La Primera República espanyola parlamentària va ser el règim polític vigent a Espanya des de l’11 de febrer de 1873, fins al colp d’estat militar del general Martínez Campos el desembre de 1874 que va restablir la dinastia borbònica.
La proclamació de la Primera República es va produir després de l’abdicació d’Amadeu I de Savoia, motivada per les dificultats a les quals va haver d’enfrontar-se durant el seu curt regnat com la guerra a Cuba des de 1868, l’esclat de la tercera guerra carlista en 1872, l’oposició dels monàrquics «alfonsins», que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d’Alfons de Borbó, fill d’Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
El mateix 11 de febrer de 1873, en una reunió conjunta del Congrés dels Diputats i del Senat, constituïts en Assemblea Nacional, s’acordava la proclamació de la Primera República espanyola, nomenant president del Poder Executiu (cap d’Estat i de Govern) a Estanislau Figueras, però no el de «president de la República», perquè mai es va arribar a aprovar la nova Constitució republicana.
Després de la dimissió de Figueras, el va succeir al càrrec Francisco Pi i Margall, que amb només trenta-set dies de mandat també va dimitir i Nicolás Salmerón va ser el nou president. Dimitint també com els anteriors, el va succeir d’Emilio Castelar, que seria l’últim president de la Primera Reública perquè obligat també per les circumstàncies va presentar la dimissió i després, l’elecció d’un nou president en les corts va ser impedida pel famós colp d’estat del General Pavía.
La breu experiència de la Primera República concloïa en la matinada del 4 de gener de 1874 quan el general Pavía dissol les Corts, amb la força de les armes, davant el «desordre» general. El Cop de Pavía elimina la República federal i dona lloc al règim del general Serrano, una etapa de transició cap a la restauració monàrquica quan, el 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos proclama al fill d’Isabel II, Alfons XII, com a rei.
En l’exposició es mostren un total de 43 obres editades entre els segles XIX i XXI que formen part de les col·leccions especials de la Biblioteca, concretament dels fons de les donacions Arambul, Ribes Pla i Revest.
De les obres exposades, 22 són estudis crítics de diversos autors (tant de l’època com actuals) que analitzen el període històric de la Primera República, el pensament polític i les biografies dels presidents republicans.
També es mostren obres escrites per tres dels presidents: Francisco Pi i Margall (nou monografies), Nicolás Salmerón (tres monografies) i Emilio Castelar (sis monografies). La majoria de les monografies es relacionen amb la seua activitat política (discursos parlamentaris i polítics, història i ideologia republicana, etc.), encara que també es poden trobar articles periodístics, relats de viatges i epistolaris.
Destaquen, entre totes les obres exposades, Los Borbones ante la revolución del periodista, escriptor, polític i jurista espanyol Manuel Henao y Muñoz, publicada en 1869, considerada font de primera mà dels antecedents de la Primera República per la seua immediatesa als fets i Glorias republicanas de España y América de l’escriptor i periodista Antonio Sánchez Pérez (1838-1912), assaig històric sobre la Primera República, editada en 1893.
L’exposició es complementa amb diversos textos explicatius sobre la història de la Primera República i les biografies dels quatre presidents de la República i, es podrà visitar a la sala de la primera planta-bloc A de la Biblioteca fins a febrer de 2023, any en què es commemora el seu 150é aniversari.