Núria Molines, Universitat Autònoma de Barcelona
En aquest article analitzem la qüestió de la traducció de dialectes en obres literàries referint-nos específicament als dialectes i llengües regionals de l’àmbit germànic. Atenint-nos a les peculiaritats i a l’estatus tan especial que tenen les llengües regionals i els dialectes de l’àmbit de parla germànica, veurem quins problemes planteja la traducció d’una obra en la qual en conviuen diversos. Per això, ens servirem de l’anàlisi de diferents traduccions de dues obres germàniques, Eine Jugend in Deutschland i Schloß Gripsholm. El nostre enfocament no és el d’una anàlisi filològica o lingüística, sinó que reflexionem sobre qüestions ideològiques i ètiques. Per a l’anàlisi, la desconstrucció ens servirà com a marc per a qüestionar la idea d’equivalència que ha predominat en el debat sobre la traducció de dialectes. El canvi de paradigma que planteja la deconstrucció per a l’equivalència i l’estatus dels traductors i traductores, que passen a assumir un paper actiu i creador, implica també que assumeixen un paper responsable. L’anàlisi ens permet veure com s’invisibilitza la presència d’aquestes varietats lingüístiques amb l’aplicació d’un filtre monolingüe. La desconstrucció vista des de la traductologia pot aportar-nos una visió crítica de la decisió ètica que ha de prendre’s en traduir un original postmonolingüe.