#ÀgoraDigital | Universitat Jaume I

Per fi, i ja tocava, el MedRen del 2017 s’ha celebrat a Praga. Ha passat alguns anys des de les calors de la bella Certaldo (Toscana) al més de juliol quan els estimats Jan i Jiri contaven mig d’amagat que estaven intentant portar el Medieval & Renaissance Music Conference a la seua ciutat. Des d’aquesta xicoteta crònica, la meua enhorabona per una edició que es recordarà molt de temps entre els habituals de la cita.

Un any més, una edició més (i ja en porten 45) el MedRen va reunir a gran part del món investigador musicològic d’aquestes especialitats. Com deia, enguany ha estat a Praga (del 4 al 8 de juliol), organitzat per l’Institut de Musicologia de la Univerzity Karlovy v Praze i Nadace pro d?jiny kultury ve st?ední Evrop? (Associació per als Estudis Culturals a Centre Europa).

El MedRen té la particularitat que els anys parells s’organitza a alguna universitat de la Gran Bretanya o Irlanda i els anys imparells es “mou” a algun altre indret d’Europa. A més, al ser un congrés anual esdevé un lloc d’encontre habitual d’equips internacionals de recerca i projectes globals (als dinars el tema recurrent dels col·legues que treballen a les universitats americanes era els problemes en els controls d’accés). Els objectes d’estudi solen comprendre diferents èpoques i temàtiques. Aquesta edició, els punts principals proposats eren: «Música i Cultura a Centre Europa» i «Música i Reforma». L’esdeveniment es va realitzar al Convent de Santa Agnés de la capital bohèmia (juntament amb altres localitzacions amb exposicions, concerts, visites). Realment un marc incomparable (tot i algun problema amb la sonorització). L’organització va ser de les millors dels darrers anys i les coffee tables permanents afavorien l’intercanvi personal a algun racó o alguna taula.

Aquesta edició l’organització va dedicar un dia complet, el dijous 7, com no podria ser d’altra manera, (de les 4 sales paral·lels que hi havia) a Musica Rudolphina. Aquí ens vam reunir aquells investigadors que ens dediquem a l’estudi d’algun dels àmbits musicals relacionats amb la cort de Rodolf II al Sacre Imperi Romà (amb capital a Praga) (ca. 1576-ca 1612). A més, va ser la primera vegada que ens vam trobar físicament la major part dels membres del grup de recerca Musica Rudolphina, projecte del què vaig començar a participar en 2013 arran d’algunes recerques per a la meua tesi doctoral.

El títol del meu paper era «The procession of Relics of São Roque (Lisbon, 1588): individual and collective representations with musical background» sobre el què he dedicat temps darrerament per a un article que es publicarà en breu. He d’agraïr les aportacions dels i les col·legues del Grup d’Investigació IHA de la UJI al darrer workshop realitzat. Tot i que sembla allunyat del topic principal, els vincles amb els jesuïtes, les reliquies i els Habsburgs són ben presents.
Dintre de les línies futures de treball dins l’equip continuaré en la línia dels intercanvis culturals i musicals entre les elits diplomàtiques a les corts de Madrid (i Lisboa) i Praga/Viena i les col·leccions de música de l’entorn de Rodolf II.

D’altra banda, la presència de col·legues de la resta de l’Estat o que treballen a a altres centres de recerca europeus també va ser notable. Tot i que els Iberian Studies són una minoria (recordava Tess Knighton quan van incloure una xicotet panel sobre música hispànica en l’edició de 1983 a Oxford), els i les investigadores en aquestes èpoques continuem mostrant els treballs que realitzem i els projectes internacionals on participem. De fet, hi ha una demanda d’informació i una necessitat de mostrar les recerques de la musicologia sobre temes hispànics als fòrums internacionals.

La musicologia és una disciplina amb bastants problemes (institucionals, de visibilitat, de finançament,…) al món acadèmic espanyol. La presència a les universitats públiques és menor. A més, no existeix ni grau ni màster en cap de les cinc universitats públiques valencianes (tot i ser “terra de músics”). Per diversos motius històrics i polítics, l’estudi acadèmic de la música –en totes les seues vessants– no té el reconeixement que mereixeria per la quantitat de gent formada i l’interès en augment que es demostra encontre rere encontre. De moment, seguim cercant la visibilitat des de les posicions que ens ho permeten amb l’entusiasme, energies i reconeixement que ens donen aquests tipus d’encontres.

Ferran Escrivà Llorca
Departament d’Educació
@ferranet2

Més contents no podem estar amb aquesta setmana #ÀgoraDigital. Hem aconseguit avançar en identitat digital de la comunitat investigadora de l’UJI amb el professor Francesc Esteve, del Grup GREAT, hem acordat col·lectivament el repte transmèdia de l’estiu, amb la inspiració de la Serra d’Irta -ja us contarem- i hem aprofundit en el disseny de la gamificació del projecte de comunicació científica transmèdia i RRI.

Diàleg sempre enriquidor, un autèntic luxe! Conèixer el periodisme polític dels EUA de la mà de la professora Eulàlia P.Abril de la Universitat d’Illinois de Chicago amb els companys del Grup de Recerca en Periodisme, Comunicació i Poder -dirigit per Andreu Casero-, reflexionar amb Ramón Pardo sobre l’evolució del periodisme. Ramón, excompany de la redacció de Levante-EMV -ell a Castelló, jo a València- recordava l’època que es vivia «sota la tirania del plom»…. I ara, al paradigma digital, explorant les noves possibilitats de les narratives transmèdia, des del Servei de Comunicació i Publicacions i el Departament de Ciències de la Comunicació.

Amb Esteban Galán i Emilio Sáez a la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l’UJI.

Per acabar, injecció en vena de creativitat i reflexió innovadora gràcies a Emilio Sáez (@evocion) i Esteban Galán (@galaneteban) del Grup de Recerca ITACA. El seu know how en transmèdia és clau en #ÀgoraDigital, com també la complicitat. Gràcies! I tot, sense renunciar a passar-nos-ho bé!

Perquè no podem gamificar la comunicació científica sense gaudir del repte!!! Emilio, benvingut pel nou terme! #àgorers! Ni tampoc deixar de compartir els reptes personals, paral·lels a la vida universitària i la recerca acadèmica. El nostre vessant humà i humanístic -com destacaria el degà de la nostra Facultat de Ciències de la Salut, Rafael Ballester- és imprescindible.

Mireu i compartiu el repte de córrer descalç fins a Ourense!
Més info 

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

Espaiec va acollir ahir una trobada molt entusiasta d’investigadores i investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) que participen al projecte pilot de comunicació científica transmèdia #ÀgoraDigital #CiènciaUJI, el qual compta amb el suportarla de la FECYT. Al final d’aquest post trobareu la informació oficial que vam enviar als mitjans de comunicació ahir des del Servei de Comunicació i Publicacions. Tanmateix, com que aquest blog vol esdevindre un lloc de trobada on comunicar i establir diàleg mitjançant vies més informals, us hem de confessar que la reunió d’ahir amb científics de dotze grups de recerca i dos instituts de l’UJI va ser tant interessant com il·lusionant.

Entre totes i tots estem explorant noves vies de comunicació científica amb la societat, a través de les noves eines digitals, com ara aquest blog o la xarxa Twitter, fent servir els hashtags #ÀgoraDigital #CiènciaUJI -i sempre citant el perfil oficial de l’UJI: @UJI_noticies o @UJI_noticias. Encara no han passat tres mesos de la presentació d’#ÀgoraDigital i el projecte comença a tindre entitat pròpia, a demostrar les noves possibilitats de l’entorn 2.0 i 3.0 per transferir els coneixements generats a l’UJI a la societat, afavorir la cultura científica i, alhora, afavorir el prestigi i projecció de la nostra universitat.

Des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC-i) de l’UJI hem d’agrair molt sincerament l’esforç i temps de la comunitat investigadora integrada a #ÀgoraDigital, en especial, als professors del Grup ITACA Emilio Sáez i Esteban Galán, per l’ajuda en la construcció de les bases d’aquesta iniciativa tan innovadora, impossible sense la col·laboració d’un gran equip. I també l’agraïment especial al professor Francesc Esteve, del grup GREAT, per la magnífica, amena i utilíssima sessió sobre creació d’identitat digital per a la comunitat investigadora. I jo també la complicitat i professionalitat de les companyes Rosana Sanahuja i Amparo Soriano.

Pròximament, us explicarem l’enorme repte #narratives #transmèdia que, junts, vam definir per a aquestes vacances… Inspiració: Serra d’Irta… 😉

Ara sí, la informació oficial de la jornada:

LA UJI IMPULSA LA IDENTITAT DIGITAL DE LA COMUNITAT INVESTIGADORA
PER COMUNICAR LA CIÈNCIA

El projecte de comunicació científica transmèdia Àgora Digital, promogut per la Universitat Jaume I, impulsa el desenvolupament de la identitat digital de la comunitat investigadora amb la finalitat d’aproximar la ciència a la ciutadania a través de canals innovadors. Científics de dotze grups de recerca i empreses i representants d’Espaitec, el Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, han participat en la jornada sobre les eines i xarxes socials per a crear la identitat personal en l’entorn digital impartida en el campus pel professor del Departament d’Educació Francesc Esteve, membre del grup de recerca GREAT.

Els professors del Departament de Comunicació de l’UJI Esteban Galán i Emilio Sáez, del grup de recerca ITACA, han participat en el diàleg d’anàlisi i desenvolupament de la iniciativa «Àgora digital: narratives transmèdia i cultura participativa en la comunicació científica», la qual compta amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. Durant la sessió també s’han abordat nous desafiaments per a la ciència com ara la perspectiva RRI (Responsible Research & Innovation) fomentada per la Comissió Europea.

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

Recopilar i ordenar la feina feta ens dóna una perspectiva del treball que hem anat desenvolupant. Crear un espai web dedicat als projectes realitzats des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació gràcies al finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia, Industria i Competitivitat ens ha donat l’oportunitat de posar en perspectiva el treball desenvolupat, a la vegada que donem visibilitat als projectes i els fem més transparents.

Es tracta de vuit projectes que al llarg dels darrers set anys han permès crear i consolidar l’UCC+i de l’UJI i engegar projectes de comunicació de la ciència com ara el vidoblog Ciència UJI TV, el vocabulari científic audiovisual, el projecte Labcom-ciència de realització de vídeos científics per part de l’alumnat de Comunicació Audiovisual, l’espai radiofònic “Una finestra a la ciència”, el butlletí digital Ciència UJI o la millora de l’accesibilitat dels continguts audiovisuals per a persones amb diversitat funcional, entre d’altres. La col·laboració de la FECYT ens ha permès a més posar en marxa estudis sobre el paper de la comunicació per avançar cap a una Investigació i Innovació Responsables (RRI per les sigles en anglès). I, com no, engegar el projecte #ÀgoraDigital, en el que s’emmarca aquest post i des del que UCC+i i investigadores i investigadores de l’UJI col·laborem per establir nous canals de comunicació i diàleg sobre ciència amb la societat.

Vuit projectes que han anant consolidant l’UJI com una universitat compromesa amb la comunicació pública de la ciència, vuit projectes amb els quals hem tractat d’anar avançant i millorant. Seguim…

Rosana Sanahuja
@RosanaSanahuja
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

El director de l’INAM, Juan Bisquert, ha finalitzat recentment una col·lecció de llibres que tracten els principis bàsics i el funcionament dels principals tipus de cèl·lules solars fotovoltaiques desenvolupades al llarg dels últims 25 anys. Les profundes transformacions ocorregudes en aquest camp durant aquest període, marcades per l’impuls a la recerca i implantació de les tecnologies renovables, fan d’aquesta trilogia una bona ferramenta per als estudiants que s’inicien en aquesta línia d’investigació.

Els tres volums, publicats per CRC Press, sintetitzen la formació de dispositius per a la producció i emmagatzemament d’energia. Durant l’última meitat del segle XX va donar-s’hi un gran desenvolupament de les tecnologies fotovoltaiques en què el silici cristal·lí tenia un rol predominant. No obstant, en els anys noranta apareixen nous tipus de cèl·lules solars nanoestructurades, orgàniques, i amb elements líquids, que —com totes les novetats relacionades amb el naixement de l’era de la nanotecnologia— representen una innovació important. La comunitat científica que investiga en materials i processos fotovoltaics creix exponencialment i s’enceten debats molt intensos al volant dels principis fotovoltaics: els nous tipus de dispositius fets amb nanomaterials plantegen reptes inesperats i preguntes per a les quals no és fàcil obtenir resposta. En aquest context, Bisquert emprén la tasca d’elaborar un tractat integrador sobre la qüestió, que comprenga totes les idees rellevants provinents de camps molt diferents, des de la física a l’electroquímica.

El primer volum de la col·lecció, Nanostructured Energy Devices: Equilibrium Concepts and Kinetics, es va publicar en 2014, mentre que el segon, Nanostructured Energy Devices: Foundations of Carrier Tranport, es llançarà en estiu de 2017. El tercer, The Physics of Solar Cells: Perovskites, Organics, and Photovoltaics Fundamentals, ha entrat ja en producció editorial i recull una de les novetats més significatives en aquests camp: l’aparició de les cèl·lules solars de perovskita híbrida, un material revolucionari que proporciona eficiències de conversió sense precedents.

Amb la seua obra, Bisquert proposa un sumari de tot el coneixement aconseguit en aquesta àrea des del seu naixement. Ell mateix apunta que el camp és molt gran i les innovacions es produeixen molt ràpidament, però confia en què la visió conceptual de la trilogia siga útil durant molt de temps, ja que recull «l’evolució i la conquesta» d’aquesta tecnologia.

Loles Merchan
INAM-UJI

Propuestas de imagen del proyecto GlucoTear.

Desde el Grupo de Investigación de Óptica de la UJI (GROC) estamos realmente contentos en compartir el logo elegido para nuestro proyecto europeo Marie Sk?odowska-Curie del H2020 denominado GlucoTear, desarrollado en colaboración con el Servicio de Oftalmología del Hospital General Universitario de Castelló y la empresa BQ.

Hace varias semanas abrimos un proceso participativo para seleccionar la imagen para esta iniciativa científica que pretende diseñar un sensor óptico con nanopartículas, integrable en la cámara de los teléfonos móviles inteligentes, con el fin de detectar el nivel de glucosa en la lágrima de las personas con diabetes. Tras estudiar las diversas opciones, seleccionamos la ilustración realizada por la diseñadora gráfica Andrea Fernández-Villamil Vega. ¡¡¡Gracias a todos los participantes!!!

Logo diseñado por Andrea Fernández-Villamil Vega.

Desde la presentación del proyecto GlucoTear el pasado marzo, hemos ido avanzando gestiones importantes para poner en marcha la investigación. Entre las más destacables, la firma de todos los documentos requeridos por la Comisión Europea, la presentación por parte de la Dra. Elena Sorli de la documentación necesaria en el Hospital General Universitario de Castellón para poder desarrollar parte allí, y la preparación de la llegada del investigador postdoctoral Wycliffe Kiprop Kipnusu, quien se incorporará a la UJI el próximo septiembre.

Como anécdota, podemos destacar que el proyecto liderado por Jesús Lancis inicialmente denominado Nanotears -en referencia a la nanotecnología y las lágrimas- ha tenido que ser sustituido por GlucoTear, en esta ocasión, optando por destacar la glucosa que da origen a la diabetes. De este modo, evitaremos problemas en la difusión de los resultados de nuestra investigación, ya que el término Nanotears tiene una patente sobre un producto farmacológico.

Gladys Mínguez
@MinguezVega
Grupo de Investigación de Óptica de la UJI (GROC)

Fotografia de la 1ª promoció de Medicina UJI, al final de l’acte de graduació. Molts professors i professores volguérem ser-hi presents.

Fa un parell de setmanes la Universitat Jaume I es vestí de gala per celebrar una fita que, sense caure en el tòpic, qualificaria com històrica: junt amb la tercera promoció d’Infermeria es graduaven els primers metges i metgesses UJI. Vaig omplir el Twitter de piulades però crec que l’ocasió mereix una reflexió serena que no cap en uns pocs caràcters. A nivell personal, aquest esdeveniment m’ha fet plantejar-me moltes coses sobre el passat, el present i el futur del Grau de Medicina, que vull plasmar ací. Hui parlaré del passat i el present. Deixaré per una nova entrada el futur del Grau.

Fa quasi 10 anys que la nostra Universitat va decidir implantar els Graus clàssics de l’àrea de Ciències de Salut, Infermeria i Medicina. La decisió es va basar en un estudi detallat de demanda dels estudis, de la necessitat social de professionals de la salut, desprès de constatar la capacitat del teixit socioeconòmic de les nostres comarques d’absorbir als professionals que es formarien. Aquells anys jo, que tot i treballar a la Universitat de València he viscut sempre a La Plana, seguia amb il·lusió les defenses d’aquesta decisió per part de institucions i ciutadans, i la lluita (de vegades aferrissada) d’ajuntaments, diputació i col·legis professionals per adquirir un cert protagonisme en aquest assumpte.

Els estudis de Medicina suposaven la culminació d’un desig col·lectiu, i una mostra de la maduresa de la nostra societat. Sent com era professor titular de fisiologia acreditat a catedràtic, jo vaig veure també en aquesta decisió una oportunitat professional i personal, i m’hi vaig oferir a l’equip rectoral d’aleshores per formar part de la plantilla de medicina. No vull fer retrets, però em contestaren que “volem metges”. Un error gros que el temps i el nostre esforç estan esmenant. Les assignatures bàsiques, jo ho vaig dir aleshores, estan en mans de investigadors no metges (del món de la Biologia i la Bioquímica, com és el meu cas) en totes les universitats d’Europa.

Els primers tres anys del grau de Medicina es feren abans que jo arribara, no puc ni dec parlar-ne. Però sí vull contar el que vaig sentir quan, l’abril de 2014 vaig rebre una trucada de Conrado Martínez, el nostre benvolgut vicedegà de Medicina, proposant-me d’incorporar-me a Medicina de la UJI. D’immediat vaig vindre a visitar el departament i la facultat, i me vaig entrevistar amb els herois que hui son els meus companys: el propi Conrado, Paco Ros (el jove secretari de departament i coneixedor de tot i tots), Maria Muriach, Juanvi Sànchez (director del departament) i Ana Maria Sànchez, a qui ja coneixia i que va servir de contacte amb el departament. Jo venia d’un departament de la Facultat de Biologia de la Universitat de València on, desprès de 25 anys de treball seguia sent un dels joves (un departament molt envellit, doncs) però havia construït un grup d’investigació potent i havia fet un bon grapat de bons amics (als qui ara trobe a faltar a diari). Canviar a la UJI era dur, però tres coses m’impel·lien a fer-ho: en l’àmbit personal treballar en la meua terra i prop de la meua família. En l’àmbit professional el repte d’una nova titulació, ni més ni menys que Medicina, i incorporar-me a un grup de persones il·lusionades, brillants, joves i treballadores.

La sensació de canvi d’etapa encara no s’ha esmorteït, quan ho pense encara em sent afortunat pel tomb que ha pres la meua vida.
Els tres anys que duc treballant a Medicina de la UJI estan entre els més intensos que m’ha tocat viure, per a be i per a mal. Parlaré d’allò que ha segut bo, no vull entelar les celebracions amb dubtes. He conegut gent fantàstica dels àmbits acadèmic i mèdic.

D’una banda al departament he tingut la fortuna d’establir una autèntica amistat amb els meus companys, amb qui compartisc aquest estimulant projecte. A més, a proposta del nostre admirable degà Rafa Ballester, m’he incorporat a l’equip deganal fent-me, de cop, co-responsable del present i el futur del Grau de Medicina. Això m’ha permès conèixer a un equip humà fantàstic, amb Rafa i Conrado, Ana Alarcon, Soledad Quero, Eva Cifre i Eladio Collado, que m’ha acollit amb calidesa i, en pocs mesos, m’ha fet sentir jove una altra vegada. També he tingut la sort de conèixer be a Silvia Morro, el pilar sobre el que descansa el departament, i a Cèlia, Lidon i Javi, i Pilar i Rosa (incorporades recentment) que son els nostre suport a la Facultat, sense el que no sobreviuríem. Gent fantàstica que aprecies d’immediat.

La meua funció a la facultat ha sigut la de coordinar les pràctiques. Vull demanar perdó a Ana, Eladio i Sole, perquè no els he fet cap cas. Pràcticament tots els meus esforços s`han dirigit a Medicina, no per ser més preuada per a mi que Psicologia, Infermeria o els màsters de la facultat, sinó per què és molt més complexa. Afortunadament, la sort havia dut a la UJI a un grapat de metges/es implicats en la docència pràctica (i la no pràctica) que són l’esperit del Grau: Ricardo Tosca (cap de Pediatria de l’Hospital General Universitari de Castelló), Maria José Monedero (Metgessa de Família, amb majúscules, del Centre de Salut Rafalafena), Elena Sorli (Oftalmòloga de l’Hospital General), Eva Treviño (Intensivista de l’Hospital Provincial), Manolo Batalla (Metge de Família del Centre de Salut Rafalafena) i Manolo Bañó (Internista del Hospital de La Plana de Vila-real, jubilat i ara nomenat professor honorífic).

Aquest equip ha coordinat amb esforç tots els serveis hospitalaris i centres de salut dels Departaments de Castelló i de La Plana, per fer possible una docència pràctica basada en l’adquisició de competències tècniques i, sobre tot, humanístiques. Junt amb la resta del professorat i de gran part dels metges especialistes de la xarxa pública de centres sanitaris, aquest grup humà ha format una promoció de metges que, no ho dubteu, seran un referent en la medicina castellonenca, diferents, entusiastes, tècnica i científicament capaços i alhora, genuïnament preocupats per les persones malaltes: humanisme i ciència junts, com demana l’autèntica medicina. Espere que, tot i la queixa i l’escepticisme d’alguns, es continue valorant la formació pràctica dels estudiants i estudiantes de medicina, i que es faça amb l’escala de valors que aquest equip ha promogut des del bon començament.

Es hora de celebrar l’èxit improbable aconseguit i d’agrair a tots el seu grau d’implicació, que supera amb escreix el que els seus contractes demanaven. Ells i elles, són els artífex d’un miracle. També ho són, els autèntics protagonistes, l’estudiantat de medicina de la 1ª promoció UJI que han madurat ensenyant-nos com fer un Grau de Medicina. A tots, enhorabona.

Ferran Martinez-Garcia, @perguelofici
Unitat Predepartamental de Medicina de la UJI

Un dels reptes més importants del projecte de difusió científica #ÀgoraDigital  de la Universitat Jaume I és construir una estratègia sòlida de comunicació transmèdia, uns bons fonaments per donar continuïtat a aquesta iniciativa innovadora, la qual compta amb el suport de la FECYT.

Per a aquesta tasca, tenim la sort de disposar de la col·laboració d’Esteban Galán, professor del Departament de Ciències de la Comunicació de l’UJI, membre del Grup d’Investigació en Tecnologies Aplicades a la Comunicació Audiovisual (ITACA), qui, a més, compta amb una destacada trajectòria en la recerca sobre tecnologia digital i producció digital transmèdia.

Esteban Galán al despatx de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. UJI.

De moment, no us Podem avançar massa detalls. El pròxim 11 de juliol celebrarem una trobada #ÀgoraDigital a Espaitec i, mentrestant, la pròxima setmana, l’equip viatgem a la Universitat Autònoma de Barcelona per assistir al Congrés Internacional sobre Noves Narratives, on també parlarem d’#ÀgoraDigital. Serà la primera comunicació del nostre projecte en l’àmbit internacional!

Anirem explicant!

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

Nicolás Manero (4TIC), Diana Manzanet (outcome’s10), Esther Ramo (Espaitec) i M.J.Picó (UCC+I-SCP). Foto: José Damián

Molt contents de l’entrada a nostra #ÀgoraDigital de tres empreses d’Espaitec, el Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I. Benvinguts a aquest espai d’exploració de les  narratives transmèdia i la cultura participativa en la comunicació científica. A tots tres, 4TIC, Outcome’s10 i Solucions Cuatroochenta, moltes gràcies!

El soci fundador de l’empresa 4TIC, Nicolás Manero; la directora de màrqueting de Outcome’s10, Diana Manzanet, i el director de comunicació de Solucions Cuatroochenta, David Hernández, s’han reunit aquesta setmana amb les responsables de #ÀgoraDigital a Espaitec amb l’objectiu de dissenyar els objectius de la seua participació en aquesta iniciativa innovadora.

#ÀgoraDigital és el projecte de comunicacio científica transmèdia promogut des del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI, el qual compta amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Maria Josep Picó
@mariajpico
UCC+i
Servei de Comunicació i Publicacions
UJI

Desde el Grupo de Investigación en Neurobiotecnología agradecemos a la empresa Surus Inversa su generosa contribución al proyecto de micromecenazgo  Biotecnología para combatir el Alzheimer de la Facultad de Ciencias de la Salud de la Universitat Jaume I de Castelló, promovido a través de Precipita, la plataforma especializada en promover la financiación colectiva de la ciencia creada por la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

En nombre de todo el equipo de investigadoras e investigadores, muchas gracias!, por vuestro apoyo, por elegir nuestra propuesta, entre tantas interesantes.

Esperamos poder conseguir los objetivos planteados y así responder con nuestro trabajo a la confianza depositada.

Si queréis conocer nuestro proyecto Biotecnología para combatir el Alzheimer podéis ver este vídeo:

Ana M Sánchez-Pérez
@AnaNeurobiotec
Directora del Grupo de Investigación en Neurobiotecnología
Facultad de Ciencias de la Salud
UJI