Lourdes Frasquet, Universitat Jaume I
Al llarg de la història de la humanitat, les llengües han estat emprades per les elits de poder com a eines de dominació. Aquest mecanisme d’imposició es fa encara més evident en societats multiculturals, resultants d’un passat colonial, en les quals existeix una jerarquia de poder entre les cultures que les integren. En aquest context, l’Estat francés s’erigeix com a paradigma de la construcció d’un Estat-nació fort, en què la culminació del centralisme polític passa per degradar i eliminar de l’esfera pública tota manifestació cultural diferent de la francesa. Un dels mitjans més efectius emprats per tal d’arribar a aquest objectiu ha estat el sistema d’educació públic, gratuït i obligatori, impartit únicament en francés. Aquesta contribució sorgeix de la motivació per determinar en quina mesura ha influït el sistema educatiu públic en la situació sociolingüística de l’illa de la Reunió, antiga colònia francesa i actual regió departamental del país gal. Amb aquest objectiu, es realitza una anàlisi qualitativa de la legislació en matèria de política lingüística en l’àmbit de l’educació emmarcada entre 1951 i 2013, prenent com a punt de referència la LOOM (Loi d’Orientation pour l’Outre Mer) de l’any 2000, per tractar-se de la primera llei que reconeix el crioll com a llengua regional.
Paraules clau: política lingüística; Reunió; crioll; legislació; anàlisi qualitativa