Coincidint amb el Dia del Llibre, posem en funcionament el Portal del Coneixement Obert.
Què és el Portal del Coneixement Obert?
Com el seu nom indica, és un punt d’accés als diferents recursos en accés obert que genera la comunitat universitària: PDI, PAS i estudiantat. També recull recursos externs en accés obert.
La finalitat és oferir des d’un sol lloc recursos i eines per donar visibilitat al coneixement obert i per fomentar el seu ús en la Universitat Jaume I.
Si quelcom li ho haguera dit a un castellonenc de soca, li hauria respost que estava boig. Falles a Castelló de la Plana? Mai! Per a les castelloneres i els castelloners la festa i la tradició, és el món de la gaiata. Un esclat de llum sense foc i sense fum, com va dir Antonio Pascual Felip.
Però fa un temps, catalogant el fons del castellonenc Enric Soler i Godes em vaig trobar, entre molts llibrets de falles de València, un molt especial i revelador. Com tots els altres, començava en la portada per Llibret de la falla i continuava amb Colon y Caballeros, Castellón añ 1921.
S’apropen les festes de la Magdalena. Les festes fundacionals de Castelló i a la biblioteca de l’UJI hi tenim una extensa bibliografia al respecte, per si t’interessa conéixer les nostres festes, les nostres tradicions i la mitologia de la festa. En definitiva, la història de la ciutat.
Tota aquesta bibliografia es troba repartida en diverses col·leccions, en paper o electrònicament en obert al nostre repositori. Monografies o publicacions seriades, enregistraments de vídeo, enregistraments sonors, cartells, fotografies…
Continue reading Bibliografia sobre les festes de la Magdalena
A la cartografia hispànica el reflex de tots aquests canvis polítics i administratius es manifesta de forma molt poc o gens evident, ja que els cartògrafs i editors, majoritàriament estrangers, com acabem de dir, tenien un gran desconeixement de la realitat jurídica espanyola que, per altra banda, no els importava gens ni mica. Aquesta és una raó per la qual quan es decideixen, en el pas del segle XVI al XVII, i també després, a començar a confeccionar mapes parcials de la península Ibèrica per enriquir el contingut dels seus atles, no tenen cap problema a dividir artificialment les terres de la Corona de Castella, la més extensa dels territoris peninsulars; és així com naixen mapes d’Andalusia, Castella la Vella, Castella la Nova, Galícia, Granada i altres, que formaven part d’una mateixa unitat política i es regien per unes mateixes lleis. Els territoris de la Corona d’Aragó, en ser més menuts i clarament diferenciats políticament, no van experimentar aquesta mutilació.
Pel que fa a l’antic Regne de València, fou precisament el mal coneixement que se’n tenia el que va fer que el geògraf valencià Jeroni Muñoz es preocupara per elaborar un mapa general, que es pot datar el 1568, i que a partir de 1584 va publicar Abraham Oertel a la ciutat d’Anvers, en el seu atles de món. Aquest mapa valencià era molt perfecte i estava confeccionat seguint mètodes científics, una iniciativa pionera a casa nostra. Pocs anys després, potser per mimetisme, potser per sana enveja, catalans en primer lloc i aragonesos després, es van afanyar a encomanar amb caràcter oficial la confecció de mapes dels respectius territoris, a través dels diputats de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació General d’Aragó, respectivament; el resultat fou la publicació d’uns grans mapes murals que, en el cas de Catalunya, és, ara com ara, anònim i que es pot datar, segons els catàlegs més recents, entre 1602 i 1605; d’altra banda hi ha el d’Aragó, obra de Joao Baptista Lavanha que va ser el publicat el 1619. El Regne de Mallorca, que també era independent, no es va preocupar en aquells moments per portar endavant una iniciativa semblant.
El Centre Internacional de Documentació Artística (CIDA) del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés ens presenta l’exposició “Col·lectius fent front a la por: grups artístics espanyols 1945-75. Prenent com fil conductor el pensament i els escrits de Vicente Aguilera Cerni, es fa un recorregut pels grups artístics espanyols apareguts en la segona meitat del segle XX. Composada per uns cinquanta documents entre catàlegs d’exposició, monografies, revistes, cartells, cartes, apunts i notes manuscrites i mecanografiades es dóna a conéixer els i les artistes, així com els corrents artístics de l’art contemporani que pertanyen a l’etapa franquista de la nostra història.
Continue reading Exposició “Col·lectius fent front a la por: grups artístics espanyols 1945-75”
El dia 20 de novembre vàrem celebrar el Dia del llibre valencià a la Universitat Jaume I, una efemèride instituïda per la Generalitat Valenciana l’any 2000 i que té el seu origen en la commemoració de la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc, el clàssic de Joanot Martorell, l’any 1490.
La biblioteca amb col·laboració amb el Col·lectiu Universitari Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) i l’Associació Cívica Tirant lo Blanc vàrem organitzar diverses activitats relacionades amb el món del llibre valencià, la lectura i la biblioteca.
Continue reading Dia del llibre valencià a la Universitat Jaume I
La Biblioteca posa al vostre abast el fons bibliogràfic i documental del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a Castelló, en virtut del conveni signat entre aquesta institució i la Universitat Jaume I el juny de 2016. En aquest conveni s’estableix que aquesta col·lecció formada per llibres, revistes i altre material documental passa a formar part del patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat que la posa ara a disposició de la comunitat universitària per poder contribuir així a la investigació i al progrés científic.
Continue reading Fons del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
Vols conéixer la Biblioteca? Tens curiositat per saber què hi ha a la biblioteca i quin servei t’ofereix?
Ets estudiant i vols trobar els llibres de la bibliografia de les teues assignatures? Has de fer un treball acadèmic i vols buscar informació en les bases de dades? Has de fer una bibliografia?
Ets professor/a o investigador/a a l’UJI i vols conéixer com accedir als recursos d’informació de la teua especialitat? Vols conéixer l’índex d’impacte i les cites de les teues publicacions? T’interessa crear un perfil d’investigador? Vols saber més sobre l’accés obert i la propietat intel·lectual?
Amb la formació d’usuaris la Biblioteca vol donar resposta a les necessitats dels usuaris per aconseguir el màxim rendiment de totes les eines, recursos d’informació i serveis que ofereix. Està dirigida a l’estudiantat, professorat, investigadors, personal d’administració i, en alguns casos, a la societat en general.
¿Aún no conoces la biblioteca?
Ya de vuelta de las vacaciones, seguro que aún hay usuarios que andan un poco despistados. Este año hay que sacarle el máximo partido a la biblioteca y para ello, hemos preparado un post que seguro os ayudará a orientaros por la biblioteca y sacar provecho de los servicios que ofrece.
¿Por dónde empezar?
Lo básico es conocer la organización de la biblioteca, sus fondos, principales servicios y qué nos hace falta para hacer uso de ellos. Podéis echar un vistazo a la infografía que, a modo de chuleta, muestra de forma muy resumida y clara estos conceptos básicos.
¿Alguna duda?
No dejéis de preguntar ante cualquier duda que os pueda surgir. Podéis dirigiros a los mostradores de información de la biblioteca o hacer uso de los diversos canales que la Biblioteca UJI tiene para ofrecer información sobre sus servicios, horarios de apertura, tipos de préstamos, etc. Como son:
Bibliografía:
BIBLIOTECA UNIVERSITARIA HUELVA. “Lost in the Library” [en línea]. La Buhardilla: el blog de la Biblioteca universitaria de Huelva. 12 septiembre 2014 <http://www.uhu.es/biblioteca/labuhardilla/?p=1393> [Consulta: 08 enero 2015]
Rafael Ribés Pla va néixer a Castelló de la Plana el 3 de febrer de 1916 i morí també a la seua ciutat natal l’any 2008. Si parlem de la persona que era, hem de dir per damunt de tot que era de Castelló. Un personatge popular i volgut per tot el món, i sempre involucrat en qualsevol activitat social, cultural, econòmica i esportiva que es realitzava a la seua ciutat.
Fill únic d’un metge i d’una mare, que com ell mateix escriu al seu llibre Entre dos banderas (1993), estava dedicada a “sus labores”. Descendia per línia paterna, d’una família acomodada i liberal, però molt cristians i practicants. Per això mateix bona part dels llibres del seu fons són de temàtica religiosa, encara que per l’altra banda, la part materna era tot el contrari. D’origen humil, eren uns convençuts republicans i prou anticlericals, responsables en gran part de les inquietuds polítiques d’en Rafael, reflectides aquestes en moltes de les monografies de la seua col·lecció.
Continue reading Col·lecció especial de Rafael Ribés Pla a la Biblioteca de l’UJI