Laura Gasca Jiménez, Universitat de Houston
La relació entre l’ensenyament de llengües i la traducció és conflictiva. No obstant això, en les últimes dècades, la traducció ha guanyat una popularitat creixent com a ferramenta pedagògica. Emmarcada dins d’aquesta línia d’investigació, el present estudi constitueix un primer pas cap a la integració de l’activitat traductora en l’ensenyament de llengües d’herència, perquè se centra a treure a la llum els hàbits, les actituds i els coneixements previs amb què els estudiants d’herència d’espanyol arriben a les aules als Estats Units. L’estudi es va dur a terme amb 59 estudiants universitaris d’espanyol com a llengua d’herència matriculats en una classe de nivell intermedi alt a la universitat de Houston. Els participants van emplenar un qüestionari sobre els seus antecedents lingüístics, un altre qüestionari sobre els seus hàbits traductors i les seues actituds i un exercici de traducció d’anglés a espanyol. Els resultats indiquen que la majoria dels estudiants d’herència tradueixen sovint en la combinació anglés-espanyol. Els contextos principals de traducció són el familiar i el personal i l’acadèmic i el laboral. Les seues actituds davant de la traducció són molt positives i la majoria destaca el seu valor instrumental en el context dels Estats Units. A més a més, l’anàlisi de les traduccions indica que la majoria és capaç de transmetre la major part dels missatges d’un text origen mitjançant l’ús de tècniques variades de traducció amb diferents escales de precisió.