Resum de la comunicació “Traduir per a immigrants i refugiats a València: la funció de la traducció i la interpretació en l’accés als serveis públics”

Najat Sijilmassi, Universitat Jaume I

La situació política actual del món àrab ha menat a una migració massiva d’àrabs cap als països europeus amb l’esperança de trobar-hi una vida millor. No obstant això, un dels primers obstacles amb què s’enfronten aquestes persones, immigrants i refugiades, és la incapacitat d’accedir a molts serveis locals, especialment als serveis públics, a causa de la falta de domini de les llengües estatals. Aquest tema és especialment crític quant a l’accés a la justícia. Moltes vegades, els nouvinguts no tenen més opció que buscar ajuda en altres immigrants o persones refugiades que duen més temps al territori, inclosos menors d’edat, perquè interpreten o medien entre ells i els serveis públics. L’aclaparadora falta de prestacions de serveis lingüístics dels estats porta a la no integració d’aquestes persones en les societats d’acollida, la qual cosa afecta el seu desenvolupament personal i el de les societats que els acullen. L’objectiu d’aquest informe és debatre un estudi de cas específic: el de persones immigrants i refugiades àrabs que han triat València com la seua nova llar. Es van utilitzar dos mètodes de recollida de dades: un qüestionari i protocols d’entrevistes personals. El qüestionari es va dissenyar per a recopilar informació sobre les diferents situacions en què les persones refugiades necessitaven assistència lingüística: si la necessitaven immediatament després d’arribar o durant tot el període d’estada en el seu nou país, si satisfeia les seues necessitats i, en aquest cas, qui es feia càrrec de la mediació. Es va dur a terme una entrevista semiestructurada amb les persones enquestades després d’haver completat el qüestionari per a conèixer-ne les opinions i punts de vista quant a com havia afectat la falta o presència de mediació en les seues possibilitats laborals, personals i socials.

Resum de la comunicació “La visió jurídica dels traductors i intèrprets no professionals: de la tolerància a l’acceptació”

La traducció i la interpretació no professional, tot i ser una pràctica habitual, ha estat tradicionalment bandejada dels estudis de Traducció. Recentment, però, les conferències dedicades exclusivament a la traducció no professional a Forlí (2012), Mainz (2014) i Winterthur (2016) han obert pas al tema en el món acadèmic de la traducció. Aqueta atenció feia temps que era necessària, especialment si considerem que els estudis universitaris de Traducció i Interpretació són recents.

En aquesta contribució estudiarem la traducció no professional. Més concretament, ens centrarem en com les legislacions de dos països diferents, Argentina i Espanya, regulen la pràctica dels traductors i intèrprets no professionals. Prendrem com a exemple la legislació argentina i examinarem com els traductors idonis hi tenen un lloc en el mercat laboral.

Aquestes iniciatives intenten proposar una solució per al cada vegada més complex panorama lingüístic que proposa reptes creixents per a l’Administració de Justícia, que ha de solucionar conflictes en què els immigrants de diferents procedències lingüístiques requereixen una resposta del sistema jurídic (sol·licituds d’estatus de refugiats, però també conflictes amb el sistema penal o amb d’altres ciutadans).

Les possibilitats de molts parlants de llengües minoritzades de rebre formació i comptar amb una representació adequada en el sistema judicial es veuen greument reduïdes quan només participen traductors i intèrprets certificats i capacitats en situacions que requereixen mediació. Els bilingües no professionals, per tant, hi tenen una funció ben necessària per satisfer una necessitat urgent.

En aquest pòster, portem a terme una anàlisi dels continguts de les regulacions espanyola i argentina per trobar punts de convergència, divergència i identificar els buits que tenim en la legislació estatal. Creiem que el propòsit de les estructures legislatives ha de ser garantir una comunicació eficaç per als migrants en contextos jurídics.

NOTA BIOGRÀFICA:

Els autors d’aquest projecte són Vicent Briva Iglesias, Ester Gavilà Ferrando, Laura Segura Querol, Bruno Querol Ros i Pedro Pablo Tejada Meseguer, estudiants de Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I de Castelló. També són membres d’AEGEE, una associació internacional d’estudiants que es centra en l’educació cívica a Europa i que col·labora estretament per millorar la relació i el tracte amb els refugiats.

Resum de la comunicació “La traducció de les minories lingüístiques a la Xina: un estudi sobre la política de la traducció en el sistema judicial”

Shuang Li, Universitat Catòlica de Lovàina

En ser un país multiètnic, la Xina s’enfronta a una situació lingüística complexa i als reptes polítics, socials i econòmics que aquesta situació comporta. El han (el xinés mandarí o putonghua), coexisteix, com a llengua oficial, amb una varietat de llengües minoritàries indígenes i exerceix les funcions més rellevants de la vida quotidiana. En aquest context multilingüe, el govern i els responsables de les polítiques lingüístiques han trobat maneres de promoure una ciutadania participativa i la integració social (Oficina d’Informació del Consell d’Estat de la República Popular Xina, 2009; Li, 2013: 139; Zhou, 2004: 71-95; entre altres). No obstant això, la funció de la traducció (i de la interpretació) ha rebut una atenció relativament escassa com a mesura de promoció.

La política de la traducció, com s’ha demostrat en altres parts del món (Diaz Fouces, 2004: 99-103; García González, 2004: 111; Meylaerts, 2011a; Núñez, 2014), pot ser de gran ajuda en les societats multilingües. Per això, aquest estudi pretén investigar quina funció exerceixen per a les llengües minoritàries les polítiques de traducció que s’estan posant en pràctica a la Xina per a la gestió del multilingüisme en el sistema judicial. Prenent com a base les definicions de política de la traducció de Meylaerts (2011b) i Núñez (2013), s’analitzaran els tres aspectes essencials de la política de la traducció (això és, la gestió de la traducció, les pràctiques de la traducció i les conviccions sobre la traducció).

Es recolliran dades sobre la gestió de la traducció en relació amb els afers jurídics a partir de la Constitució de la República Popular Xina i de la legislació nacional, provincial, local i comarcal, així com de directrius i reglaments aprovats per organismes nacionals i locals. S’investigaran les pràctiques de traducció en el sistema judicial a partir d’estudis empírics previs sobre les comunitats de minories lingüístiques, pràctiques autoavaluades i altres materials publicats. Pel que fa a les conviccions sobre la traducció, es prendran com a referència materials publicats. A més, es durà a terme una enquesta amb una combinació de models quantitatius i qualitatius. En primer lloc, les persones enquestades es dividiran en quatre categories, concretament: les autoritats o els responsables de la formulació de polítiques, la ciutadania que només use llengües minoritàries indígenes, la ciutadania monolingüe parlant de mandarí i la ciutadania bilingüe o plurilingüe que use tant llengües minoritàries com el mandarí. En segon lloc, s’analitzaran i es classificaran els valors assignats per cada persona enquestada a les pràctiques de la traducció de les llengües minoritàries en el sistema judicial. A més, basant-se en les aportacions de la teoria de la complexitat, es debatran les connexions complexes i les interaccions entre els tres aspectes de la política de la traducció esmentats.

Aquesta investigació il·lustrarà com les polítiques de la traducció exerceixen una funció positiva facilitant l’accés a la justícia a les minories lingüístiques i promovent-ne la participació en assumptes jurídics. En particular, es defensa que una gestió correcta i concreta de la traducció pot ajudar a enderrocar les barreres lingüístiques en el sistema judicial, a contribuir al desenvolupament de les llengües minoritàries estandarditzant-ne i millorant-ne la terminologia jurídica i a formar professionals en traducció i interpretació jurídica qualificats. Cal destacar que tant els tres components de la política de la traducció com els factors no lingüístics (per exemple, factors polítics, demogràfics o burocràtics) interaccionen entre si d’una manera complexa, la qual cosa pot donar lloc a diferents funcions atribuïbles a la política de la traducció, tant positives com negatives, en la gestió del multilingüisme en els serveis públics.