Mireia Vargas-Urpi, Universitat Pompeu Fabra
La Directiva 2010/64/UE, relativa al dret a la traducció i a la interpretació, i la Directiva 2012/13/UE, relativa al dret a la informació en processos penals, es van transposar a l’Estat espanyol i, per extensió, a Catalunya, a través de la Llei Orgànica 5/2015 que modificava la Llei d’enjudiciament criminal. Aquestes modificacions subratllen la importància de la traducció i la interpretació com a factors de garantia processal i de compliment d’altres drets, com poden ser el dret a ser informat sobre l’acusació, el dret a un procés públic amb totes les garanties i el dret de defensa, recollits en l’article 24 de la Constitució espanyola.
Tot i que aquests canvis són recents, la interpretació judicial ja fa anys que és una realitat als jutjats i tribunals de Catalunya, una regió amb índexs d’immigració i turisme molt alts al llarg de les darreres dècades i, per tant, amb una diversitat lingüística que es fa evident en tots els àmbits dels serveis públics. Segons els informes del Departament de Justícia, les llengües més interpretades durant el període 2010-2014 van ser l’àrab, el romanès, l’anglès, el francès i l’urdú (en aquest ordre). Aquests informes no registren quina va ser la llengua vehicular en aquests judicis (català o castellà), ni quina era la llengua materna dels acusats, víctimes o testimonis que van requerir la interpretació. Tanmateix, diversos informes posen de manifest que el català és una llengua minoritzada en la justícia (Riart, 2016).
Malgrat que la interpretació judicial és un tema que ha generat molt d’interès a escala internacional, la recerca a Catalunya ha estat força escassa. D’entre les poques excepcions, cal esmentar la tesi d’Onos (2014), que explora el cas de la interpretació judicial del romanès a Barcelona. Els seus resultats posen de manifest la preparació insuficient dels intèrprets i la manca de recursos específics per a la interpretació del romanès, entre altres aspectes. Calen, però, estudis que tinguin en compte una perspectiva més global de la interpretació judicial i que es basin en una recollida de dades més sistemàtica.
Per donar resposta a aquest buit investigador, el grup MIRAS va iniciar el 2015 el projecte TIPp, «Traducció i Interpretació en Processos penals». Aquest projecte consisteix en la construcció i anàlisi d’un corpus de transcripcions de judicis reals en què es va requerir interpretació. Per poder construir aquest corpus, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha permès l’accés a les gravacions dels judicis en què es va sol·licitar interpretació en 10 jutjats de Barcelona durant el període 2009-2015. Pel fet de tractar-se d’un volum de dades molt extens, hem decidit centrar-nos en aquesta primera fase del projecte en els judicis de l’any 2015 amb interpretació d’anglès, francès i romanès. Es tracta, doncs, d’una recerca en curs en què s’estan duent a termes diverses tasques de forma paral·lela:
- Selecció dels judicis que es transcriuran (segons la qualitat del so i la durada de la part bilingüe);
- Anotació de les característiques generals dels judicis (metadades);
- Transcripció dels judicis seleccionats mitjançant el programari lliure Exmaralda;
- Anotació dels judicis des del punt de vista de les dues dimensions de la interpretació segons Wadensjö (1998): dimensió textual i dimensió interaccional.
Els objectius finals del projecte són poder aportar recomanacions que contribueixin a millorar la interpretació judicial, tant per a intèrprets com per a operadors judicials (jutges, advocats, etc.), així com recursos específics per a la traducció de la terminologia més freqüent en les combinacions lingüístiques estudiades.
En aquesta comunicació ens centrarem en dues qüestions que poden aportar una nova perspectiva a l’estudi del multilingüisme en l’àmbit judicial. En primer lloc, basant-nos en les metadades, ens fixarem en l’ús del català en judicis interpretats. El fet que hi hagi interpretació fa que el català sigui una llengua encara més minoritzada? En segon lloc, les primeres anotacions de l’anglès i del francès semblen reflectir una realitat força freqüent: l’ús d’aquestes llengües com a lingua franca, malgrat que la Directiva 2010/64/UE és explícita en recomanar la interpretació a la llengua materna de l’acusat. Com és la comunicació en aquests judicis en què l’acusat s’ha d’expressar en una segona llengua que després ha de ser interpretada encara a una altra llengua?
Referències
Departament de Justícia (2014). Dades estadístiques. Interpretacions i traduccions judicials. Generalitat de Catalunya. URL: http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/seccions_tematiques/servei_de_traduccions_i_interpretacions/informe_interpretacions_traduccions_2014.pdf
Directiva 2012/13/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de maig de 2012, relativa al derecho a la información en los procesos penales.
Directiva 2010/64/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 d’octubre de 2010, relativa al derecho a interpretación y a traducción en los procesos penales.
Riart, Montse (2016). El català, llengua minoritària a la justícia. Ara.cat, 17 d’abril. URL: http://www.ara.cat/dossier/catala-llengua-minoritaria-justicia_0_1560444005.html
Liudmila, Onos (2014). La interpretación en el ámbito judicial: el caso del rumano en los tribunales de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra.
Wadensjö, Cecilia (1998) Interpreting as Interaction, London & New York: Longman.