Resum de la comunicació: «La traducció i l’ensenyament de llengües d’herència: una aproximació a l’experiència traductora (EN-ES) de castellanoparlants bilingues als Estats Units»

Laura Gasca Jiménez, Universitat de Houston

La relació entre l’ensenyament de llengües i la traducció és conflictiva. No obstant això, en les últimes dècades, la traducció ha guanyat una popularitat creixent com a ferramenta pedagògica. Emmarcada dins d’aquesta línia d’investigació, el present estudi constitueix un primer pas cap a la integració de l’activitat traductora en l’ensenyament de llengües d’herència, perquè se centra a treure a la llum els hàbits, les actituds i els coneixements previs amb què els estudiants d’herència d’espanyol arriben a les aules als Estats Units. L’estudi es va dur a terme amb 59 estudiants universitaris d’espanyol com a llengua d’herència matriculats en una classe de nivell intermedi alt a la universitat de Houston. Els participants van emplenar un qüestionari sobre els seus antecedents lingüístics, un altre qüestionari sobre els seus hàbits traductors i les seues actituds i un exercici de traducció d’anglés a espanyol. Els resultats indiquen que la majoria dels estudiants d’herència tradueixen sovint en la combinació anglés-espanyol. Els contextos principals de traducció són el familiar i el personal i l’acadèmic i el laboral. Les seues actituds davant de la traducció són molt positives i la majoria destaca el seu valor instrumental en el context dels Estats Units. A més a més, l’anàlisi de les traduccions indica que la majoria és capaç de transmetre la major part dels missatges d’un text origen mitjançant l’ús de tècniques variades de traducció amb diferents escales de precisió.

Resum de la comunicació: «Els traductors i intèrprets ¿no professionals?: Qüestionant l’estatus quo»

Triana Palomo Álamo, Universitat Jaume I

En l’actualitat, el paper exercit pels traductors i intèrprets no professionals en un panorama lingüístic canviant i globalitzat, en general, i en un país receptor de migració, en particular, és fonamental, ja que aquests agents cobreixen gran part de les necessitats lingüístiques sorgides als serveis públics al nostre país (Gómez i Ivy 2011; Abril Martí i Martín 2011; Burdeus 2015).

En un panorama en el qual la varietat lingüística és cada vegada més àmplia a causa de factors socials i polítics (immigració per motius de treball o asil), l’estudi de la funció dels traductors i intèrprets professionals i no professionals és certament pertinent.

Des de fa sis anys, el món acadèmic de la traducció i la interpretació ha mostrat un interés específic per aquest objecte d’estudi en una conferència biennal, la International Conference on Non-Profesional Interpreting and Translation (NPIT).

Malgrat tot, la denominació de “no professional” o fins i tot l’acotació d’aquesta són problemàtiques: ¿és un no professional aquell que es dedica per complet a la traducció i la interpretació?, ¿hem de basar-nos en la possessió d’un títol universitari en traducció i interpretació, relativament recent al panorama dels estudis universitaris, per delimitar qui exerceix professionalment i qui no?

En aquesta contribució, ens proposem analitzar la definició proposada pels acadèmics de la traducció i interpretació per delimitar aquest objecte d’estudi i contraposar-la a la visió respecte d’aquest mateix col·lectiu cristal·litzada en la reglamentació jurídica de l’Estat espanyol i el discurs de les associacions professionals.

Per a fer-ho, analitzarem les contribucions a la mencionada sèrie de congressos sobre traducció i interpretació no professional, la legislació sobre traducció als serveis públics aprovada i vigent a l’Estat espanyol i les publicacions de les associacions professionals del nostre Estat. Amb açò, es respondran les preguntes següents:

— Que s’entén per traductors no professionals en els estudis de traducció?

— Quines designacions coexisteixen en competència amb la de “no professionals” en el món acadèmic?

— Quines denominacions o agrupacions poden identificar-se en la documentació que regula l’actuació de traductors i intèrprets a àmbits oficials dins de l’Estat espanyol?

— Com i quan designen a aquest col·lectiu les associacions professionals?

— Què implica cada una d’aquestes denominacions en el que respecta a les possibilitats d’actuació i integració dels no professionals dins del sistema?

— Quines propostes concretes d’integració apareixen en els diferents documents analitzats?

Aquestes preguntes d’investigació ens duen a formular la hipòtesi següent: la varietat de denominacions implica una varietat de posicionaments respecte a la legitimitat de la traducció no professional i a les possibilitats d’actuació i integració que se li reconeixen.

Una vegada s’hagen recopilat els documents, es durà a terme una anàlisi de contingut per a l’extracció de categories que ens permeten explicar la varietat de perspectives i denominacions.

Resum de la comunicació: «Presentem els “Intèrprets a Zones de Conflicte” de l’AIIC»

Jonathan Sanders, Associació Internacional d’Intèrprets de Conferència

L’Associació Internacional d’Intèrprets de Conferència, coneguda per l’acrònim en francés AIIC (Association International des Interprètes de Conférence), es va fundar després de la II Guerra Mundial i ha estat treballant sense descans pel progrés de la interpretació. L’AIIC, que compta amb més de tres mil socis arreu del món, ha desenvolupat especialitzacions internes. Aquesta contribució se centrar en la història, els projectes i el progrés de la secció «Intèrprets a Zones de Conflicte», que ha treballat conjuntament amb altres organitzacions per produir les directrius i l’orientació necessària per a protegir tant els ciutadans com els intèrprets dels perills de la guerra.