Ana Isabel Leal Lobato, Universitat d’Anvers
La globalització ha operat canvis en l’àmbit i la pràctica de la denominada professió d’intèrpret de conferències. L’escena de les grans conferències internacionals solia ser un àmbit restringit a les elits polítiques i econòmiques. No obstant això, hui en dia, aquest àmbit s’ha convertit en un espai divers que acull una presència creixent de moviments organitzats de la societat civil. Un exemple paradigmàtic és l’aparició de moviments organitzats de comunitats indígenes que reclamen justícia davant d’instàncies internacionals. Partint de testimonis d’intèrprets de conferències professionals a Brussel·les i de la reflexió sobre meua pròpia experiència, defenc que els actes comunicatius interpretats amb comunitats minoritzades en l’àmbit internacional, com a pobles indígenes, plantegen exigències lingüístiques i culturals noves a la comunitat d’intèrprets, en apartar-se, els seus discursos, del corrent dominant en els actes tradicionalment interpretats en l’àmbit internacional. A través de l’anàlisi crítica del discurs d’un acte comunicatiu real amb representants indígenes, oferisc una descripció de patrons recurrents i estratègies extrapolables per a tractar aquest i altres actes comparables, amb l’objectiu de facilitar als intèrprets de conferències la tasca de navegar l’actual orde «postmonodiscursiu» i intercultural.
Paraules clau: globalització; interpretació de conferències; comunitats indígenes; acte comunicatiu interpretat (ICE); anàlisi de discurs crític (CDA); ordre «postmonodiscursiu»; interculturalitat