El Tirant lo Blanch

 

Aquesta obra de cavalleries creada per Joanot Martorell, és la més representativa de les lletres valencianes i està escrita al Segle d’Or de la nostra literatura. Aquest moviment literari comprén pràcticament tot el segle XV i va ser l’època de màxima esplendor de la Llengua Valenciana escrita amb entitat pròpia. A més de Joanot Martorell, durant aquest segle ens podem trobar en altres autors de renom com ara Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roig de Corella, Jaume Roig i l’autora Sor Isabel de Villena.

 

El Segle d’Or Valencià o Segle d’Or de les lletres valencianes es considera un gran moviment cultural que comprén totes les ciències de l’època i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana escrites en el Regne de València. La immensa majoria de grans escriptors d’aquesta època, per no dir tots, són valencians i escriuen en llengua valenciana. I aleshores el Tirant lo Blanch va ser la culminació de la narrativa valenciana en aquesta època i podríem dir que posteriorment també, perquè fins i tot Cervantes va dir en boca de Don Quijote de la Mancha, que era el millor llibre de cavalleries del món. Es tracta d’una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries per oferir-nos l’univers i la cultura de l’home medieval.

 

L’autor, Joanot Martorell cavaller valencià del segle XV, va nàixer possiblement a València entre el 1410 i 1411 i va morir entre l’1 de gener i el 24 d’abril de 1465. Era fill d’una família de la petita noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l’Humà, però les coses van començar a complicar-se en canviar de dinastia reial i això va influir en l’autor i en la seua obra. Joanot, va ser un senyor amb una sèrie de possessions que havia heretat del seu avi i del seu pare a la ciutat de València, però que va malbaratar viatjant per tota Europa i portant un ritme semblant al del mateix personatge de la seua obra.

 

La novel·la relata les aventures per nombrosos indrets d’un cavaller, el Tirant, model de virtuts com la valentia i la força igual que d’altres herois literaris; però també és un cavaller humanitzat, capaç de sentir i patir l’amor de la princesa Carmesina. L’obra està bàsicament dividida en quatre eixos temàtics, a raó dels seus viatges. En el primer, s’expliquen les aventures de Tirant a Anglaterra. Després en una segona part es descriuen els fets de Tirant a la Mediterrània (a Sicília i a Rodes). En tercer lloc, es narren les aventures de Tirant a Grècia i per últim s’expliquen les seues aventures al nord d’Àfrica i la tornada a Constantinoble, que és quan l’autor conclou la narració.

 

 

El valor literari de l’obra resideix, més enllà del tractament dels personatges o de la trama en si mateix, en el realisme en el qual està contada la història, al mateix temps que introdueix notes d’humor; fugint dels models fantasiosos i meravellosos de les novel·les cavalleresques d’abans.

 

 

Des de primera impressió valenciana de 1490 l’obra va despertar l’admiració de tots i l’èxit de la novel·la va ser tal que de seguida es va traduir a altres llengües, com ara l’espanyol, l’italià i el francés… Inclús aquesta admiració arriba fins als nostres dies i mostra d’això són les nombroses edicions que hi ha de l’obra del cavaller valencià, Joanot Martorell. Sense anar més lluny, a la nostra biblioteca hi ha més d’una trentena d’edicions diferents de la novel·la més important de la nostra literatura, el Tirant lo Blanch.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *