Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007) fou una de les figures més representatives de la música i de la cultura del País Valencià. Com a compositora, va ser autora de més d’un centenar de cançons de concert, musicant poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc. També va compondre música religiosa com la Missa de Lledó (per a solistes i instruments de vent en 1967), en honor de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de la Plana, i altres.
Recentment, per mitjà de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, ha arribat a la Biblioteca de la Universitat Jaume I, una col·lecció considerable de gojos que Matilde Salvador atresorà al llarg de la seua vida i, posteriorment amplià pel seu entorn, fins a l’any 2013. Aquests, van estar donats a Miquel Eixau Barreda —fillol de Matilde—, rere la mort d’aquesta, i ell i Robert Nebot Talens els van conservar, fins que han estat dipositats a la Biblioteca. Ací hem dut a terme les tasques d’organització i classificació dels gojos d’aquesta col·lecció, la seua digitalització i la descripció amb metadades corresponent, per tal que es puguen consultar en accés obert a: Col·lecció de Gojos de Matilde Salvador.
Com hem assenyalat, la compositora, va musicar poemes i també va gestar música religiosa, al llarg de la seua producció. Tal com defineix Mossèn Santiago Casanova i Giner (Forcall, 1922 – Barcelona, 2011), un goig és: “Una composició poètica, popular, del gènere líric, escrita en lloança de Déu, de Maria, dels àngels o dels sants. I destinat a ésser cantat en ses diades sobretot”. Per tant, pot ser de la suma d’aquests factors, va derivar l’interés de Matilde Salvador pels gojos.
Per a la Universitat Jaume I, aquests són documents molt valuosos donada la seua procedència, però també perquè són veritables arxius de la vida dels sants i de la història dels llocs pietosos. Així mateix, mostren l’evolució del llenguatge i dels gustos artístics, amb els seus gravats, que sovint són d’una gran bellesa. També, encara que evident, cal remarcar el seu valor musical. Fins i tot, dins l’àmbit històric, constitueixen un ric mostrari dels canvis en les tècniques d’impremta.
Pel que fa a l’àmbit físic i estructural, els gojos es presenten impresos en una fulla de paper, habitualment en format A4, però també podem trobar edicions en format A3, o en format quartilla (A5) o, fins i tot, en fulls dobles o llibrets. De vegades, el goig forma part de fullets obsequi en noces d’or o d’argent i natalicis, en nadales, llibrets de festes, etc. Figura sempre una capçalera visible, on es pot llegir: el nom de l’advocació, a voltes el lloc on es venera, la data de la seua festa i si és el patró o patrona d’una localitat. En alguns casos s’hi suma una imatge al·lusiva, que pot estar acompanyada d’un detall ornamental a cada costat; generalment uns gerrets decoratius. A continuació, inclouen el text poètic, més o menys llarg, i en la part inferior, usualment, l’oració corresponent. Sovint, compta també, el detall dels autors, de la impremta i la data. Tot això, encabit dins d’una orla rectangular. Darrere del full, s’acostuma a afegir certs detalls històrics o documentals que augmenten el valor bibliogràfic i sentimental de l’edició.
Aquesta col·lecció concreta està formada per 973 gojos, dels quals una seixantena són duplicats i una setantena són edicions facsímils, fins i tot, podem trobar algun manuscrit. La major part d’ells s’ubiquen a Catalunya, les Illes Balears, al País Valencià i Andorra. Aquest fet, però, no és particular, ja que s’acostumava a imprimir i cantar gojos preferentment en els territoris que abastà l’antic Regne d’Aragó. Els gojos s’han considerat, des de finals del segle XVIII, com una part important de la cultura i del folklore d’aquest territori. Per contra, en altres llocs de la península, eren més rars.
Estan escrits tant en castellà com en valencià, català i mallorquí i de vegades en llatí o, barrejant varies d’aquestes llengües en un mateix goig. Habitualment l’autoria dels gojos és desconeguda o considerada popular, és a dir, que ha anat passant boca-orella. Però, tot i això, avui sabem que diversos escriptors reconeguts com a figures cabdals de la literatura i la música en foren autors i que aquests gojos, encara avui en dia, són recitats i coneguts.
Si bé, eminentment, les dates d’edició en aquesta col·lecció, s’emmarquen en la dècada dels 80 i els 90, podem trobar alguns gojos anteriors i posteriors. El més antic data de l’any 1928 i porta com a títol Goigs en llaor de la verge i màrtir Santa Cecilia, que’s canten en la parroquial basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, com ja hem esmentat, podem trobar algunes edicions facsímils, tant originals com fotocòpies, com ara: Cobles de Sancta Cecil·lia verge y màrtir (1617), Goigs en alabansa del Extatich P. , y Mystich Doctor S. Joan de la Creu, primer Carmelita Descals, y Co-Reformador ab Santa Teresa de Jesus de la Religiò del Carme, que venera la Santa Iglesia Parroquial, y Poble de Vilaplana (1775), Goigs en alabança de Nostra Senyora de la Rodona, titular de la iglesia antiga y parròquia de la Vila de Illa (1775), Goigs en alabança de Nostra Senyora del Pont de la Fidelissima Vila de Perpinya (1776), Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Vila-nova (1802), Goigs en alabanza de Nostra Senyora del Puig de Fransa (1816), Goigs del gloriós Sant Nazari Martyr, fundada la sua Santa Capella en las Montanyas de la Parroquia de Sant Andreu de la Vola Bisbat de Vich (1841), etc.
