com gestionem les nostres col·leccions de llibres-e.
En ella fem palès el procés d’adquisició atenent a les diferents modalitats de compra del llibres-e ofertades pels proveïdors, ja siguen editors o agregadors de continguts, que són empreses que ofereixen, mitjançant les seues plataformes, accés als llibres publicats per múltiples editorials acadèmiques.
Hem estudiat la gran quantitat de models de compra de llibres-e:
- La compra títol a títol (Pick & Choose) o la compra per paquets, basada en el baix cost per títol però amb la contrapartida de no poder comprar el que realment necessita la biblioteca, la qual cosa duu implícit que un alt percentatge d’aquests títols no són consultats.
- La modalitat de compra directa a perpetuïtat o la subscripció, observant que les biblioteques del grup aposten per la primera opció, seguint així la tendència de la resta de biblioteques universitàries, ja que la subscripció implica tenir una col·lecció actualitzada, sense assegurar un accés perpetu en el cas de cancel·lació.
- La modalitat EBS (Evidence Based Selection) és la considerada pel grup la més avantatjosa perquè durant un període de temps, es dóna accés a la comunitat universitària a tota la col·lecció del proveïdor, i finalment, la biblioteca decideix quins títols adquirir a perpetuïtat basant-se en criteris com les estadístiques d’ús, opinió d’usuaris o els “buits” existents en la col·lecció pròpia.
La PDA (Patron Driven Aquisition), en aquesta modalitat, també es dóna accés a tota la col·lecció del proveïdor, però la selecció final dels títols és automàtica en funció de la demanda dels usuaris. Aquest model obliga a la biblioteca a acordar amb el proveïdor els límits del programari per a configurar la compra automàtica “activa”. Tan sols ha estat utilitzat per una de les 5 biblioteques.
Per una altra banda, hem analitzat quines són les tres col·leccions amb més títols en cada biblioteca, amb l’objectiu de determinar qui lidera la compra de llibres-e en les biblioteques del grup: els editors vs agregadors, i també hem estudiat quina és la modalitat preferida: la subscripció vs la compra a perpetuïtat.
Com poden accedir els nostres usuaris i usuàries a les col·leccions de llibres-e ha estat un altre punt tractat en la nostra comunicació, constatant-se que la tendència de les biblioteques és oferir l’accés únicament mitjançant les anomenades “Eines de descobriment”; a la nostra biblioteca tenim el cercador Summon.
Summon permet realitzar recerques globals en la totalitat dels recursos de la biblioteca. La segona opció d’accés és mitjançant el catàleg bibliogràfic automatitzat, l’anomenat OPAC, i en tercer lloc amb les llistes A-Z, opció que està en desús. I finalment s’ha abordat el procediment emprat per a catalogar aquest tipus de material.
Les dades d’ús per part dels usuaris i usuàries també han estat analitzades, recollint les relatives al nombre de descàrregues realitzades. En aquest sentit s’aprecia un augment significatiu en el període 2013 respecte l’anterior degut, probablement, al major nombre de títols disponibles i ,a més a més, a l’augment de l’interès dels usuaris i usuàries per aquest format. No obstant això, en el informe fem referència a la conveniència de comparar aquestes dades amb altres elements fixant per exemple altres indicadors.
El nombre de títols i l’evolució de la col·lecció dels anys 2012-2013 han estat igualment objecte d’estudi, observant-se que en totes les biblioteques el nombre de monografies impreses s’ha incrementat en 2013 respecte l’any anterior. En aquest apartat, hem constatat que la majoria d’universitats tenim una col·lecció significativament major de llibres impresos, sent la nostra biblioteca la que més ha invertit en l’adquisició de llibres en format digital en el període estudiat.
Així mateix, hem realitzat un estudi comparatiu del nombre de monografies basat en el tipus de suport. Ací s’ha observat una tendència a l’augment del nombre de llibres-e, representant quasi el 25% del total de la col·lecció de les biblioteques.
En la comunicació presentada també hem abordat les accions utilitzades per les biblioteques per potenciar l’ús dels llibres-e i s’ha arribat a la conclusió que totes fem servir eines per donar visibilitat a les nostres col·leccions, sent les més habituals les pàgines web, sessions de formació, el catàleg, el correu electrònic i les xarxes socials, però aquestes accions resulten insuficients. En aquest sentit, el grup apostem per la necessitat de l’existència d’un pla estratègic que s’englobe en el pla de màrqueting de la biblioteca.
I l’últim punt d’estudi ha estat les polítiques de gestió de la col·lecció i la repercussió en els fluxos de treball, així com les preferències dels investigadors/docents de llibre-e vs format imprés. Ací teniu la presentació de la comunicació:
Les cinc biblioteques continuarem treballant conjuntament al voltant dels llibres-e de forma cooperativa, definint marcs comuns d’actuació, intercanviant experiències i informació, realitzant compres conjuntes i totes aquelles accions que ens permeten compartir recursos, optimitzant així tant la gestió com els pressupostos. En definitiva, el que pretenem és millorar el servei ofert als nostres usuaris i usuàries que, al cap i a la fi, és el principal objectiu de les nostres biblioteques.