Najat Sijilmassi, Universitat Jaume I
La situació política actual del món àrab ha menat a una migració massiva d’àrabs cap als països europeus amb l’esperança de trobar-hi una vida millor. No obstant això, un dels primers obstacles amb què s’enfronten aquestes persones, immigrants i refugiades, és la incapacitat d’accedir a molts serveis locals, especialment als serveis públics, a causa de la falta de domini de les llengües estatals. Aquest tema és especialment crític quant a l’accés a la justícia. Moltes vegades, els nouvinguts no tenen més opció que buscar ajuda en altres immigrants o persones refugiades que duen més temps al territori, inclosos menors d’edat, perquè interpreten o medien entre ells i els serveis públics. L’aclaparadora falta de prestacions de serveis lingüístics dels estats porta a la no integració d’aquestes persones en les societats d’acollida, la qual cosa afecta el seu desenvolupament personal i el de les societats que els acullen. L’objectiu d’aquest informe és debatre un estudi de cas específic: el de persones immigrants i refugiades àrabs que han triat València com la seua nova llar. Es van utilitzar dos mètodes de recollida de dades: un qüestionari i protocols d’entrevistes personals. El qüestionari es va dissenyar per a recopilar informació sobre les diferents situacions en què les persones refugiades necessitaven assistència lingüística: si la necessitaven immediatament després d’arribar o durant tot el període d’estada en el seu nou país, si satisfeia les seues necessitats i, en aquest cas, qui es feia càrrec de la mediació. Es va dur a terme una entrevista semiestructurada amb les persones enquestades després d’haver completat el qüestionari per a conèixer-ne les opinions i punts de vista quant a com havia afectat la falta o presència de mediació en les seues possibilitats laborals, personals i socials.