María Ferrer, Universitat Jaume I
En un context professional, quan la idiosincràsia de la cultura origen produeix best sellers que en la cultura meta poden ser discriminatoris i misògins, els professionals de la traducció i l’edició es veuen obligats a recapacitar sobre la seua funció: l’editor, vehicle del coneixement i de la cultura, vol vendre el llibre, però el missatge, entés en la seua forma original, pot ser controvertit. L’enfocament de la traducció serà clau. El cas d’Un día, una comida (Yoshinori Nagumo, 2012), un mètode d’aprimament articulat entorn de la idea que passar fam ens fa més bells, reflecteix el triomf de l’enfocament comercial encara que siga socialment inacceptable (apologia de l’anorèxia) sobre l’enfocament intel·lectual i l’enfocament de mediació (és a dir, comprendre com pensa la societat japonesa en general i l’autor en particular). El professional de la traducció, per indicació de l’editor, utilitza l’editing o l’adaptació perquè allò conflictiu passe desapercebut i dilueix la presència d’ideologies massa allunyades de la nostra cultura perquè siguen acceptables. Aquest procés culmina amb l’eliminació de passatges concrets que anul·len la càrrega que pot ser ofensiva per al lector occidental. Això demostra, d’una banda, que per a l’editor no és prioritari transmetre el missatge sinó reforçar el potencial comercial de l’autor-marca i del producte. D’una altra banda, que els esforços socials per lluitar contra la discriminació dels grups més vulnerables produeixen el rebuig de determinats components ideològics que, per mitjà de la traducció, desapareixen. En aquest procés, el professional de la traducció, expert en la cultura origen, exerceix una funció de mediador no sols cultural sinó també ideològic.