XI Jornades Internacionals de Traducció i Interpretació: Justícia i llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe
La creació d’entitats supranacionals (Unió Europea, Unió Africana, Comunitat d’Estats del Carib, Organització d’Estats Iberoamericans), la discussió pública sobre el (con)federalisme polític i la plurinacionalitat (Bèlgica, Estat espanyol, Regne Unit, Bolívia, Canadà, Índia) o la reactivació cíclica del debat sobre la identitat nacional (Catalunya, França, Gibraltar, Austràlia, Malàsia) fan paleses les fal·làcies dels ordres autopoiètics i ens obliguen a qüestionar els sistemes jurídics com a cànons aïllats conscients només de si mateixos. La realitat quotidiana de les institucions polítiques, jurídiques i socials representa el nou ordre postmonolingüe on esdevé crítica la necessitat d’una política de gestió del multilingüisme en situacions de contacte jurídic que supere concepcions del vell ordre industrial i tinga en compte llengües orals, escrites i de signes. Deslligar l’autoritat moral, política i jurídica d’una identitat única, ja sia representada per una llengua, una cultura, una religió, una ètnia, un gènere o una orientació sexual, facilita el projecte interdisciplinari de compartir un espai social global. Amb la consolidació dels valors postmaterialistes, véncer el paradigma monolingüe permet reconèixer i assumir la diferència, alhora que la natura negocial de les llengües i els pactes polítics i jurídics.
En aquest context, l’accés lingüístic a la justícia com a servei públic essencial esdevé el garant dels drets fonamentals, la via que fa efectiva la tutela judicial i l’eix fonamental del nou ordre postmonolingüe: a la capacitat d’accés als serveis de l’administració, a la qual té dret tota persona administrada, s’hi afegeix el reconeixement de les comunitats etnolingüístiques a les quals dóna servei. Aquestes comunitats, diversament minoritzades, poden estar formades per locutors de llengües vernàcules, però també per parlants de grups etnoculturals d’origen migrant als quals es reconeix l’accés als serveis públics per mitjà de la pròpia llengua patrimonial. La democràcia etnolingüística, que inclou l’accés lingüístic a la justícia, hauria de consagrar la superació de l’arraconament social i jurídic de les llengües minoritzades en sentit ampli –les vernàcules i les patrimonials dels migrants– i de les formes de glotofòbia envers les llengües sense reconeixement estatal que el món del dret, tan ple d’atavismes, ha pogut desenvolupar al llarg dels temps.
Les XI Jornades Internacionals de Traducció i Interpretació: Justícia i llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe tenen com a objectiu principal caracteritzar el paper que la traducció i la interpretació i, de manera més general, la planificació lingüística prenen i han de prendre en l’establiment d’un ordre postmonolingüe que afavoreix el desenvolupament de la diversitat d’identitats i de les llengües minoritzades com a codis normals de gestió i d’accés a la justícia.
Les organitzadores de les Jornades inviten la comunitat tècnica i científica a proposar ponències sobre els àmbits següents:
- Llengües minoritzades i justícia. Perspectives teòriques sobre justícia i llengües minoritzades; la presència de les llengües minoritzades en la lingüística forense; la rellevància de la traductologia jurídica per a les llengües minoritzades.
- Terminologia i recursos per a les llengües minoritzades. El treball terminològic en l’àmbit jurídic de les llengües minoritzades; la creació de recursos jurídicolingüístics per a les llengües minoritzades; la traducció d’instruments jurídics i de doctrina jurídica en llengües minoritzades; la normalització de models lingüístics en llengües minoritzades per a l’expressió de la justícia.
- Democràcies etnolingüístiques i perspectives interculturals en l’estudi del dret. Enfocaments teòrics i metodològics en l’estudi del dret i les llengües minoritzades; enfocaments transculturals en el desenvolupament de marcs jurídics internacionals; la traducció en la consolidació dels sistemes jurídics i de les democràcies etnolingüístiques; la negociació transcultural en l’àmbit jurídic.
- El multilingüisme i l’accés a la justícia. La intervenció de traductores i d’intèrprets de llengües minoritzades en l’àmbit judicial; el reconeixement del dret a la interpretació i la traducció de llengües minoritzades en els procediments penals; la integració de la traducció en les polítiques de gestió del multilingüisme en l’administració, en general, i l’administració de justícia, en particular; la gestió de la presència de llengües minoritzades en l’administració de justícia (estudis de casos i estudis comparats).
- Mesures contra la glotofòbia. Fonaments psicològics dels danys personals i socials causats per la glotofòbia; l’anàlisi de la glotofòbia en el discurs jurídic; la prevenció de la glotofòbia en els sistemes judicials.
- Traductores i intèrprets naturals de llengües minoritzades en l’accés al camp jurídic. La integració de traductores i intèrprets naturals en les polítiques de gestió del multilingüisme; la relació entre traductores i intèrprets naturals i professionals; la formació de traductores i intèrprets naturals; la protecció de menors en mediacions lingüístiques entre les comunitats migrants i les autoritats locals.
- El paper de traductores i intèrprets de llengües minoritzades. El reconeixement de la natura negociada de la mediació lingüística en l’àmbit jurídic; la superació de la concepció de la traducció i la interpretació com a vehicle o pont; estudis de casos de traductores i intèrprets en contextos jurídics.
Pautes per a la presentació de propostes
Les organitzadores conviden les comunitats acadèmica i professional a presentar comunicacions i pòsters originals i inèdits. Els temes d’interès per al congrés inclouen els esmentats en l’apartat anterior però no es limiten a la llista presentada. Tant les comunicacions com els pòsters poden remetre a experiències d’investigació o professionals; la distinció és que les comunicacions han de presentar resultats, mentre que els pòsters poden presentar treballs en curs, ja sia de recerca, experiències docents, qüestions pràctiques, programes informàtics, projectes o novetats.
Comunicacions
Les organitzadores conviden les autores a presentar un resum ampliat (d’un màxim de 750 paraules) de la comunicació juntament amb un altre resum de 200 paraules i una nota biogràfica breu. Tant els resums com les notes poden presentar-se en anglès, català o espanyol. Pel que fa al resum ampliat de 750 paraules, s’hi han de proporcionar els detalls suficients per permetre que el comitè organitzador avalue la proposta.
Les propostes presentades en català o espanyol han de proporcionar a més una versió en anglès del resum de 200 paraules i de les notes biogràfiques. Els resums breus de les comunicacions acceptades s’utilitzaran en el programa publicat en línia i en el material de difusió de les Jornades.
Els originals llestos per a la impremta de les comunicacions acceptades es publicaran en les actes electròniques amb ISBN, sempre que les autores s’hagen inscrit en la conferència i presenten el text dins del termini establert. Els originals no poden superar les 6.000 paraules.
Pòsters
Les organitzadores conviden les autores a presentar resums de pòsters d’un màxim de 500 mots en anglès, català o espanyol. S’ha de presentar també una versió de 200 paraules del resum i una nota biogràfica breu. Les propostes presentades en català o espanyol han de proporcionar a més una versió en anglès del resum de 200 paraules i de la nota biogràfica.
Els originals llestos per a la impremta dels pòsters acceptats es publicaran en les actes electròniques amb ISBN, sempre que les autores s’hagen inscrit en la conferència i presenten el text dins del termini establert. Els originals no poden superar les 2.000 paraules.
Presentació d’originals
La versió definitiva de comunicacions i pòsters s’ha de lliurar a través del sistema CMT (https://cmt3.research.microsoft.com/JMLPO2016).
A la pàgina web de les Jornades (http://blogs.uji.es/itic11) es publicaran les directrius per a la presentació d’originals en forma de full d’estil per a Word. S’hi oferiran també les plantilles d’EndNote per formatar la bibliografia.
Dates importants
- 5 de setembre 2016: data límit per a la presentació de propostes
- 15 d’octubre 2016: enviament de notificacions a les autores
- 1 de desembre 2016: data límit per a la inscripció de ponents de comunicacions i pòsters
- 15 de desembre 2016: publicació del programa definitiu a la pàgina web de les Jornades
- 10 de febrer 2017: data límit per a la presentació de les versions definitives de comunicacions i pòsters
- 1 de març de 2017: fi del període d’inscripció amb tarifa reduïda
- 25 d’abril 2017: data límit perquè les autores lliurin les seves presentacions
- 10-12 de maig de 2017: celebració de les Jornades a Castelló de la Plana
Comitè científic i organitzador