La Biblioteca UJI i l’art que l’envolta

Sempre des d’aquest blog us presentem mensualment entre d’altres, articles relacionats amb els serveis que oferim als usuaris i usuàries de la biblioteca. També escrivim sobre les col·leccions de la biblioteca i de tot allò que té a veure en llibres, ensenyament, aprenentatge, investigació, dades, etc. Però aquesta vegada hem pensat que seria interessant fer un recorregut per les obres artístiques que ens envolten, o bé, les que tenim a l’interior.

 

 

Per a començar us volem parlar de l’arquitectura que fa de contenidor de totes les obres literàries, però que és també en si mateixa, una obra artística. L’edifici de la biblioteca va estar dissenyat per l’arquitecte José Pitart Martí, director ja en aquells dies fins que es va jubilar farà un parell d’anys, de l’Oficina Tècnica d’Obres i Projectes (OTOP) de l’UJI; servei responsable de la construcció i conservació dels edificis de la Universitat. El 23 d’abril de 1999 es va inaugurar l’edifici inicial de la biblioteca i més tard, el 2005, baix la seua direcció també, es va obrir l’edifici d’ampliació de la Biblioteca.

La Biblioteca compta amb un total de 14.500 m² de superfícies útils construïdes, distribuïts en planta soterrània, planta baixa i cinc altures. El seu interior disposa de 2.145 llocs d’estudi individual repartits des de la planta primera fins a la cinquena planta i també 45 cabines de treball en grup, més 35 cabines per a investigar.

 

 

Si comencem el nostre recorregut artístic des de dalt i a l’interior de la biblioteca, ens situarem primer a la cinquena planta en la zona de l’ampliació de la biblioteca; on es troben les col·leccions especials. Allí per seure còmodament i fullejar qualssevol de les joies literàries del nostre fons antic, tenim una còpia de la butaca Barcelona realitzada en metall i cuir negre. Aquest disseny originàriament va ser creat per l’arquitecte Dudwin Mier van der Rohe en 1929. Un estatunidenc d’origen alemany, considerat com un dels pioners de l’arquitectura moderna i l’últim director de la Bauhaus fins a la seua dissolució definitiva, el 10 d’agost de 1933. A més d’arquitecte també va ser dissenyador i els seus dissenys exemplifiquen el famós principi de «menys és més», on utilitza materials més moderns, com l’acer industrial i el vidre en placa per exemple, amb un excepcional sentit de la proporció i preocupació extrema pels detalls i els acabats.

 

 

També a la cinquena planta està localitzada la col·lecció especial de Germà Colom, que va ser un lingüista nascut a Castelló, especialitzat en filologia romànica, però per damunt de tot en filologia catalana i occitana o d’etimologia francesa i en lingüística espanyola; catedràtic de la Universitat de Basilea. Aquesta col·lecció consta de 16.000 llibres, on no tan sols hi ha llibres o revistes, sinó que també inclou un important fons del seu arxiu personal i amb una temàtica molt diversa, però principalment relacionada amb les llengües romàniques. Doncs allí mateix, tenim el seu bust en bronze, realitzat de manera molt realista, obra de l’escultor Julià Cutiller Roig i exprofessor d’escultura a L’Escola D’art i Disseny D’Olot.

 

 

Ara si ens situem a l’exterior de l’edifici de la Biblioteca, just enfront de la façana principal, baix de l’escalinata podeu veure part del conjunt escultòric que envolta pràcticament tot l’edifici. Es tracta d’un conjunt de 6 peces on veuràs lloms de llibres, com a qualssevol de les prestatgeries de la biblioteca, però de grans dimensions i on es combina l’acer oxidat i el polit; i no el paper. Aquesta obra de 1998 és de l’escultor de Betxí, Miquel Gozalbo i, a més guarda un secret que hauràs d’esbrinar buscant i mirant totes les peces del conjunt. A aquest escultor li agrada treballar el metall i els volums, com així ho ha demostrat al llarg de tota la seua trajectòria artística en altres obres com ara la “Trinitat”.

 

 

Per últim i com a última aportació escultòrica, fa no res es va ubicar en un dels laterals de l’edifici de la Biblioteca una escultura, «El cuc que volia ser papallona monarca». Es tracta d’una gran poma daurada i un cuc que es converteix en papallona. Aquesta obra carregada de simbolisme, va ser dissenyada a partir d’un dibuix que va fer l’il·lustrador i dibuixant Joan Montañés Xipell, amb motiu de la commemoració del 50 aniversari del Col·legi Universitari de Castelló (CUC) i està realitzada per l’artesà Sergio Cabedo.

 

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *