Hui proposem un tema que t’interessa si estàs pensant a publicar un article d’investigació i et trobes en la complicada tasca de buscar una revista que l’accepte.
Publish or perish
L’èxit d’una carrera acadèmica es mesura en bona part pel nombre de publicacions i el nivell de prestigi de les revistes en què publica l’investigador o investigadora.
La pressió per publicar (publish or perish) és molt alta i la sobreabundància d’articles “candidats” a ser publicats fa que les revistes més prestigioses tinguen un nivell molt alt de rebuig. Però hi ha desenes de milers de revistes acadèmiques en les quals pots publicar i centenars de títols de revistes que apareixen nous cada any.
Un tret que defineix les revistes acadèmiques, tant en paper com en línia, és la revisió a la qual sotmeten cada article. El procés d’avaluació d’experts (peer review) consisteix en el fet que l’article s’envia a un o a diversos especialistes en la matèria que fan un informe en el qual avaluen la seua qualitat, possibles errors, impacte dins de la disciplina científica, etc. Aquest procés de revisió és cec, és a dir, ni l’autor o autora sap qui revisa el seu article ni el revisor o revisora sap qui l’ha escrit. Amb aquest informe, l’editorial decideix publicar l’article, demanar a l’autor o autora que hi faça modificacions, o rebutjar-lo.
Moltes revistes acadèmiques accepten publicar articles en accés obert previ pagament d’una quantitat per part de l’autor o autora, una tarifa que es coneix com APC (Article Processing Charge) i que fixa la mateixa editorial. Això ocorre tant en revistes d’accés obert com en revistes híbrides (que publiquen només per a subscriptors però accepten també publicar articles en accés obert) i la justificació és el cost que té tant l’edició i distribució com el procés de revisió.
Continue reading Revistes depredadores