Difusió en accés obert al Repositori UJI

Continuant amb el post d’ahir sobre difusió en accés obert, la pregunta següent que es fa l’investigador és:

 On publicar en accés obert?

Hi ha bàsicament dos vies:

  • en revistes OA, d’accés lliure i gratuït al text complet. Pots vore en l’enllaç reculls d’aquestes revistes.
  • en Repositoris. Pots vore en l’enllaç un directori de repositoris a nivell mundial.

Què és un Repositori?

Es l’espai digital on s’arxiven els objectes digitals per a la seva difusió i preservació. Es pot accedir al text complet, a més de compartir i reutilitzar continguts.

 Les principals característiques són  per tant, la preservació, la interoperabilitat, la protecció dels drets d’autor i la reutilització de continguts.

 Què és  el Repositori UJI?

 Pantalla inici RepositoribUJIAquestes característiques les pots trobar en el Repositori UJI, que és l’arxiu digital que reuneix i difon els resultats de l’activitat institucional, docent i investigadora de la Universitat Jaume I. El Repositori UJI va més enllà i és sols el repositori institucional sinó que recull també recursos d’informació dels pobles de Castelló en la Biblioteca Digital de Castelló i recursos externs d’interès per als nostres investigadors, com el documents de treball de la Sociedad Española de Historia Agraria o  l’Arxiu Digital España – Unió Europea. Continue reading Difusió en accés obert al Repositori UJI

Difusió en accés obert

En el marc de les XVIII Jornades de Foment de la Investigació, organitzades per la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la UJI, la biblioteca va presentar una comunicació sobre la publicació en accés obert, coincidint amb el 10é. aniversari de la Declaració de Budapest.

La finalitat és donar resposta a les preguntes més freqüents que ens fa un investigador que vol difondre els resultats de la seva investigació en accés obert i reafirmar que l’accés obert és compatible amb els drets d’autor.

Què és l’accés obert?

Accés obert és disposar dels recursos digitals de forma gratuïta i lliure en internet i permetre la lectura, descàrrega, impressió, còpia, distribució o recerca sense barreres econòmiques, legals o tècniques, sols amb una condició: reconèixer sempre l’autoria del recurs i mantindre la integritat del contingut. Continue reading Difusió en accés obert

Documents universitaris a l’Arxiu General UJI

En aquest post volem donar a conèixer un poc més l’Arxiu General de la Universitat Jaume I i els fons documentals que estan al teu abast per a  l’estudi, la docència o la investigació.

AgoraUJIEn Castelló existeixen estudis universitaris des de principis del segle XX. En l’Arxiu General conservem documentació universitària de totes les institucions d’ensenyament superior que  van precedir a la Universitat Jaume I.

Seguint el principi de l’arxivística segons el qual cada institució genera uns documents propis que s’han de preservar units i, diferenciats de documents d’altres institucions,  tenim 3 fons documentals amb documents universitaris.

Fons Magisteri de Castelló

Conté la documentació generada per les diferents institucions d’ensenyament superior a Castelló dedicades a la formació del professorat entre 1900 i 1991: Escuela Normal del Magisterio Primario, Escuela Normal de maestros, Escuela Normal de maestras, Escuela Universitaria del profesorado de EGB.

Libros archivoEntre les 620 caixes d’arxiu que es conserven, es pot consultar documents tant interessants com: expedients d’alumnes i de personal, relació de professors, reunions dels òrgans de govern, correspondència, ….

Fons Col.legi Universitari de Castelló

Recull la documentació generada per aquesta institució al llarg de la seua existència, entre 1969 i 1991. El Col·legi Universitari de Castelló fou creat amb la finalitat de dotar d’estudis de formació superior a la ciutat de Castelló, en un principi dirigit per un Patronat i posteriorment, depenent de la Universitat de València. Es per això, que una part de la documentació es conserva a Castelló, i l’altra, a l’Arxiu Històric de la Universitat de València

Programes d’assignatures, actes de reunions, publicacions, memòries d’activitats, expedients d’alumnes, documentació del professorat….son alguns exemples dels documents que pots trobar als 1582 registres catalogats. Continue reading Documents universitaris a l’Arxiu General UJI

Patrimoni Audiovisual a la Universitat Jaume I: Dia mundial del Patrimoni Audiovisual

Dia mundial del Patrimoni Audiovisual

Fons Noclafilms
Fons Noclafilms

“Preservar nuestro patrimonio audiovisual para las futuras generaciones” és el tema que ha elegit enguany l’ UNESCO per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Seguint aquesta política de la UNESCO,  la Biblioteca i l’Arxiu  han apostat en els últims anys per la preservació del patrimoni audiovisual castellonenc.

En aquest sentit, la Universitat Jaume I ha signat diversos convenis de col·laboració o de donació amb institucions públiques i privades de la província mitjançant els quals, la Biblioteca es compromet a digitalitzar aquest patrimoni  per preservar-lo i difondre’l a través del Repositori UJI, en  la Biblioteca Digital de Castelló.

Continue reading Patrimoni Audiovisual a la Universitat Jaume I: Dia mundial del Patrimoni Audiovisual

Com n’és d’obert?

Com n’és d’obert?

Ignasi Labastida

Oficina de Difusió del Coneixement, CRAI Universitat de Barcelona

Aquesta setmana sentirem a parlar molt de l’accés obert, però què entenem com a obert?

openaccesslogo

Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer quan veiem escrit el terme “OPEN” o sentim que algú el pronuncia.  Actualment el terme “accés obert” s’utilitza amb diferents sentits i podem arribar a entendre coses que no són.  Per exemple, hi ha gent que ofereix gratuïtament una obra, un recurs o unes dades i diu que ho fa de forma oberta. Però n’hi ha prou? Cal oferir alguna cosa més enllà de la gratuïtat en l’accés?

Si anem a cercar alguna definició més o menys consensuada ens trobarem que cal oferir algun tipus de reutilizació. Per exemple, la definició que segueix l’Open Knowledge Foundation ens indica clarament que cal permetre la redistribució i la reutilització, incloent-hi l’autorització per realitzar obres derivades, que no hi hagi cap tipus de discriminació per a cap persona ni per a cap ús, i que no s’imposi cap restricció tecnològica. Si llegim la definició proposada en la Iniciativa de Budapest ens trobarem que com a accés obert s’entèn “que estigui disponible de manera gratuïta a Internet, i que qualsevol usuari estigui autoritzat a llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o afegir un enllaç al text complet d’aquests articles, rastrejar-los per a la indexació, incorporar-los com a dades en un programa informàtic o utilitzar-los per a qualsevol altre propòsit que sigui lícit, sense barreres econòmiques, legals ni tècniques” Continue reading Com n’és d’obert?

Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

Ernest Abadal, Javier Guallar

Universitat de Barcelona

La publicació de l’informe Finch (2012) va tenir un notable impacte no només dins de l’àmbit acadèmic, sinó també entre el gran públic gràcies a la seva difusió a través dels mitjans de comunicació. L’informe proposa l’adopció de la via daurada per tot el sistema de comunicació científica a Gran Bretanya i té el mèrit de propugnar una política global a favor de l’accés obert per part de l’administració pública. Com és ben sabut, es tracta d’incloure els costos de comunicació científica en els pressupostos de recerca i, d’altra banda, d’establir un sistema de revistes en accés obert que siguin finançades mitjançant el pagament per part dels autors. No és cap sorpresa anunciar que els editors comercials estan totalment d’acord amb aquest model.

Deixa de banda repositoris

L’informe ha suscitat molta polèmica entre els acadèmics especialistes en accés obert perquè es desvia de l’ortodòxia del moviment OA de mantenir les dues vies (l’informe Finch no valora la funció dels repositoris) i, a més, perquè basa la via daurada (les revistes) exclusivament en el pagament de taxes per part dels autors.

Les darreres recomanacions de la Budapest Open Access Initiative (BOAI, 2012) segueixen mantenint la vigència de les dues vies i insisteixen en què cal disposar d’infraestructura de repositoris (recomanació 3.1). Per altra banda, en la seva recomanació 3.5, propugna un model de costos raonables de les taxes que cal pagar per a la publicació dels articles i, fins i tot, defensa el finançament institucional de revistes OA per tal que no es demanin taxes als autors. Continue reading Polítiques d’accés obert: els dubtes sobre l’informe Finch

pòster: Dipòsit científic a la Universitat Jaume I

poster UJI_DipositCientificEn el marc de les II Jornades Valencianes de Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) els dies 17 i 18 d’octubre baix el títol “Innovació i ocupabilitat”,  personal de la Biblioteca va presentar el pòster: Dipòsit Científic a la Universitat Jaume I.

Per què aquest pòster?

L’assessorament i recolzament a l’investigador ha esdevingut una de les principals línies estratègiques per a les biblioteques en els últims anys . Una de les activitats que inclou aquesta nova tasca és l’arxiu de la producció científica en el Repositori UJI.

El Repositori UJI és l’espai digital per a la investigació que gestiona la Biblioteca com un servei orientat a l’investigador i caracteritzat per una política de continguts oberts i la interoperabilitat amb altres repositoris i recol·lectors.

Per donar a conèixer  als nostres usuaris el resultat del nostre treball presentem aquest pòster, que es pot consultar a: http://hdl.handle.net/10234/74527 Continue reading pòster: Dipòsit científic a la Universitat Jaume I

12 razones para migrar a la versión 3 de DSpace

dspace-baner

Joaquim Ferrer, Bits&Books

La versión 3 de DSpace lleva casi un año en funcionamiento, pero aún hay pocas instalaciones que la incorporen. Sabemos que la migración es costosa y mucha gente opina aquello de “si funciona no lo toques”, pero creemos que esta versión incorpora tantas mejoras que merece la pena probarla.

No vamos a valorar porqué se ha pasado de la versión 1.8 a la 3, y teniendo en cuenta que las versiones 3.1 y 3.2 solo resuelven bugs respecto a la 3.0, vamos a listar de forma bastante completa (aunque no exhaustiva) las principales mejoras de la versión 3:

  1. La herramienta Discovery junto con el motor de búsqueda y navegación Solr: además de las búsquedas, controla los índices y las estadísticas, ya existía en versiones anteriores, pero en ésta se da un salto cualitativo:
    • En la interfaz XMLUI, se han mejorado muchos aspectos:
      • Búsqueda más potente, por filtros (facetada), como la usada por Amazon.
      • Búsqueda y agrupación dinámica.
      • Documentos relacionados con los resultados.
      • Términos de la búsqueda resaltados en el resultado.
      • Los ítems restringidos no aparecen en las búsquedas, solucionando un problema que daba muchos quebraderos de cabeza.
    • Además, y muy importante, ahora se puede instalar en la interfaz JSPUI. Aquellos que no quieren deshacerse de esta interfaz, vale la pena que la prueben.
    • Navegación mejorada:
      • Se pueden usar los índices de Solr, más eficientes que los almacenados en base de datos.
      • Se indica el número de ítems en la navegación por autor, palabra clave… tanto en la interfaz XMLUI como JSPUI.

      Aún teniendo activado Discovery, el motor de búsqueda anterior (Lucene) no desaparece, pudiendo dar resultados desconcertantes en alguna ocasión. Continue reading 12 razones para migrar a la versión 3 de DSpace

Acceso abierto a la ciencia

Acceso abierto a la ciencia

Reme Melero

Científica titular CSIC, Miembro del grupo Acceso abierto a la Ciencia

En un post reciente de Tim Berners-Lee sobre la Open agenda, escribía (versión traducida):

“ me pidieron hablar sobre el concepto de “apertura (openness)”, y caí en la cuenta de que el término se utiliza, por lo menos, de ocho formas diferentes. Todas las interpretaciones son importantes y diferentes pero relacionadas entre sí. Confundirlas conduce a una malinterpretación por lo que se hace necesario repasarlas todas.

Cuando separamos sus diferentes significados podemos entender claramente qué aspectos de cada uno son los verdaderamente importantes. El primero, uno de los más relevantes para la apertura de la Web, es su universalidad….” (http://blog.digital.telefonica.com/2013/10/09/tim-berners-lee-telefonica-open-agenda/) Continue reading Acceso abierto a la ciencia