La Stevia rebaudiana bertoni, més coneguda com estèvia, és una planta oriünda del Paraguai, on es pot trobar en forma d’arbust silvestre, coneguda des de temps immemorials pels pobles guaranís com l’“herba dolça”. Les seues fulles s’utilitzen actualment en aquest país per a endolcir les infusions i altres begudes típiques. Fou identificada l’any 1899 per el botànic suís Moisés Bertoni.
El nom estèvia té el seu origen en el botànic Pere Jaume Esteve (1500-1556) que fou titular de la Càtedra d’Herbes de l’Estudi General de València que estava dedicada a l’ensenyament dels medicaments simples, la major part procedents del món vegetal. Va ser autor d’una obra manuscrita sobre les plantes de València i els seus voltants del qual, malauradament, només se n’ha conservat un resum que Gaspar Escolano va incloure en les seues Décadas de la historia de Valencia (1610-1611). Dos segles més tard, el botànic Antoni Josep Cavanilles va donar el nom d’estèvia a un gènere de procedència americana que formava part de les col·leccions científiques de Martín de Sessé.
