Jornades

Resum de la comunicació “Llengües minoritàries en situacions privilegiades i no privilegiades: el cas d’Espanya a principis del segle XXI”

 • 0 Comments

Kim Schulte, Universitat Jaume I

A primera vista, Espanya por fer l’impressió d’un país modern, obert i progressista a l’hora d’acarar els reptes que planteja una societat postmonolingüe. En aquest sentit esdevé cabdal l’article 3.2 de la Constitució espanyola de 1978, que garanteix a les comunitats autònomes el dret a què les llengües regionals siguen cooficials. S’està eliminant l’estigma social de l’ús de les tres llengües regionals cooficials (el basc, el català i el gallec) de forma gradual, en contextos formals i oficials, gràcies a l’estatus legal de què gaudeixen i a les polítiques lingüístiques que en promouen l’ús. No obstant això, altres llengües minoritàries es troben en una situació menys privilegiada.

D’una banda, algunes llengües indígenes ibero-romàniques establertes històricament, com són l’asturià i l’aragonés (el primer té més de 100.000 parlants natius), tenen una protecció i un reconeixement relativament limitats. Aquest fet planteja qüestions pertinents sobre el criteri que ha portat a la distinció entre llengües de primera i segona classe.

D’altra banda, la migració en les últimes dècades ha comportat l’aparició de grans comunitats lingüístiques les llengües de les quals no tenen ni estatus oficial ni reconeixement. Així, hi ha més parlants natius d’àrab i romanès residents a Espanya (al voltant del milió en ambdós casos) que natius de basc i, a més, en algunes zones les persones residents d’origen romanès superen el 20 % de la població (p.ex. Viruela, 2008). Aquestes minories estan molt més condicionades per la seua llengua a l’hora d’accedir als serveis públics perquè la majoria no han passat pel sistema educatiu espanyol i, per tant, no han tingut l’oportunitat d’aconseguir un nivell de castellà (o de llengües cooficials) que els permeta entendre documents oficials o jurídics correctament. Tot i així, no sembla haver-hi intenció de proporcionar-los un accés lingüístic equitatiu.

Aquesta contribució té l’objectiu d’analitzar en profunditat els factors socials i polítics subjacents que donen lloc a aquesta priorització d’algunes llengües minoritàries sobre d’altres mitjançant un enfocament postmonolingüe, que combina conceptes de la teoria postcolonial (hibridació i postcolonialisme) amb altres nocions claus per a la sociolingüística com el prestigi, la diglòssia i les actituds lingüístiques (Garrett et al., 2003). Finalment, es discuteix que l’estatus i el reconeixement d’una llengua minoritària és, principalment, el resultat d’una combinació complexa de factors històrics, polítics i econòmics, on les necessitats reals dels parlants d’usar la seua llengua nativa tenen una importància marginal.

Referències:

Cortes Generales. 1978. “Constitución Española”, Boletín Oficial del Estado: Gaceta de Madrid 311.1.

Garrett, Peter, Nikolas Coupland and Angie Williams. 2003. Investigating Language Attitudes: Social meanings of dialect, ethnicity, and performance. Cardiff: University of Wales Press.

Viruela, Rafael. 2008. “De Este a Oeste: la inmigración desde los nuevos países comunitarios (Rumania y Bulgaria)”, Cuadernos de Geografía 84: 127-134.

 

 

Jornades, Jornades

Resum de la comunicació “Eines i recursos jurídics per a la traducció cap al català: dels tipus de recursos a les necessitats dels usuaris”

 • 0 Comments

Ona Domènech, Universitat Oberta de Catalunya

El català, com a llengua minoritzada immersa des de fa anys en un procés de planificació del corpus i l’estatus, disposa d’un bon nombre d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica, que se solen descriure a partir de criteris diversos, basats fonamentalment en les tipologies textuals més esteses. Sense negar l’interès que presenten les classificacions de les eines i recursos actuals, considerem que només permeten avaluar parcialment la utilitat que tenen en la situació de traducció, perquè no solen posar en relació el tipus de recurs amb les necessitats traductològiques concretes que té l’usuari que els utilitza.

Així, les classificacions habituals d’eines i recursos útils per a la traducció se solen basar en criteris de tipologització formals, que essencialment tenen en compte el tipus textual del recurs, de manera que identifiquen categories com ara diccionaris i altres recursos lèxics, bases de dades, corpus, recursos lingüístics, formularis, entre d’altres. Es tracta de classificacions útils per identificar els tipus de recursos disponibles, per avaluar el conjunt de recursos existents en un panorama determinat i, de retruc, per permetre identificar els buits tipològics que existeixen. En la traducció jurídica cap al català, per exemple, observem que, tot i que hi ha un volum important d’obres lèxiques, es troben a faltar materials concebuts específicament per resoldre les necessitats dels traductors jurídics. Per tant, la descripció dels tipus de recursos existents té un interès innegable en traducció jurídica, però cal completar el panorama dels recursos descrits amb una avaluació de la utilitat que tenen des del punt de vista de les necessitats dels usuaris que els han de fer servir.

Les necessitats dels usuaris de recursos jurilingüístics es poden explicar de maneres diverses, però en aquest context de llengües minoritzades destaca especialment la utilitat de la perspectiva de la competència traductora. Com és sabut, existeixen diverses propostes que descriuen la competència traductora, ben poques de les quals es dediquen específicament a l’estudi de la competència traductora en traducció jurídica. I l’anàlisi d’aquestes propostes relatives a la traducció jurídica ens permet afirmar que totes fan possible posar en relació les necessitats dels usuaris amb les eines i els recursos que permeten cobrir-les.

L’objectiu d’aquesta comunicació és avaluar la utilitat dels tipus de recursos jurilingüístics existents a partir de les necessitats relacionades amb la traducció jurídica que cobreixen (i no només a partir de les característiques tipològiques que els defineixen). Partim de la revisió de les principals tipologies d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica i de les principals propostes d’anàlisi de la competència traductora jurídica, en les quals identifiquem els principals tipus de necessitats traductològiques. Així mateix, actualitzem el repertori d’eines i recursos útils per a la traducció jurídica cap al català i confrontem les subcompetències de la competència traductora amb les indicacions que contenen les eines i els recursos existents.

L’anàlisi realitzada permet mapejar les eines i els recursos des de la perspectiva de la competència traductora i ofereix una revisió del panorama de recursos existents per a la traducció jurídica cap al català que mostra buits significatius en relació amb determinades subcompetències.

Sense categoria

Resum de la comunicació “Judicis multilingües a Barcelona: Una història de llengües minoritzades, llengües dominants i llengües invisibles”

 • 0 Comments

Mireia Vargas-Urpi, Universitat Pompeu Fabra

La Directiva 2010/64/UE, relativa al dret a la traducció i a la interpretació, i la Directiva 2012/13/UE, relativa al dret a la informació en processos penals, es van transposar a l’Estat espanyol i, per extensió, a Catalunya, a través de la Llei Orgànica 5/2015 que modificava la Llei d’enjudiciament criminal. Aquestes modificacions subratllen la importància de la traducció i la interpretació com a factors de garantia processal i de compliment d’altres drets, com poden ser el dret a ser informat sobre l’acusació, el dret a un procés públic amb totes les garanties i el dret de defensa, recollits en l’article 24 de la Constitució espanyola.

Tot i que aquests canvis són recents, la interpretació judicial ja fa anys que és una realitat als jutjats i tribunals de Catalunya, una regió amb índexs d’immigració i turisme molt alts al llarg de les darreres dècades i, per tant, amb una diversitat lingüística que es fa evident en tots els àmbits dels serveis públics. Segons els informes del Departament de Justícia, les llengües més interpretades durant el període 2010-2014 van ser l’àrab, el romanès, l’anglès, el francès i l’urdú (en aquest ordre). Aquests informes no registren quina va ser la llengua vehicular en aquests judicis (català o castellà), ni quina era la llengua materna dels acusats, víctimes o testimonis que van requerir la interpretació. Tanmateix, diversos informes posen de manifest que el català és una llengua minoritzada en la justícia (Riart, 2016).

Malgrat que la interpretació judicial és un tema que ha generat molt d’interès a escala internacional, la recerca a Catalunya ha estat força escassa. D’entre les poques excepcions, cal esmentar la tesi d’Onos (2014), que explora el cas de la interpretació judicial del romanès a Barcelona. Els seus resultats posen de manifest la preparació insuficient dels intèrprets i la manca de recursos específics per a la interpretació del romanès, entre altres aspectes. Calen, però, estudis que tinguin en compte una perspectiva més global de la interpretació judicial i que es basin en una recollida de dades més sistemàtica.

Per donar resposta a aquest buit investigador, el grup MIRAS va iniciar el 2015 el projecte TIPp, «Traducció i Interpretació en Processos penals». Aquest projecte consisteix en la construcció i anàlisi d’un corpus de transcripcions de judicis reals en què es va requerir interpretació. Per poder construir aquest corpus, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha permès l’accés a les gravacions dels judicis en què es va sol·licitar interpretació en 10 jutjats de Barcelona durant el període 2009-2015. Pel fet de tractar-se d’un volum de dades molt extens, hem decidit centrar-nos en aquesta primera fase del projecte en els judicis de l’any 2015 amb interpretació d’anglès, francès i romanès. Es tracta, doncs, d’una recerca en curs en què s’estan duent a termes diverses tasques de forma paral·lela:

  1. Selecció dels judicis que es transcriuran (segons la qualitat del so i la durada de la part bilingüe);
  2. Anotació de les característiques generals dels judicis (metadades);
  3. Transcripció dels judicis seleccionats mitjançant el programari lliure Exmaralda;
  4. Anotació dels judicis des del punt de vista de les dues dimensions de la interpretació segons Wadensjö (1998): dimensió textual i dimensió interaccional.

Els objectius finals del projecte són poder aportar recomanacions que contribueixin a millorar la interpretació judicial, tant per a intèrprets com per a operadors judicials (jutges, advocats, etc.), així com recursos específics per a la traducció de la terminologia més freqüent en les combinacions lingüístiques estudiades.

En aquesta comunicació ens centrarem en dues qüestions que poden aportar una nova perspectiva a l’estudi del multilingüisme en l’àmbit judicial. En primer lloc, basant-nos en les metadades, ens fixarem en l’ús del català en judicis interpretats. El fet que hi hagi interpretació fa que el català sigui una llengua encara més minoritzada? En segon lloc, les primeres anotacions de l’anglès i del francès semblen reflectir una realitat força freqüent: l’ús d’aquestes llengües com a lingua franca, malgrat que la Directiva 2010/64/UE és explícita en recomanar la interpretació a la llengua materna de l’acusat. Com és la comunicació en aquests judicis en què l’acusat s’ha d’expressar en una segona llengua que després ha de ser interpretada encara a una altra llengua?

Referències

Departament de Justícia (2014). Dades estadístiques. Interpretacions i traduccions judicials. Generalitat de Catalunya. URL: http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/seccions_tematiques/servei_de_traduccions_i_interpretacions/informe_interpretacions_traduccions_2014.pdf

Directiva 2012/13/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de maig de 2012, relativa al derecho a la información en los procesos penales.

Directiva 2010/64/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 d’octubre de 2010, relativa al derecho a interpretación y a traducción en los procesos penales.

Riart, Montse (2016). El català, llengua minoritària a la justícia. Ara.cat, 17 d’abril. URL: http://www.ara.cat/dossier/catala-llengua-minoritaria-justicia_0_1560444005.html

Liudmila, Onos (2014). La interpretación en el ámbito judicial: el caso del rumano en los tribunales de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra.

Wadensjö, Cecilia (1998) Interpreting as Interaction, London & New York: Longman.