Hui proposem un tema que t’interessa si estàs pensant a publicar un article d’investigació i et trobes en la complicada tasca de buscar una revista que l’accepte.
Publish or perish
L’èxit d’una carrera acadèmica es mesura en bona part pel nombre de publicacions i el nivell de prestigi de les revistes en què publica l’investigador o investigadora.
La pressió per publicar (publish or perish) és molt alta i la sobreabundància d’articles “candidats” a ser publicats fa que les revistes més prestigioses tinguen un nivell molt alt de rebuig. Però hi ha desenes de milers de revistes acadèmiques en les quals pots publicar i centenars de títols de revistes que apareixen nous cada any.
Un tret que defineix les revistes acadèmiques, tant en paper com en línia, és la revisió a la qual sotmeten cada article. El procés d’avaluació d’experts (peer review) consisteix en el fet que l’article s’envia a un o a diversos especialistes en la matèria que fan un informe en el qual avaluen la seua qualitat, possibles errors, impacte dins de la disciplina científica, etc. Aquest procés de revisió és cec, és a dir, ni l’autor o autora sap qui revisa el seu article ni el revisor o revisora sap qui l’ha escrit. Amb aquest informe, l’editorial decideix publicar l’article, demanar a l’autor o autora que hi faça modificacions, o rebutjar-lo.
Moltes revistes acadèmiques accepten publicar articles en accés obert previ pagament d’una quantitat per part de l’autor o autora, una tarifa que es coneix com APC (Article Processing Charge) i que fixa la mateixa editorial. Això ocorre tant en revistes d’accés obert com en revistes híbrides (que publiquen només per a subscriptors però accepten també publicar articles en accés obert) i la justificació és el cost que té tant l’edició i distribució com el procés de revisió.
Revistes depredadores
Algunes “editorials” veuen una oportunitat de negoci explotant la necessitat que tenen els investigadors i investigadores de publicar. És bastant senzill crear un lloc web, contactar amb joves investigadors i investigadores a través del correu electrònic i oferir-los just el que estan buscant: l’oportunitat de publicar en accés obert, en un termini molt curt, en una revista amb avaluació d’experts, indexada en prestigioses bases de dades…, després de pagar l’APC corresponent.
L’objectiu d’una revista depredadora és cobrar als autors i autores dels articles una tarifa per publicar. A canvi, s’obté un procés de revisió i una edició deficient (o inexistent).
Publicar en aquesta mena de revistes suposa que l’article no s’enriquirà amb el procés de revisió, serà difícil de localitzar —ja que no estarà indexat en bases de dades de referència—, i fins i tot és possible que no arribe a publicar-se, a més del descrèdit per a l’autor o autora.
Ha de quedar clar que la publicació en accés obert no té res a veure amb la mala pràctica d’aquestes revistes fraudulentes. Per això mateix l’Agència Estatal d’Investigació va publicar l’1 de setembre de 2018 una nota informativa per als autors i investigadors, principals receptors de les ajudes en I+D finançades per l’AEI, sobre la problemàtica d’aquestes revistes.
Com pots reconèixer una revista depredadora
Se solen citar una sèrie d’indicadors que han de fer-nos sospitar, per exemple:
- La pàgina web de la revista és de mala qualitat o imita la d’altres editorials de més prestigi.
- Contacten sovint amb els autors o autores per mitjà de correu electrònic i s’ofereixen per a publicar.
- Es comprometen a publicar en un temps molt breu.
- Poden incloure-hi informació falsa respecte a la indexació de la revista en bases de dades conegudes o sobre el seu nivell d’impacte.
- Les revistes no solen ser especialitzades.
- Les persones que figuren com a membres del comitè editorial pot ser que no sàpien que ho són. Diverses revistes poden tindre el mateix comitè editorial.
- El procés d’enviament d’articles és poc fiable. Tampoc hi ha una política de preservació dels treballs publicats en cas que cesse l’activitat de l’editorial.
- La taxa que cobren per publicar no és molt alta (uns 200 €), comparada amb el que cobren altres revistes.
Llistes de revistes depredadores
L’any 2012, Jeffrey Beall va publicar un article titulat Predatory publishers are corrupting open Access. Des de l’any 2008 aquest bibliotecari de la Universitat de Colorado elaborava una controvertida llista de títols de revistes depredadores, d’acord amb una sèrie d’indicadors. Aquesta llista va deixar de publicar-se l’any 2016 i incloïa més de 900 títols.
Actualment hi ha altres llistes que tracten de previndre els investigadors i investigadores sobre títols de revistes poc fiables, com la List of Predatory Journals
En cas de dubte, és una bona idea demanar l’opinió a algun col·lega o contactar amb la biblioteca (biblioteca@uji.es) perquè investigue indicis de qualitat de la revista (presència en bases de dades, nivell d’impacte, etc.).
Et recomanem visitar el lloc web Think. Check. Submit. Ací trobem les següents claus per a identificar revistes en les quals es pot publicar amb seguretat:
Tu o els teus col·legues coneixeu la revista?
– Has llegit abans algun article d’aquesta revista?
– És fàcil trobar els últims articles de la revista?
Pots identificar i contactar fàcilment amb l’editorial?
– Es troba el nom de l’editorial clarament consignat en la pàgina web de la revista?
– Pots contactar amb l’editorial per telèfon, correu electrònic i postal?
La revista és clara respecte al tipus d’avaluació d’experts que utilitza?
Estan els articles indexats en serveis que utilitzes?
Són clars els costos de publicació?
– En el lloc web de la revista s’explica per a què són aquests costos i quan seran cobrats?
Reconeixes el comitè editorial?
– Has sentit parlar dels membres del comitè editorial?
– Els membres del comitè editorial esmenten a la revista en les seues pàgines web personals?
L’editorial és membre de alguna organització reconeguda?
– Pertanyen al Comité d’Ètica de Publicació (COPE, per les seues sigles en anglès)?
– Si la revista és d’accés obert, es troba en la llista del Directori de Revistes d’Accés Obert (DOAJ, per les seues sigles en anglès)?
– Si la revista és d’accés obert, pertany l’editorial a l’Associació d’Editorials Acadèmiques d’Accés Obert (OASPA, per les seues sigles en anglès)?
– La revista es troba allotjada en alguna de les plataformes de Revistes Electròniques d’INASP (per a revistes publicades a Bangladesh, Nepal, Sri Lanka, Amèrica Central i Mongòlia) o en Revistes Africanes Electròniques (ALL, per les seues sigles en anglès, per a les revistes africanes), o en SciELO, Latindex o RedALyC (per a revistes d’Iberoamèrica)?
– L’editorial és membre d’alguna associació comercial?
I no volem acabar aquest post sense felicitar-te pel teu article i desitjar-te molta sort en la teua carrera acadèmica.
Si vols saber-ne més:
Beall, J. (2012). «Predatory publishers are corrupting open access.» Nature, 489(7415), 179-179.
https://www.nature.com/news/predatory-publishers-are-corrupting-open-access-1.11385
Còpia de la llista de J. Beall en Internet Archive
https://web.archive.org/web/20170111172309/https://scholarlyoa.com/individual-journals/
Think. Check. Submit. http://thinkchecksubmit.org/
Notícia sobre revistes predadores en premsa:
Silió, Elisa. « Revistas seudocientíficas para engordar currículos académicos.»
El País, 14/01/2019
https://elpais.com/sociedad/2019/01/12/actualidad/1547320624_465851.html