Belén Pérez Senra, Universitat Jaume I, Castelló
Una intèrpret de llengua de signes en la sala d’un tribunal té la funció d’assegurar l’accessibilitat de la informació i la comunicació a una o diverses persones sordes. A la sala, es troben persones oients i sordes que poden viure en un mateix país, compartir una cultura, però que tenen llengües distintes i trets sociològics dispars, que els oients solen desconéixer, també els que detenen el poder en la situació comunicativa. A més a més, la informació és normalment transmesa per mitjans audiovisuals als quals la comunitat sorda té dificultats d’accés, una complexitat que s’afig a l’especificitat de normes i llenguatges d’un tribunal, desconeguts pels ciutadans en general. En aquesta contribució, analitze, des de la meua experiència professional com a intèrpret judicial de llengua de signes en tribunal de la Comunitat Valenciana, quines diferències entre la llengua minoritzada de signes i la majoritària oral no són tingudes en compte pels agents jurídics, incidint en els desequilibris de poder.
Paraules claus: llengua de signes; interpretació; tribunals; administració de justícia