Resum de la comunicació: «Yayayku (‘pare nostre’): intents de desminorització a través de la traducció i difusió del quítxua i les llengües ameríndies per part de l’orde dominic»

Lorena Hurtado Malillos, Universitat de Valladolid

Aquest estudi analitza la situació de les llengües minoritzades a l’Amèrica Llatina, en especial del quítxua, des d’un enfocament històric i jurídic. Per a fer-ho, es remunta al descobriment del Nou Món, als primers anys de conquesta i a la labor realitzada per la congregació dominica en la defensa dels pobles i les llengües indígenes.

L’activitat de les persones missioneres dominiques en el Nou Món no es va limitar a aspectes teològics. Aquestes persones missioneres comptaven amb una sòlida formació humanística i un domini de les llengües clàssiques, fet que els va aplanar el camí per a convertir-se en pioneres de la traducció i la difusió de les llengües indígenes d’Amèrica. Va ser el missioner fra Domingo de Santo Tomás qui va publicar el 1560 a Valladolid el primer diccionari quítxua-espanyol.

L’orde dominic destacà per la seua lluita a favor dels drets humans i per la seua denúncia dels abusos comesos contra els indígenes per part dels colonitzadors espanyols durant la conquesta d’Amèrica. El Sermó d’Antón de Montesinos o les Cròniques de Bartolomé de las Casas en són exemples. Aquesta labor repercutí també en la metròpoli: l’any 1512 es van promulgar les Lleis de Burgos, que van ser el primer codi d’ordenances per a protegir els pobles indígenes, i Francisco de Vitoria, pare del dret internacional, al capdavant de l’Escola de Salamanca, va elaborar una carta de llibertats dels pobles originaris d’Amèrica. La congregació dominica fou també fundadora de la Universitat Santo Tomàs d’Aquino (Santo Domingo), considerada la primera universitat del Nou Món. Ja llavors, aquests centres donaven una importància especial a l’aprenentatge de llengües. En les càtedres acabades de crear de les universitats del Perú o Mèxic, les persones missioneres havien de superar un examen de llengües ameríndies que les capacitava per a predicar.

Així, aquesta contribució tracta el plurilingüisme i les llengües minoritzades en el procés de la traducció i reivindica la funció de l’orde dominic en la protecció dels pobles del Nou Món i la conservació de les seues llengües.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *