Triana Palomo Álamo, Universitat Jaume I
En l’actualitat, el paper exercit pels traductors i intèrprets no professionals en un panorama lingüístic canviant i globalitzat, en general, i en un país receptor de migració, en particular, és fonamental, ja que aquests agents cobreixen gran part de les necessitats lingüístiques sorgides als serveis públics al nostre país (Gómez i Ivy 2011; Abril Martí i Martín 2011; Burdeus 2015).
En un panorama en el qual la varietat lingüística és cada vegada més àmplia a causa de factors socials i polítics (immigració per motius de treball o asil), l’estudi de la funció dels traductors i intèrprets professionals i no professionals és certament pertinent.
Des de fa sis anys, el món acadèmic de la traducció i la interpretació ha mostrat un interés específic per aquest objecte d’estudi en una conferència biennal, la International Conference on Non-Profesional Interpreting and Translation (NPIT).
Malgrat tot, la denominació de “no professional” o fins i tot l’acotació d’aquesta són problemàtiques: ¿és un no professional aquell que es dedica per complet a la traducció i la interpretació?, ¿hem de basar-nos en la possessió d’un títol universitari en traducció i interpretació, relativament recent al panorama dels estudis universitaris, per delimitar qui exerceix professionalment i qui no?
En aquesta contribució, ens proposem analitzar la definició proposada pels acadèmics de la traducció i interpretació per delimitar aquest objecte d’estudi i contraposar-la a la visió respecte d’aquest mateix col·lectiu cristal·litzada en la reglamentació jurídica de l’Estat espanyol i el discurs de les associacions professionals.
Per a fer-ho, analitzarem les contribucions a la mencionada sèrie de congressos sobre traducció i interpretació no professional, la legislació sobre traducció als serveis públics aprovada i vigent a l’Estat espanyol i les publicacions de les associacions professionals del nostre Estat. Amb açò, es respondran les preguntes següents:
— Que s’entén per traductors no professionals en els estudis de traducció?
— Quines designacions coexisteixen en competència amb la de “no professionals” en el món acadèmic?
— Quines denominacions o agrupacions poden identificar-se en la documentació que regula l’actuació de traductors i intèrprets a àmbits oficials dins de l’Estat espanyol?
— Com i quan designen a aquest col·lectiu les associacions professionals?
— Què implica cada una d’aquestes denominacions en el que respecta a les possibilitats d’actuació i integració dels no professionals dins del sistema?
— Quines propostes concretes d’integració apareixen en els diferents documents analitzats?
Aquestes preguntes d’investigació ens duen a formular la hipòtesi següent: la varietat de denominacions implica una varietat de posicionaments respecte a la legitimitat de la traducció no professional i a les possibilitats d’actuació i integració que se li reconeixen.
Una vegada s’hagen recopilat els documents, es durà a terme una anàlisi de contingut per a l’extracció de categories que ens permeten explicar la varietat de perspectives i denominacions.