Mónica Baselga, Universitat Jaume I
L’espanyol és ja segon idioma internacional i inclús ostenta el títol de lingua franca. La majoria de les organitzacions internacionals, en un intent de reflectir totes les variacions, opten pel denominat espanyol internacional. En aquesta contribució, utilitze la teoria de la lingüística imperialista (Phillipson, 1992) per explicar quina variació aconsegueix l’estatus de llengua internacional i com. En un principi, durant el colonialisme, l’expansió de l’espanyol va ser producte de la coacció. Però, hui en dia la imposició és molt més subtil. Tot i que Llatinoamèrica té major presència i influència a l’esfera internacional i inclús l’espanyol passa a ser llengua de treball a l’ONU abans que Espanya formara part, la principal seu de la institució que normativitza la llengua està a Madrid.
Pel canvi d’estatus de l’espanyol europeu, en aquest treball em pregunte si el llenguatge emprat a l’ONU aconsegueix l’acceptabilitat entre els parlants d’eixa varietat. L’estudi ha estat dissenyat amb una metodologia qualitativa que permet captar les actituds i les motivacions dels entrevistats (n=4). S’han escollit estudiants de dret que estan familiaritzats amb el dret internacional per haver cursat alguna assignatura relacionada amb la matèria. En aquest treball, és pretén esbrinar si els parlants d’espanyol europeu, en concret advocats, rebutgen l’ús de variacions, encara que siguen subtils, i marquen la seua superioritat positiva. Per a interpretar les dades tomaré com a base distintes aportacions sobre conflictes intergrupals (Allport, 1979; Turner i Tajfel, 1979) i definiré grups per la varietat lingüística que parlen i per la possible glotofòbia respecte d’altres varietats.
Referències
ALLPORT W. Gordon (1979), The Nature of Prejudice, Addison-Wesley Publishing Company, pp. 30-46.
PHILLIPSON, Robert (1992), «Linguistic imperialism and linguicism», en: Linguistic Imperialism. Oxford: OUP, pp. 50-57.
Tafjel, TURNER, Jonathan (1979), An Integrative Theory of Intergroup Conflict, England: University of Bristol.