Si quelcom li ho haguera dit a un castellonenc de soca, li hauria respost que estava boig. Falles a Castelló de la Plana? Mai! Per a les castelloneres i els castelloners la festa i la tradició, és el món de la gaiata. Un esclat de llum sense foc i sense fum, com va dir Antonio Pascual Felip.
Però fa un temps, catalogant el fons del castellonenc Enric Soler i Godes em vaig trobar, entre molts llibrets de falles de València, un molt especial i revelador. Com tots els altres, començava en la portada per Llibret de la falla i continuava amb Colon y Caballeros, Castellón añ 1921.
Ben cert és que a Castelló es va intentar que quallara, a imitació de València, la tradició fallera. Però no va ser així! Completament sorpresa per aquest llibret, vaig començar a escorcollar per Internet en blogs i webs falleres i hi llegia que no era la primera vegada que s’intentava.
Cal destacar que el disseny de la falla que es presenta a la portada del llibret va signat per Carmelo Roda que fou un artista faller de renom, a València, a la primera meitat del segle XX. Guanyador a l’any següent (1922) d’una menció honorífica amb premi, per la falla anomenada “Guerra de Marruecos”, creada per a l’Associació Cultural Falla Lepanto-Guillem de Castro. També fou un dels fundadors del Gremi d’Artistes Fallers a València, juntament amb el seu germà i d’altres artistes fallers, el 1932.
D’aquest llibret em crida molt l’atenció per exemple, la manera en què està escrit el pròleg, anomenat Pruélogo. On mescla el valencià amb el castellà antic. Per descomptat, tant el pruélogo com els versets que hi podem trobar estan escrits abans de les Normes de Castelló. De les quals va ser signant Enric Soler i Godes i que, com ja he dit abans, era el propietari d’aquest llibret. També em crida l’atenció, l’escriptor d’aquest pruélogo que signa amb el nom de Quico l’Esclafañesples al Plá del Arc de Villafamés. El Pla de l’Arc és actualment un nucli rural de masos, pertanyent al terme municipal de la Vall d’Alba i que geogràficament fita amb el terme de Cabanes. Però la Vall d’Alba, en aquells temps, encara era dins del terme de Vilafamés del qual es va segregar el 1925. No sabem qui era Quico l’Esclafañesples, però si sabem que, Gaetà Huguet i Segarra tenia finques al terme de Vilafamés i un mas al Pla de l’Arc. Tindrà alguna cosa a veure?
Una altra cosa també a ressaltar és el colofó del llibret, en què ens diu que és el primer llibret de falles publicat a Castelló de la Plana i que s’ha de guardar a l’Arxiu Municipal perquè en forme part de la història.
Si teniu curiositat a conèixer aquest llibret el podeu trobar-lo totalment digitalitzat i en obert, al nostre Repositori UJI.
Molt interessant!
Moltes gràcies.