Ona Domènech, Universitat Oberta de Catalunya
El català, com a llengua minoritzada immersa des de fa anys en un procés de planificació del corpus i l’estatus, disposa d’un bon nombre d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica, que se solen descriure a partir de criteris diversos, basats fonamentalment en les tipologies textuals més esteses. Sense negar l’interès que presenten les classificacions de les eines i recursos actuals, considerem que només permeten avaluar parcialment la utilitat que tenen en la situació de traducció, perquè no solen posar en relació el tipus de recurs amb les necessitats traductològiques concretes que té l’usuari que els utilitza.
Així, les classificacions habituals d’eines i recursos útils per a la traducció se solen basar en criteris de tipologització formals, que essencialment tenen en compte el tipus textual del recurs, de manera que identifiquen categories com ara diccionaris i altres recursos lèxics, bases de dades, corpus, recursos lingüístics, formularis, entre d’altres. Es tracta de classificacions útils per identificar els tipus de recursos disponibles, per avaluar el conjunt de recursos existents en un panorama determinat i, de retruc, per permetre identificar els buits tipològics que existeixen. En la traducció jurídica cap al català, per exemple, observem que, tot i que hi ha un volum important d’obres lèxiques, es troben a faltar materials concebuts específicament per resoldre les necessitats dels traductors jurídics. Per tant, la descripció dels tipus de recursos existents té un interès innegable en traducció jurídica, però cal completar el panorama dels recursos descrits amb una avaluació de la utilitat que tenen des del punt de vista de les necessitats dels usuaris que els han de fer servir.
Les necessitats dels usuaris de recursos jurilingüístics es poden explicar de maneres diverses, però en aquest context de llengües minoritzades destaca especialment la utilitat de la perspectiva de la competència traductora. Com és sabut, existeixen diverses propostes que descriuen la competència traductora, ben poques de les quals es dediquen específicament a l’estudi de la competència traductora en traducció jurídica. I l’anàlisi d’aquestes propostes relatives a la traducció jurídica ens permet afirmar que totes fan possible posar en relació les necessitats dels usuaris amb les eines i els recursos que permeten cobrir-les.
L’objectiu d’aquesta comunicació és avaluar la utilitat dels tipus de recursos jurilingüístics existents a partir de les necessitats relacionades amb la traducció jurídica que cobreixen (i no només a partir de les característiques tipològiques que els defineixen). Partim de la revisió de les principals tipologies d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica i de les principals propostes d’anàlisi de la competència traductora jurídica, en les quals identifiquem els principals tipus de necessitats traductològiques. Així mateix, actualitzem el repertori d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica cap al català i confrontem les subcompetències de la competència traductora amb les indicacions que contenen les eines i els recursos existents.
L’anàlisi realitzada permet mapejar les eines i els recursos des de la perspectiva de la competència traductora i ofereix una revisió del panorama de recursos existents per a la traducció jurídica cap al català que mostra buits significatius en relació amb determinades subcompetències.