Resum de la comunicació: «Revelar la desigualtat en la traducció jurídica i institucional: de la violència simbòlica al reconeixement simbòlic»

 

Rosario Martín Ruano, Universitat de Salamanca

El discurs institucional sol descriure la traducció com una activitat d’importància màxima en el desenvolupament de societats saludables, diverses i multiculturals, que salvaguarda els ideals igualitaris que suposadament garanteix el multilingüisme, és a dir, assegura la igualtat de llengües i de la ciutadania davant les institucions i les lleis i reconeix, respecta i fomenta la diferència cultural i lingüística (Wagner et al., 2002; Sosoni, 2005). No obstant això, podria ser que, en l’orde asimètric, multicultural i globalitzat actual, les pràctiques tradicionals de la traducció jurídica i institucional estiguen contribuint, per bé que involuntàriament, a suscitar o a perpetuar les relacions desigualitàries d’hegemonia i subordinació entre les cultures i poders dominants i les llengües i identitats minoritzades.

En aquesta contribució, es presentaran els objectius i els resultats desitjats del projecte d’investigació viosimtrad (2016-2020) en relació amb la traducció jurídica i institucional. Basant-se en les teories de Bourdieu, el projecte «Violència simbòlica i traducció: reptes en la representació d’identitats fragmentades en la societat global» investiga la forma en què participa la traducció, mai innocentment, en la negociació transcultural de les identitats i, més específicament, en els mecanismes subtils a través dels quals la traducció s’alinea sovint amb patrons de subordinació institucionalitzada que donen lloc a la violència simbòlica i a la minorització de certes identitats.

Aquesta contribució enumerarà els factors que accentuen la tendència potencial de la traducció d’emprar violència simbòlica en els nostres dies, com són: ideologies lingüístiques dominants (monolingües i centrípetes) que promouen la uniformitat en detriment de la diversitat, narratives professionals i valors majoritaris en la formació dels traductors jurídics i institucionals, que els entenen com a conductes del coneixement expert sense problematitzar-ne les funcions com a constructors de models particulars d’ordes socials i culturals, el renaixement de la literalitat fomentat pels codis ètics existents i per les pràctiques de traducció cada vegada més automatitzades creixents i l’impacte de la dominació en les llengües minoritàries en els fluxos comunicatius de la nostra era globalitzada.

Com a alternativa a les pràctiques de traducció inspirades en una «ètica del mateix» (Venuti 1998) que, des del punt de vista de la violència simbòlica, poden considerar-se còmplices de l’exclusió, invisibilització, deshumanització i estereotipació de certes identitats, aquesta contribució estudiarà la rellevància del reconeixement per a fins d’investigació, pràctica i formació en el camp de la traducció jurídica i institucional. Aquest concepte, analitzat per autors com Taylor (1994), Honneth (1995), Fraser (2002) i Fraser i Honneth (2003), que ha promogut un canvi del paradigma en l’àmbit de la teoria política, pot contribuir a la definició de la traducció jurídica i institucional com un procés complex de reconeixement i negociació de les diferències identitàries, així com a l’articulació de pràctiques alternatives a la traducció jurídica i institucional (postfundacionals i sensibles a la diversitat).

Referències:

Fraser, Nancy (2002): «Recognition without ethics». En Scott Lash i Mike Featherstone (eds.): Recognition and Difference: Politics, Identity, Multiculture, Londres, Sage, 20-42.

Fraser, Nancy i Axel Honneth, (2003): Redistribution or Recognition: A Political-Philosophical Exchange (traducció de Joel Golb, James Ingram i Christiane Wilke), Londres, Verso.

Honneth, Axel (1995): The Struggle for Recognition. The Moral Grammar of Social Conflicts (J. Anderson, trans), Cambridge, Polity Press.

Sosoni, Vielmini (2005): «Multilingualism in Europe: Blessing or Curse?» En Albert Branchadell i Lovell Margaret West (eds.): Less Translated Languages, Àmsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, 39-47.

Taylor, Charles (1994): «The Politics of Recognition». En Amy Gutmann (ed.), Multiculturalism and the Politics of Recognition, Princeton, Princeton University Press, 25-73.

Venuti, Lawrence (1998): The Scandals of Translation. Towards an Ethics of Difference. Londres/Nova York, Routledge.

Wagner, Emma; Svend Bech i Jesús M. MartíneZ (2002): Translating for the European Institutions, Manchester, St Jerome.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *